Jorge Riechmann | MÁSPúblico.com
Hi
ha situacions tan greus que el business as usual (seguir fent com
sempre) es torna necessàriament contra nosaltres i nosaltres. Estem
vivint una d’aquestes situacions. Té moltes arestes, però una de les més
importants és l’atac organitzat contra els serveis públics: contra un
dels pilars bàsics de la vida decent en una societat democràtica. I dins
d’aquest atac, la demolició programada de l’educació pública.
El
dilluns 3 de setembre, el començament oficial del curs acadèmic per les
universitats públiques madrilenyes no va tenir lloc. Altres setembres
ha estat aquest un acte rutinari al qual invariablement anava la
presidenta de la regió, es dictava una lliçó magistral, es pronunciaven
alguns discursos, de vegades interessants, altres vegades tediosos,
s’entonava aquest curiós i hedonista himne universitari anomenat
Gaudeamus Igitur (on la entendrida comunitat acadèmica no s’està de
llançar visques a la república, així com a les "dones tendres i
amables": aquí la traducció
dels versos llatins). Aquesta vegada, però, a la Facultat de Medicina
de la UAM, Esperanza Aguirre no es va atrevir a presentar: va enviar a
donar la cara al seu subordinat Jon Juaristi. I la intensitat de la
protesta d’estudiants, professors, sindicats i PAS (Personal
d’Administració i Serveis) va ser tal que no hi va haver ni mesurats
discursos, ni inauguració oficial, ni sentimental Gaudeamus.
El
sentit que es desprèn d’aquests fets és clar, al meu entendre: vivim
una situació tan anòmala, l’atac contra la universitat pública (plasmat
en la llei 6/2011 de la CAM, el Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del
Regne d’Espanya, i les retallades de fons) és tan destructiu, que el
curs no ha de començar. I de fet a Madrid (i en altres comunitats
autònomes) estan en marxa iniciatives en aquest sentit.
Una
d’elles és la convocatòria d’una vaga indefinida de docents (en tots
els nivells d’ensenyament en la Comunitat de Madrid, des de les escoles
infantils a la universitat) a partir del 17 de setembre. Es poden veure
detalls d’aquesta iniciativa en aquest bloc.
Es presentarà en roda de premsa el 5 de setembre, a les 17 h., a la
llibreria associativa Traficantes de Sueños (c / Embajadores 35,
Madrid).
Una segona iniciativa important és la
campanya de desobediència civil proposta des de la UCM i que ha anat
elaborant-se durant l’estiu: es trobarà informació bàsica a la seva web.
La campanya arrencarà el 12 de setembre, a les 12 h., amb una roda de
premsa (també en Traficantes de Sueños).
Crido a tots
els meus companys i companyes docents a presentar les classes
universitàries, en aquest anòmal inici de curs que no ha de començar, no
amb l’explicació de cap matèria curricular sinó amb un debat franc,
crític i obert que abordi la situació actual. Des de la UAM hem elaborat
un document en format ppt que resumeix alguns punts susceptibles de ser
abordats en aquest debat: està a disposició de tothom aquí.
Els
que potencialment tenen més força en aquest conflicte són les i els
estudiants. Ho han demostrat aquests mesos últims a Xile, al Quebec i en
altres llocs. Cadascun de les i els treballadors públics tenim la
nostra part de responsabilitat, i sens dubte se’ns demanarà comptes per
això, en algun moment. Però la força potencialment decisiva és la dels
estudiants. Tant de bo no faltin a la seva cita amb la història.
