Ara ja podem contemplar els llums de Nadal , s’han retrasat molt però ja están aquí, a determinats carrers, aquells que més comerços tenen, ens iluminen…fins i tot organitzen actes de compra nocturna…increible, ens conviden a entrar a totes les botigues i centres comercials, per consumir, un any més celebrant el Nadal, l’arribada del “fill de Déu” (per cert mascle)…segons les seves pròpies escriptures bíbliques de forma humil, a un estable rodejat d’animals de granja…
Rubén Sánchez | El dit a la nafra
De forma simbólica el consum de regals ve de la tradició dels 3 reis mags i un personatge barbut de verd, (per cert tot homes), els que es passen cada any , tota la nit treballant ,en benefici dels altres,…de nens i nenes…de forma altruista i sacrificada…que coneixen exactament que vol i desitja cada nen i nena, …, doncs està clar que la història ens ha enganyat tot aquest temps,són 3 reines magues i 1 mare nöel, 4 dones les que treballen tota la nit, que és el que fan tots els dies de l'any de forma invisible.
Plantejo la possibilitat de si ens ve de gust, només pel plaer de canviar… , NO comprar, sinó construir els nostres propis regals (manualitats, escrits, cartes, dibuixos, poemes, colages,…), inomés regalar a aquelles persones que són significatives per nosaltres, a aquelles que estimem realment, a aquelles que estem profundament agraïts i gratificades que estiguin amb nosaltres, al nostre costat sempre, dia a dia interdepenents.
Sinó podem resistir al nostre instint capitalista consumidor, el podem canalitzar amb un mínim d’ètica, regalant joguines NO sexistes NO violentes, perquè les criatures del present del nostre entorn, són el nostre futur…per tant si canviem la visió, les actituts,…canviem el futur. Lliure elecció de regals sense tòpics, nosaltres com adults/es hem de treure l’etiqueta de regals per nens ( cotxes, actions man, armes,…) i regal per nenes ( nines, cuinetes, planxa,…), una forma de trencar amb la socialització tradicional de gènere…ans el contrari del que fomenten els catàlegs de joguines (toy&rus, corteinglés, jac,...) totalment sexistes, per alimentar la desigualtat social.
També proposo una actitut rebel , contra “els àpats copiosos ,exagerats i per compromís”, on les dones de la familia (en la gran majoria dels casos) realizen "maratons culinaris", pel bé de la tradició i la unitat familiar patriarcal, empresonades a casa (seua o aliena) durant com a mínim 3 dies seguits, esclavitzades, fartant-se a cuinar, en comptes de descansar i gaudir del seu poc temps lliure.
Plantejo la opció de NO anar a cap dinar, sopar,…de dates assenyalades per la religió i tradició católica (24,25,26,31,1,6), perquè hem de cumplir? si realment NO tenim cap ganes de soportar determinades cares i personalitats diverses de les nostres familíes o adjacents que NO tenim cap vincle afectiu, i perquè hem de veure-les per imperatiu durant unes hores? , si durant tot l’any no li dedico ni 5 minuts, i a sobre posar bona cara i a més inventar un bon somriure,…perquè hem d’alimentar la hipocresía? perquè no podem estar amb els/les amics i amigues , la “familia real escollida per nosaltres mateixos i mateixes”…, en aquestes dates “nadalenques”, perquè hem de sacrificar això per la “unitat familiar”? perquè hem de respectar i fomentar una tradició patriarcal ?, Perquè no queda repartida la responsabilitat i la feina d'organitzar aquests àpats entre dones i homes de la familia? perquè hem de potenciar una de les institucions més violentes de la nostra societat en aquestes dates? Pensem una mica doncs…a qui beneficia tot això.
Bon sotstici d’hivern.
Ruben Sanchez
