El
22 de desembre es compleixen 10 anys de l’okupació de Can Masdeu.
Aprofitem aquest aniversari tan rodó per revisar la història i la
situació actual d’una experiència col·lectiva que ha esdevingut un
referent en l’àmbit de la construcció d’alternatives de vida i lluita,
un projecte de projectes que ha evolucionat en paral·lel al cicle de
mobilitzacions que ha tingut lloc als països catalans durant la primera
dècada dels segle XXI.
L’edifici
que dóna nom a tot el projecte de Can Masdeu està erigit damunt d’una
antiga masia situada en una petita vall de la solana de la Serra de
Collserola. El 1906 la família Masdeu va donar-la a l’Hospital de Sant
Pau i aquest la va reformar per instal·lar-hi una leproseria. A la
dècada de 1960 l’edifici va deixar de complir aquesta funció i quedà
abandonat. Per aquell temps, Barcelona havia crescut fins a empassar-se
els contraforts de la serra. Aquest creixement donà lloc a l’actual
districte de Nou Barris, un espai rural urbanitzat de forma precipitada i
improvisada per donar aixopluc a l’onada migratòria procedent d’altres
punts de l’Estat, principalment d’Andalusia, Galícia, Castella i Aragó.
Can
Masdeu es va okupar per esdevenir un lloc per a una trobada. Un grup de
vuit persones van entrar a l’antiga masia el 22 de desembre de 2001 amb
la idea d’aguantar uns mesos, almenys fins que tingués lloc una trobada
internacional sobre canvi climàtic, que finalment es va celebrar el
febrer del 2002. En finalitzar la trobada, va tenir lloc el que pot
considerar-se el moment constituent de Can Masdeu: durant l’assemblea de
valoració, la gent se
sent amb força, s’incorporen moltes persones i decideixen quedar-se. En
aquest moment es defineixen les línies mestres del projecte comú:
recuperar l’ús social de la vall i els usos tradicionals hortícoles i
forestals del seu sòl. Can Masdeu va néixer per tant amb la voluntat de
ser un espai de trobada i acció per al canvi social a la ciutat de
Barcelona des d’un enfocament agroecològic. Aquesta definició original
anava indissolublement unida a la seva dimensió comunitària, al desig
explícit d’avançar cap a una politització profunda de la vida
quotidiana.
Les dues etapes
L’okupació
de Can Masdeu sorgeix i es consolida en un context determinat, el de la
Barcelona de les primeries del segle XXI, un moment de gran
efervescència social en què s’estaven produint mobilitzacions massives,
tant en l’àmbit local com en l’internacional. Durant l’estiu de 2001,
uns mesos abans de l’okupació, s’havien produït dos esdeveniments
transcendentals que havien contribuït a augmentar la sensació de guerra
global permanent: per una banda, la derrota de Gènova durant la cimera
contra el G8; per l’altra, l’atemptat contra les Torres Bessones de Nova
York. A continuació, Barcelona, que ja s’havia mobilitzat amb èxit el
juny de 2001 contra el Banc Mundial, va saber reaccionar la primavera
següent, en aquell històric març de 2002, amb les mobilitzacions
massives contra el Pla Hidrològic Nacional i la Cimera de la Unió
Europea del Capital i la Guerra.
Mentrestant,
anava avançant el procés judicial. Dos anys després de guanyar el
judici penal, el 2005 s’afrontà el judici civil per mitjà de la campanya
Donem-li la Volta!, que pretenia tornar la pilota a les propietàries i
acusar-les d’abandonar la finca durant dècades. La demanda contra San
Pau no va prosperar i el judici civil es va perdre, però
la campanya va servir per concentrar suports entorn del projecte, el
qual, mentrestant, anava prenent cada vegada més força. La campanya
contra el judici civil va marcar, però, un punt d’inflexió, a partir del
qual es pot afirmar que el projecte inicia una segona etapa: la
prioritat deixa d’estar en la projecció pública i la implicació en les
lluites de la ciutat, tasques que, tot i que no s’abandonen, sí que
perden pes relatiu, i se centra en el treball amb el barri i a
consolidar els projectes que es desenvolupen a la vall. D’alguna manera,
aquest canvi d’etapa és fruit d’una reflexió i una aposta que amb els
anys anirà prenent força i fent-se més explícita: la voluntat de crear
comunitat i d’aprendre a viure la resistència i la construcció
d’alternatives d’una forma sostenible, per poder fer-ho durant molt
temps i cada cop millor.
Els quatre pilars
Quatre
són els pilars o eixos principals de treball que conformen actualment
el projecte. Cadascun d’ells ha tingut una evolució diferent en el seu
desenvolupament i tots són fruit d’un procés d’assaig i error continu,
que ha permès atresorar un coneixement preciós sobre les potències i els
límits dels projectes col·lectius, un camí que molts grups han fet
abans i molts altres estan recorrent en aquests moments en diverses
experiències similars arreu del planeta.
