 |
| Lisbert Salander |
Ruben Sánchez | El dit a la nafra
La
relació entre la por i la humiliació, fa que trenqui els pilars que
sostenen la dignitat humana i posa en “jaque” l’autoconfiança disminuïnt
els recursos de la víctima. La precocupació per la situació viscuda
absorbeix l’energia de la persona que pateix, d’aquesta forma no pot
pensar en cap altra cosa.
Per lluitar contra la indefensió apresa
que genera la por, tenim alguns antídots, la sensació de control i la
preparació davant la situació. També com vam introduir en el primer post
sobre la por ( veure post 29 abril),
trencant el silenci pots trobar el suport de més persones, la visió
externa que alló que estás patint i que t’inunda, que et desborda, si
enfoques des d’un altre punt de vista, realista però enfocant alguna
sortida, pot ajudar a trencar el bucle i agafar forces per prendre
petites decissions que et porten a un gran canvi a la teva vida.
Tenim
un instint de supervivència, que ha de ser alimentat amb ànims, amb
alé,…i brindar-lo és algo realment impressionant, i veure l’efecte que
aquest provoca, impressionant, com contagia a la persona per activar els
mecanismes d’afrontament, l’anomenen “coping”.
Erich
Fromm va estudiar “la por a la llibertat”, i com l’obediència
desgraciadament també era un gran antídot a l’ansietat, per això és
utilitzat diàriament per milions de persones, això va explicar el suport
i la complicitat al nazisme alemany o al feixisme español. Com la
sumissió a una “autoritat”, calma la situació d’ansietat, de conflicte
mental, l’ambigüitat i el conflicte és incomode, i per això busquem una
resposta rápida per acabar amb la sensació desagradable el més aviat
posible, però no el resolt necessàriament, amb l’obediència, la sumissió
i,l’evitació…és molt més difícil resoldre el conflicte amb canvis
radicals en les nostres vides, amb actitud de coping, de lluita,
d’afrontament,…crec que és un antídot més sa a llarg termini, al mateix
temps més costós, però que a la llarga ens aportarà més qualitat de
vida.
Les
millors estratègies tal com diu Albert Ellis, són “actuar,actuar i
actuar contra les meves pors i ansietats”, com més energía i esforç
dediquem a actuar contra les pors, menys energía dedicaré a les meves
preocupacions i obsessions. Són 5 les actuacions per lluitar contra la
por: Informar, Explicar, Desdramatitzar, Desestigmatitzar, i Treure de
la Passivitat.
Per acabar aquest post, 9 estratègies i antídots per vencer la por:
1. Distingeix entre les pors amigues i les enemigues.
2. Tú no ets la teva por.
3. Has de declarar la guerra a les teves pors enemigues, que han invaït la teva vida, i mobilitzar-se en contra. Actuar!
4. Coneix als teus/ves aliats/des i també als teus/ves enemics/gues.
5. No pots col·laborar amb l’enemic. ( “al enemigo ni agua”).
6. Has d’enfortir-te,a tots els nivells: emocional, intel·lectual, físic,…augmentar els teus recursos personals, creure en ells, potenciar-los i entrenar-los.
7. Parla’t com si fossis el/la teu/va “entrenador/a”. Per animar-te a tú mateix/a, abans de fer el salt.
8. Cerca bones persones aliades.
Busca a persones que puguin donar-te ànims en els moments més baixos,
en moments chof! Les xarxes de suport afectiu són les millors solucions a
moltes de les nostres pors.
9. Debilita al teu enemic. Pots utilitzar la imaginació i visualització:
a. Critica les creences dels arguments del teu enemic.
b. Desemmascarar els paranys que interposa l’enemic.
c. Fes burles sobre ell. Pensa en els seus defectes. Visualitza’l en situacions absurdes i còmiques.
d. Desenvolupa el sentit de l’humor per desactivar-lo i desarmar al teu enemic.i la por.
e. Analitza les creences errònies, per desarticular-les. Perquè a través d’elles la por entra dins teu.
Aquest
post està dedicat a totes les dones que amb el seu coratge, primer
escolten la seva por, per després trencar-la, trepitjar-la, per viure en
llibertat, lliures de violències.
Ruben Sanchez
PD:
Amb aquest post, també vull celebrar les 23000 visites al bloc, gràcies
a vosaltres pel vostre suport, d'aquí poc arribarem a les 25000, estic
segur!
