Rellançar la mobilització social i no donar
treva al nou govern de CiU, aquest és el desafiament que tenim.
El gran repte
de fons de l’esquerra catalana és construir una força que pugui arribar
a ser majoritària a la societat i derrotar les forces de l’austeritat
que ens ofeguen dia a dia. Aquesta alternativa només serà fruit de la
confluència de moltes organitzacions i voluntats, en un procés del què
estem tot just al començament. La crisi provoca una creixent pèrdua de
legitimitat del sistema polític i de les grans formacions polítiques.
Cal aprofundir aquesta dinàmica i fer l’esclatar l’actual sistema de
partits.
Declaració de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Els
resultats del 25N mostren clarament que Artur Mas ha fracassat en el
seu intent d’obtenir una “majoria excepcional”. Malgrat la seva hàbil
temptativa d’encapçalar la dinàmica oberta l’11S i de presentar les
eleccions com un plebiscit que fes oblidar la política de retallades,
CiU ha retrocedit 12 diputats. Gran part de l’electorat no s’ha deixat
manipular per aquesta operació, identificant CiU com el partit de les
retallades, fidel al món dels negocis, i com una força que mai ha volgut
una ruptura real amb l’actual marc constitucional.
Un
dels fets polítics més rellevant del 25N és l’aprofundiment de la crisi
del PSC, que amb els seus 523.333 vots (14’6%) cau al mínim històric.
Sense un projecte creïble ni en el terreny social ni en el nacional, el
PSC és el viu exponent de com la socialdemocràcia atravessa una crisi
històrica motivada per la seva supeditació extrema al poder financer i
als seus dictats.
L’ascens del vot espanyolista, amb
l’augment de vots del PP tot i les retallades de Rajoy i el gran
creixement de C’s, mostra com el desenvolupament d’un moviment
independentista sense contingut social obre les portes a la demagògia
espanyolista i a un perill potencial de polarització social per la
qüestió nacional en un context on els sindicats i partits d’esquerres
tradicionals han perdut molts dels seus vincles amb unes classes
treballadores fragmentades i desestructurades. Una vegada més la
necessitat d’articular la defensa dels drets nacionals catalans i la
millora de les condicions de vida de la majoria de la població apareix
com una qüestió estratègica crucial per a barrar el pas a la demagògia
de C’s i PP. Qüestió social i qüestió nacional han d’anar
irresolublement lligades.
ICV-EUiA ha augmentat
considerablement el seu nombre de vots, però el seu creixement no
representa un salt qualitatiu. Malgrat el suport d’Alexis Tspiras, fruit
de les relacions internacionals d’EUiA, el to de la campanya d’ICV-EUiA
ha estat fluix, limitant-se a una crítica a les retallades i apareixent
com un partit convencional insertat en el sistema tradicional de
partits i recordat pel seu passat gestionari. Les propostes sobre una
“Syriza catalana” llançades per EUiA fa uns mesos, que cal seguir
discutint i prendre’s seriosament, han perdut visibilitat en el procés
electoral. Esperem que en aquesta nova etapa la seva vinculació amb les
lluites socials vagi en augment en un moment on cal sumar forces contra
les polítiques d’austeritat.
ERC, una de les grans
triomfadores de la jornada recollint vot de CiU i del PSC, haurà de
decidir com administra el seu capital i si segueix optant per ser una
força amb tics de subalternitat a CiU o no i si, amb l’excusa de
condicionar l’agenda nacional de CiU opta per fer-li costat en la
política de retallades, fet que constituiria un greu error polític i
estratègic contrari als interessos de la majoria de la població de
Catalunya.
La irrupció de la CUP-Alternativa
d’esquerres, que els i les anticapitalistes hem de celebrar, és la gran
novetat dins del panorama de l’esquerra. Mai fins ara una força
d’esquerres situada al marge dels partits tradicionals i amb un programa
de ruptura havia aconseguit un èxit comparable. La CUP-AE ha arribat al
Parlament amb una campanya amb un marcat perfil rupturista
anticapitalista i democràtic radical i amb un ampli ventall de suports
que van molt més enllà de l’esquerra independentista, que han inclòs a
l’esquerra anticapitalista organitzada, al municipalisme alternatiu i a
molts sectors de l’esquerra social. El gran repte ara és gestionar
col.lectivament aquest èxit. Per primera vegada molts activistes socials
s’han compromès amb una alternativa política. Es tracta que aquest no
sigui un compromís efímer sinó l’inici d’un ampli procés de
repolitització social i d’organització. La voluntat declarada de fer de
“cavall de Troia” de les classes populars al Parlament ha de regir la
tasca parlamentària de la CUP-AE i ha de permetre visibilitzar la
possibilitat de fer política d’una altra manera, desprofessionalitzada i
en sintonia amb els moviments socials.
El gran repte
de fons de l’esquerra catalana és construir una força que pugui arribar
a ser majoritària a la societat i derrotar les forces de l’austeritat
que ens ofeguen dia a dia. Aquesta alternativa només serà fruit de la
confluència de moltes organitzacions i voluntats, en un procés del què
estem tot just al començament. La crisi provoca una creixent pèrdua de
legitimitat del sistema polític i de les grans formacions polítiques.
Cal aprofundir aquesta dinàmica i fer l’esclatar l’actual sistema de
partits.
Les dues forces principals de la política
catalana, CiU i PSC, sumen entre ambdós només un 45% dels vots, menys de
la meitat, i si hi afegim el PP el % només arriba al 58%. Cada cop està
més clar que hi ha un rebuig creixent als partits majoritaris que són
el pilar de l’actual règim.
La propera legislatura
estarà marcada per la inestabilitat, amb creixents atacs de l’aparell
d’Estat i político-mediàtic espanyol contra la celebració de la consulta
sobiranista, amb un aprofundiment de la crisi econòmica i un quasi
segur rescat total a l’Estat espanyol. L’oposició a les retallades que
Mas i Rajoy preparen pel futur ha de començar des de ja, així com
l’exigència de que la consulta sobiranista, en tant que acte democràtic,
es convoqui quant abans i no hi hagin maniobres per part de Mas per
dilatar-la en el temps. Rellançar la mobilització social i no donar
treva al nou govern de CiU, aquest és el desafiament que tenim.
