La història de la humanitat ha avançat únicament i exclusivament a través de la desobediència civil. I així seguirem i així seguirà aquest país.
La democràcia que ve, que vindrà, ja està venint. Volem avançar cap a una democràcia del segle XXI. Una democràcia on cohabitin la democràcia directa, la democràcia participativa i la democràcia representativa. Una economia amb un projecte de futur que sigui l’economia social i cooperativa; un sector públic fort i un sector privat sota criteris de mercat social. I per arribar-hi només queda l’activació popular, la desobediència civil i la via institucional.
Bon dia a totes i a tots. Permeteu que me’n vagi una mica lluny per tornar a prop.
El món s’ha fet un lloc petit, nosaltres encara busquem el nostre lloc, però avui, tal dia com avui, me’n vaig lluny, prometo tornar al nostre país i a la nostra gent, avui, tal dia com avui, moriran, en un món que s’ha fet petit, vuitanta mil persones de fam, i demà també. Segons la FAO moren vuitanta mil persones de fam cada dia, en un món on hi ha 3.500 milions de persones que viuen en situació d’extrema pobresa, i en un món absurd, injust, desigual, on tres-centes persones tenen exactament la mateixa riquesa que la meitat de la humanitat.
Si focalitzem el focus i ens centrem allà on som i allà on som, a la Mediterrània i a Europa, estem a la Unió Europea del capital, dels mercaders, dels gàngsters amb corbata, d’aquells mercats que imposen avui als pobles del sud d’Europa un càstig inenarrable des de la vida quotidiana de les classes populars, i també en una Unió Europea i un món que es defineix en una frontera absurda, que és l’estret de Gibraltar, que és aquesta fossa comuna on els últims vint anys han mort vint mil persones. La frontera més absurda que separa la riquesa del nord, per dir-ho així, amb la pobresa del sud, en a penes trenta minuts.
Anem al focus, i anem a la nostra terra, en nom de la Candidatura de Unitat Popular, alternativa d’esquerres, que són els Països Catalans, on en aquests moments, avui, ara i aquí mateix, hi ha 3 milions de persones en la pobresa, 1,7 milions de persones en l’atur, 150.000 persones desnonades en els últims cinc anys, 190.000 persones passant gana a Catalunya segons les últimes dades de Creu Roja, onze mil persones preses, persones pobres preses, els corruptes estan al carrer, és sabut, 180.000 persones que són els esclaus del règim neoliberal, són els sense papers que cohabiten i conviuen amb nosaltres als nostres carres, en els nostres barris i en les nostres comarques, i aquell règim d’apartheid també contra el 15 per cent de la nostra conciutadania que no té dret a vot.
El diagnòstic podria ser molt més ampli, malauradament, vint-i-sis dones assassinades, aquest feminicidi a la violència masclista i patriarcal que fa tandes dècades i segles que han d’aguantar la meitat del nostre país. I en tot cas sí que estem d’acord segurament amb un diagnòstic, que des de postures diferents hi arribemque és que la situació és extraordinàriament complicada, extremadament refotuda, extremadament injusta i desigual, i que és veritat que aquest Parlament, a parer de la CUP, no ha estat a l’alçada de les circumstàncies de la gent que diu representar. No estava quan van començar els desnonaments fa cinc anys, i ha hagut de ser la força de la gent la que aturi els desnonaments.
...
