Durant molt de temps, quan ens preguntaven per exemples de desobediència civil a casa nostra, recorríem a la mobilització contra el servei militar. Recordàvem a Pepe Beunza, als objectors de Can Serra ... Avui la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca és qui representa la desobediència civil. Les diferents PAHs han utilitzat aquest instrument per impedir una cosa que consideren injust i il.legítim, acompanyar i generar solidaritat cap a les persones afectades pels desnonaments, i aconseguir que avui la seva veu poc escoltada i atesa ressoni des dels barris més castigats fins als mitjans de comunicació comercials de gran difusió i les cambres parlamentàries.
Jordi Mir Garcia a eldiario.es
Paralitzar un desnonament és desobeir una ordre judicial, és desobeir sabent les lleis que ens regeixen. Però quan es considera que hi ha lleis injustes, la desobediència esdevé un deure per a moltes persones. Del deure d'obeir es passa al deure de desobeir. Desobeir una llei perquè sigui substituïda, modificada, i buscar així que la legalitat estigui més a prop de la legitimitat. Hi ha qui entén que la legalitat crea la legitimitat. Altres persones consideren que allò que s'entén com legítim, bé, adequat, és el que després caldrà convertir en llei. Es busca una desobediència que faci de la nostra societat un espai més civil.
Des de les PAHs consideren, a més, que les execucions hipotecàries i els desnonaments per raons econòmiques a l'Estat espanyol violen, d'entrada, normatives existents que justifiquen que no s’hagin d’obeir les ordres judicials: els articles 24 (sobre la tutela judicial efectiva) i 47 (sobre el dret a l'habitatge) de la Constitució espanyola, l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, l'article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), i les Observacions Generals del comitè DESC de Nacions Unides números 3 (obligacions dels estats membres), 4 (dret a un habitatge) i 7 (prevenció de desnonaments forçosos). La Constitució espanyola, la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i les Observacions Generals del comitè DESC de Nacions Unides haurien de ser constituents d'una legalitat que no permetés els desnonaments que estem vivint. Davant el dolor que generen, desobediència.
Les persones desobedients no acostumen a agradar al conjunt d'una societat que es distingeix com a democràtica. Però avui, com en altres moments, la nostra democràcia dóna clares mostres que és un procés en el qual ens queda molt per avançar. Les condicions en què estan vivint tantes persones i famílies, el comportament d'entitats financeres que fins i tot han estat nacionalitzades per les seves males pràctiques, fan que la desobediència civil que proposa la PAH tingui gran suport social. I que fins i tot les propostes d'un ministre de l'Interior de reformar el Codi Penal perquè la desobediència pacífica sigui tipificada com a delicte d'atemptat contra l'autoritat mereixin considerable contestació.
La desobediència civil no és allò més fácil de fer, no és un primer recurs, una rebequeria, un "no perquè no" ... La desobediència civil arriba després d'un llarg procés en el qual s'han intentat esgotar totes les possibilitats (contactes , negociacions ...) per evitar el dolor de les persones que es quedaran sense casa. La desobediència que es vol civil necessita decisió per enfrontar-se a una realitat ben consolidada i impulsar una de nova, especialment quan molt poques persones poden arribar a atrevir-se. La desobediència civil és un crit que cerca avisar de les injustícies que s'estan cometent, de la democràcia que s'està perdent, i que va acompanyat de propostes per tenir cura de les persones que ho estan passant malament i construir una legalitat legítima i civil.
