Ja hem delegat prou, ara som protagonistes

La nostra classe va delegar l'acció política en uns quants confiant que n'hi hagués dels nostres. Però, vistos els resultats, si n'hi havia, es van canviar de bàndol.

Feu política participativa al vostre barri, intenteu incidir a la vostra realitat és propera, construïu-­‐vos com a col·lectiu útil i necessari allà on sou. Així contribuirem al canvi polític i social que volem.

ACTE DE PRESENTACIÓ A BARCELONA | PROCÉS CONSTITUENT | 13 D'OCTUBRE | ALBERT DÍEZ



Bon dia a tothom.

Primer de tot, dir-­‐vos que és un honor per a mi estar avui aquí amb tots vosaltres. Com ha dit la presentadora, sóc mestre de l'escola pública i això també és un honor, però avui estic aquí per la meva participació de fa temps al municipalisme alternatiu i assembleari. 

No sé si esteu d'acord amb mi, però em sembla que AQUÍ HUELE A AZUFRE. Utilitzant les paraules del desaparegut Hugo Chavez. Què devia passar ahir aquí? 


Bé, deixem de banda els anterior ocupants d'aquest espai que només voldrien anar enrere i parlem de nosaltres que volem anar endavant. És per a totes evident que la classe obrera som la majoria d'aquest país i de tots els països construïts al nostra planeta. Tot i això, durant  molts anys vam caure en la trampa d'esperar trobar, a través del vot, algun líder de la classe política que representés els nostres drets de forma adequada. 

La nostra classe va delegar l'acció política en uns quants confiant que n'hi hagués dels nostres. Però, vistos els resultats, si n'hi havia, es van canviar de bàndol. Sembla, al veure la quantitat de persones que ens hem aplegat avui aquí, que som més les que volem sortir de la trampa i començar a ser propietaris i propietàries del nostre destí col·lectiu. 

Com diu aquella pancarta que tinc al davant "Ja hem delegat prou, ara som protagonistes". 

Però no som els primers que decidim que no volem delegar en política. Vull aprofitar l'oportunitat per reconèixer que alguns pioners com els companys del Col·lectiu Obrer i Popular de Ripollet, la Unitat Municipal 9 de Sant Pere de Ribes o la Candidatura d'Unitat Popular d'Arbúcies han estat intentant practicar des del principi la participació directa. Ens marquen un camí  que demostra que l'única forma que la classe treballadora puguem veure que, en l'acció política, es defensen els nostres drets, és que fem política directament organitzant-­‐nos en assemblees. 

Jo que porto 20 anys intentant aprendre d'aquestes companyes i companys, vull agrair a la Teresa Forcades i l'Arcadi Oliveres que hagin fet aquesta crida a que ens organitzem en assemblees i participem directament per canviar l’actual ordre polític i social  trencant amb el capitalisme. 

I, per últim, a totes vosaltres, vull animar-­vos a aprofitar aquesta crida per organitzar-­vos en assemblees al vostre poble o al vostre barri i no delegar la vostra sobirania en cap classe política de dalt. Encara que sigui un a dalt tan a baix com els que avui sortirem a aquesta estrada. Feu política participativa al vostre barri, intenteu incidir a la vostra realitat és propera, construïu-­‐vos com a col·lectiu útil i necessari allà on sou. Així contribuirem al canvi polític i social que volem.

Us vull animar a fer aquest camí amb generositat i amb respecte per totes aquelles assemblees que ja funcionen i porten anys defensant i iniciant  el canvi social des de la base, siguin de les pioneres que abans  parlava o tinguin un any de vida, s'anomenin Candidatures d'Unitat Popular, Gent de Gramenet, Altraveu per Castellar, o com es diguin. 

Segurament, la manera de fer-­ho és facilitant possibilitats de generar major complicitat, reconeixement mutu i postures comunes.

Reconèixer-­‐nos en la lluita i el treball de les altres i que elles ho facin en el nostre és la forma més sòlida de construir. Ànims que tenim molta feina, però l'objectiu és molt il·lusionant. 

I com deia El Viejo Antonio allà per Chiapas, La lucha es como un círculo, se puede empezar en cualquier punto, pero nunca termina. 




Etiquetes

Cultura de carrer Documental Empoderament Intervenció social Micromasclismes PAH Sobirania alimentària Sociologia acció col·lectiva acció directa anarquisme animació sociocultural anticapitalisme antiespecisme antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea autogestió avaluació barri capacitats diferents ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat consum responsable creació cultural crisi cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar feminisme fp gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum gènere horitzontalitat innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions inèdit viable lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització participació pedagogia llibertària pedagogía crítica pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista ètica hacker
Mostra'n més