-Els Horts Comunitaris.
Es van inaugurar el setembre de 2002 per donar resposta a una demanda
concreta del veïnat, persones jubilades en la seva majoria, que amb
l’okupació van veure com s’obria la possibilitat d’accedir a una terra
l’ús de la qual havia estat fins aleshores vetat per la propietat.
L’organització d’aquest impuls en un projecte d’horts comunitaris ha
creat un espai de relació comunitària intergeneracional al barri que
engloba al voltant d’un centenar persones i més de 30 parcel·les. La
gestió del comú es fa mitjançant una assemblea mensual on participen la
majoria d’hortolanes. La seva dinamització recau normalment en les
habitants de Can Masdeu, i en aquesta assemblea es gestionen aspectes
com l’obtenció i la distribució de l’aigua, la terra i els fems, la
rehabilitació i el manteniment de les bases i el sistema centenari de
reg, la participació en la vida associativa del barri o l’organització
de menjars i festes populars en les quals es reforça el sentiment de
grup.
-El Punt d’Interacció de Collserola (PIC). El
Centre Social de la vall va ser inaugurat el 2004 per potenciar la
vocació d’espai de trobada, desenvolupar activitats gratuïtes obertes a
tothom i servir de plataforma per a la difusió de les idees que inspiren
el projecte. Obre gairebé tots els diumenges entre els mesos d’octubre i
juny, compta amb una programació variada que es renova de manera
trimestral i manté sempre com a activitats fixes una visita guiada pel
projecte, l’obertura del Rurbar i un dinar popular. Aproximadament un de
cada tres diumenges, les habitants de Can Masdeu cedeixen l’espai a
altres col·lectius perquè gestionin el Rurbar i el dinar popular i
puguin finançar així les seves lluites i projectes. El PIC compta amb
biblioteca, hemeroteca, centre de documentació, tenda gratis, dues sales
àmplies i un espai exterior, i pot acollir unes 200 persones. A més,
inclou l’Oficina Rurbana i la Finestra al Camp, iniciatives que compten
amb recursos dissenyats per posar en contacte projectes agroecològics i
comunitats que busquen persones amb persones que busquen experiències
rurals o rurbanes que assagin altres maneres de viure al camp des de la
vocació de transformació social.
-El Col·lectiu de Vida.
Tot i que la casa mai ha tingut més de 28 membres, al llarg d’aquests
deu anys han viscut a Can Masdeu prop d’un centenar de persones
diferents. Actualment n’hi viuen una vintena, que conformen la columna
vertebral de tots els projectes que es desenvolupen a la vall. A través
d’un procés que no
ha estat gens fàcil, el grup humà ha anat cohesionant-se i teixint
relacions de confiança, afecte i respecte a força de passar per moments
dolços i amargs. Per a això ha estat fonamental desenvolupar i
consensuar eines concretes d’organització i comunicació que cal revisar i
readaptar periòdicament però que fins ara han permès harmonitzar les
necessitats personals amb les del grup. No ha faltat ajuda externa per
facilitar aquesta evolució però, sobretot, i malgrat les dificultats que
aquesta opció de vida comporta, l’element determinant ha estat la
voluntat comuna de créixer plegades i de tirar endavant aquesta aventura
col·lectiva per mitjà de l’empatia, la paciència i la generositat.
-L’Educació Agroecològica.
Són nombrosos els col·legis, instituts, esplais, escoles d’adults i
facultats que visiten cada any Can Masdeu per conèixer i aprendre. A
través d’activitats pràctiques destinades al coneixement dels cicles de
la natura i de l’hort, en el cas de les més petites, i mitjançant el
diàleg i la transparència a l’hora de mostrar en què consisteix el
projecte i les seves contradiccions i limitacions, en el cas de joves i
adultes, s’ha anat concretant una vocació social i pedagògica que vol
servir d’inspiració i demostrar que ajuntar-se per lluitar val la pena,
que és possible i gratificant construir alternatives en col·lectiu i
viure d’una altra manera a la que dicten les modes i la televisió.
Can
Masdeu afronta el seu desè aniversari amb molt bona salut i moltes
ganes de seguir inspirant i inspirant-se per fer front a la crisi global
multidimensional que ens assetja. El que actualment succeeix a la vall
és fruit d’un immens esforç col·lectiu per seguir creant una comunitat
de vida, un projecte de projectes i un laboratori de transformació
social on s’assaja una vida millor per a totes, contra els de dalt i amb
les de baix, compartint sabers, recuperant el comú, sembrant autonomia.
