Per Rubén Sánchez Ruiz a El dit a la nafra
Doncs sí, vèncer la por és possible,
i això ha quedat sobradament demostrat en el grup de treball creat en
el marc del V Fòrum Europeu contra les violències de gènere, el passat
15 de novembre de 2012 al centre Francesca Bonnemaison.
Hem
realitzat una reflexió conjunta durant 2 hores, a partir de 5 eixos que
convidaven a compartir diferents experiències personals i professionals
sobre com les dones poden gestionar la por per sortir i trencar
relacions de violència masclista, com empoderar-se, amb coratge per
viure lliurement i de forma digna. Aquí us presento un breu resum:
1.La socialización i el gènere en l'aprenentatge de conductes i respostes davant la por:
El
sentiment de por té múltiples cares, por a l'agressió, al dolor, a la
soledat, a la novetat, a prendre decissions, a dir no, por als judicis
dels altres,...
Davant de la por,
existeixen 4 respostes, desmitifiquem les 2 respostes clàssiques: Atac,
Fugida, Negociació/Sumissió i Paral·lització. Segons naixem, nen o nena
serem socialitzats més en mostrar una o altra resposta davant la por,
els mecanismes d'afrontament, queden marcats com a scripts del nostre
comportament...
La por es basa en
una sensació física, l'ansietat, i el millor antídot contra aquesta, és
un mal antídot, l'obediència, ajuda a disminuir l'ansietat ràpidament,
també el comportament evitatiu i el pensament rumiatiu...
2.Relació entre sentiment de culpabilitat i les respostes davant la por.
El
sentiment de vergonya, la indefensió apresa, l'embotament afectiu, els
constructes de projecte de vida, la desconfiança vers una mateixa, la
inseguretat,...connectar amb una mateixa, connectar amb tú mateixa...té
molta relació amb la reacció de l'entorn, familiar, social i
institucional que pot revictimitzar encara més a la dona supervivent.
Moltes
vegades la pressió social demana una resposta totalment contrària a la
que queda socialitzada des de la infantesa, per exemple, davant d'una
agressió sexual s'exigeix socialment a la dona que es defensi fins a la
mort si fa falta, amb ungles i dents, però és socialitzada en la sumisió
i la docilitat...forta contradicció generador de sentiment de culpa.
3.Integrar emocions, sensacions,...poder-los autogestionar per arribar a la llibertat emocional.
Cal
acceptar la sensació de por, anar cap a l'afirmació, per reconèixe-la
necessitem informació de qualitat, especialitzada,...es pot convertir en
un autèntic motor cap a l'acció.
Important detectar les microviolències i indicadors per protegir-te.
Cal
identificar la font d'aquestes violències, reconèixer qui les exerceix
contra tú i treure'l de la teva ment i de la teva vida. Tenir respecte
vers una mateixa.
Seguint el
model de la resiliència de Judith Jordan, potenciar l'empatía,
l'empowerment, la consciència de la pròpia capacitat i l'entrenament de
la valentía.
Buscar persones
aliades, per aconseguir ànims, per enfortir, i aconseguir petites
accions, petits gestos que reafirmin la decissió d'ensortir-se'n, de
trencar, d'haver prés la decissió correcta. Una petita acció pot obrir
el camí per a futures accions més difícils i complexes. No podem esperar
que desapareguir el sentiment de por per actuar, hem d'actuar tot i
sentint la por, "a pesar de" sentir por...això és la valentía!
Les
visualitzacions i les metàfores, també poden ajudar a canviar la
representació que es té de l'agressor, en aquelles casos que existeix un
vincle emocional amb ell, per treure-li poder.
Parla't
com si fossis la teva pròpia entrenadora, verbalitza les teves
preocupacions i emocions, recorda "tú no ets les teves pors", "no pots
colaborar amb l'enemic, el masclisme, desactiva'l", "no et boicotegis",
... repeteix "jo puc", i el deure pot estimular la teva responsabilitat,
el pensament crític constructiu dóna contingut a les teves
responsabilitats, salvar la teva vida, seguir endavant!
4.El
coratge, la valentia i les xarxes de suport social. La relació entre
l'activisme i la militància feminista, i com pot empoderar-nos i
enfortir-nos.
La militància i
l'activisme enforteix, perquè es basa en la conscienciació de la pròpia
dignitat, per aconseguir llibertat després... La militància pensa en
acció,acció i acció per transformar la realitat i vèncer les
injustícies.
La informació, la
desdramatització, la desestigmatització...són bons instruments per
treballar i entrenar el coratge. Els processos de suport grupal entre
dones, són font d'aprenentatge mutu, i possibiliten creixement personal.
Les dones es construeixen de forma col·lectiva.
La lluita pels propis drets, és la defensa de la dignitat.
La
resistència és un acte de coratge constant i continu, requereix temps i
energia, perseverància,humiltat, integritat i "tesón".
La
valentía és més probable que sorgeixi en grup, quan sents els suports,
formals i informals. S'han de cercar professionals de referència i
especialistes que et poden ajudar. La valentía és la llibertat en acció.
La
valentía és reafirmar la validesa de la teva decisió, i per això
necessitem l'esperança, així mantenim l'acció, encara que ens trobem
amb dificultats, encara que requereixi esforç.
La valentía és un acte ètic, s'enfronta a la realitat i busca la serenitat. La valentía és la síntesi entre lo real i lo ideal.
Les accions poden canviar el nostre caràcter.
5.Autodefensa física, emocional i jurídica...és legítima.
Totes les formes d'autodefensa requereixen d'entrenament i treball.
...
...i ja no ens va quedar temps per més...
desitjo que us sigui de molta utilitat i es faci la màxima difusió. (disculpeu les faltes ortogràfiques...)
Una forta abraçada feminista
Ruben Sanchez Ruiz
