David G. Marcos | Revolta Global
El 2013 serà un any de temps difícils, però també un any d’oportunitats en què, si aconseguim vèncer la desmoralització i l’escepticisme que ens pretenen imposar, tornarem a ser conscients que tot és encara possible. Aquest any toca agafar fortament aquestes petites victòries que connecten amb les aspiracions més globals. Toca desitjar l’inimaginable, combatre l’agonitzant, convertir-nos en pensadors de l’utòpic, activistes del [im] possible i militants de la quotidianitat. Aquest any toca canviar el món.
L’actual situació política continua caracteritzada per l’avanç de la crisi. Les conseqüències de les retallades no marquen el camí cap a la sortida de la mateixa sinó que socialitzen la misèria alhora que estenen un devastador procés de privatitzacions en serveis públics com la sanitat i l’educació. En aquest nou període que s’obre haurem de tenir en compte elements clau com l’èxit de la vaga general del passat 14N, el pols sobiranista a Catalunya, el significat del nou decret sobre els desnonaments, l’aprovació de la LOMCE, l’atac frontal a la sanitat pública a la Comunitat de Madrid i la més que probable reforma de les pensions i l’edat de jubilació.
Veiem com la coexistència i retroalimentació de les diferents lluites sectorials que han vingut desenvolupant durant aquests últims mesos ha aconseguit contagiar un sentiment de solidaritat entre la majoria de la població. És necessari avançar cap a la unitat d’aquest tipus de conflictes, i intentar que totes aquestes marees conflueixin en un gran tsunami contra les retallades. En aquest sentit, cobra particular importància insistir en les reivindicacions que connecten aquests conflictes propers i tangibles amb les contradiccions més estridents del règim. Si continuem estirant del fil de les retallades, ens toparem irremeiablement amb el nus gordià del deute, un nus que resultarà impossible desfer si no és tallant per la meitat, ja que representa la prova d’un crim original, d’un assassinat premeditat, d’un homicidi social. És el punt de partida d’una investigació policíaca on uns sicaris socials han aconseguit fer-nos creure que portàvem temps ’vivint per sobre de les nostres possibilitats’, bolcant sobre el 99% aquest sentiment de culpa amb el qual justificar unes polítiques d’austeritat que pretenen subyugarnos i afavorir l’enriquiment asimètric i desproporcionat de l’1%.
Davant d’una conjuntura d’aquestes característiques, la seva resposta no serà molt diferent a la doctrina del "xoc" que han aplicat fins ara i amb la que persegueixen un objectiu clar, el d’amplificar el sentiment de commoció i confusió que existeix entre la població. Continuaran augmentant la repressió contra les resistències, demostrant així la debilitat d’un desgastat govern del PP que incrementa els nivells de coerció a base de porra i amb l’objectiu d’amagar la seva crisi de legitimitat. Però hem de convèncer-nos que el seu atac cap al públic, normalment, el que és de totes, és la seva alternativa, però no l’única alternativa.
El 2013 serà un any de temps difícils, però també un any d’oportunitats en què, si aconseguim vèncer la desmoralització i l’escepticisme que ens pretenen imposar, tornarem a ser conscients que tot és encara possible. Aquest any toca agafar fortament aquestes petites victòries que connecten amb les aspiracions més globals. Toca desitjar l’inimaginable, combatre l’agonitzant, convertir-nos en pensadors de l’utòpic, activistes del [im] possible i militants de la quotidianitat. Aquest any toca canviar el món.