La defensa de Collserola
La
Serra de Collserola va començar a ser assetjada, minvada i esquarterada
de manera sistemàtica fa uns seixanta anys a causa del creixement
desmesurat de la metròpoli barcelonina. Als anys 1980 sorgiren els
primers grups de defensa de la serra i es redactaren els primers
informes sobre els perills que l’amenaçaven. Durant les últimes dues
dècades, la lluita per preservar les 9.000 hectàrees de bosc que es
conserven s’ha articulat entorn de la Plataforma Cívica per a la Defensa
de Collserola (PCDC), coordinadora que engloba grups ecologistes i
associacions de veïnes dels barris i ciutats amb què limita l’espai
natural de Collserola.
D’ençà
de la seva okupació, Can Masdeu ha jugat un paper destacat en la
defensa de Collserola. D’entrada, l’apropiació popular de la vall
frustrà el pla consistorial de construir-hi un complex residencial de
luxe per a les jubilades del Col·legi de Metges de Barcelona.
Posteriorment, en el marc del fòrum veïnal alternatiu Eix de Nou Barris,
que tingué lloc durant l’any 2004 com a contraprogramació a
l’institucional Fòrum de les Cultures, Can Masdeu va promoure, juntament
amb altres grups del districte, una línia de treball entorn de la
defensa de la Collserola de Nou Barris. Aquesta feina va incloure
reflexió popular, articulació política i la realització d’accions. A
partir de l’any 2007, Can Masdeu va consolidar l’aliança amb la PCDC i
altres grups de tots els vessants de la serra per plantar cara als plans
institucionals d’aprovar una declaració de Parc Natural, que es temia
que implicaria la reducció dels límits de l’espai protegit. Durant els
anys següents, juntament amb el Col·lectiu Agudells, Kan Pasqual, Parem
el Pla Caufec i altres grups dels barris de muntanya de Barcelona, Can
Masdeu va promoure la campanya Defensem la Solana de Collserola, en el
marc de la qual es realitzaren accions contra l’ampliació del Parc
d’Atraccions, la destrucció del vessant de Sant Pere Màrtir i el plans
de construir el túnel d’Horta.
La
declaració de Parc Natural arribà a finals de 2010 i confirmà el que
les defensores de la serra duien anys denunciant: la no incorporació de
la majoria d’espais amenaçats en el perímetre del parc. Pel que fa al
límit amb Barcelona, per mitjà de la creació dels EPRES (Espais
Periurbans de Regulació Especial) l’Ajuntament aconseguí que centenars
d’hectàrees de zona natural quedessin fora del parc, sota la seva
gestió, i reservar-se així el dret de construir-hi equipaments. En
aquest context, el passat mes de setembre el nou executiu municipal
encapçalat per Xavier Trias va presentar la primera gran actuació
estratègica del seu mandat, el Pla Director de les setze portes de
Collserola. De moment, l’Ajuntament s’ha limitat a posar en marxa un
concurs públic d’idees sobre com “endreçar” setze àrees, cadascuna de
les quals engloba una part d’entramat urbà d’un barri de muntanya i una
altra part d’espai natural.
Per
tal de fer front als plans consistorials i fer sentir la veu dels
barris, des del mes d’octubre de 2011 Can Masdeu està promovent,
juntament amb el teixit social de Nou Barris (districte on cauen cinc de
les setze portes) i gabinets de professionals afins, la campanya Baixem
entre Totes Collserola a la Ciutat. Fins ara, en el marc d’aquesta
campanya s’ha presentat públicament un manifest crític amb les bases del
concurs públic (es preveu construir aparcaments, equipaments i nous
vials als “espais lliures”, a més d’una participació pública
testimonial), que ja compta amb el suport d’un centenar d’entitats. Per
altra banda, s’han presentat al concurs dos projectes que estan sent
elaborats des de baix i de manera participativa: un per a la porta de
Canyelles, que inclou la Vall de Can Masdeu, i un altre per a la porta
de la Guineueta. Aquests dos projectes proposen realitzar petites
actuacions de millora que promoguin l’accés a peu de la gent dels barris
i la preservació i regeneració dels espais naturals i de les zones
d’horta, tot plegat per mitjà de la gestió popular i l’autoorganització.
És en aquest sentit que, com diu el manifest que s’ha fet públic,
l’exemple de Can Masdeu és d’allò més inspirador.
En
principi, el jurat que ha nomenat a dit l’Ajuntament ha de decidir a la
primavera quin és el projecte guanyador per a cada porta. Després,
però, caldrà veure què fa el consistori amb les idees premiades, com
finançarà la seva execució, etc. Sigui com sigui, les impulsores de la
campanya tenen clar que el futur de la solana de Collserola depèn de la
gent dels barris, de la seva determinació i cohesió alhora de defensar
la serra.
Guillem Tendero i Kike Tudela
