El crowdfunding, o finançament en massa
com es tradueix de vegades al català suposa tot un nou paradigma de la
xarxa i les possibilitats que ofereix Internet per crear nous models
socioeconòmics.
Resumint molt la seva recent història, sorgeix amb casos
esporàdics (entre els anys noranta i el nou segle) de crides de suport
econòmic als seus fans per part de grups de música i de promotors de
pel·lícules, i es comença a replicar des de fa poc més de dues anys en
cada vegada més plataformes. Aquestes aglutinen infinitat d’idees,
projectes i iniciatives de tercers que, sumant progressivament petites
quantitats econòmiques, aportades pel màxim d’usuaris possibles,
permeten recaptar els suficients diners per dur-se a terme.
Normalment a canvi d’alguna recompensa
proporcional (un adhesiu, una samarreta, sortir als crèdits, una versió
ampliada o signada del producte, etc), el creador proposa una sèrie
d’imports ja prefixats amb els quals es pot ajudar, quelcom que facilita
la transacció. Alguns dels impulsors d’aquests projectes aconsegueixen
sumar el capital necessari i molts altres no, en una espècie de selecció
natural del seu talent i capacitat d’empatitzar per atraure l’atenció
(i els diners, en darrera instància) d’internautes amb ganes d’apostar
per idees i recompenses individuals que els hi agradin.
És un fenomen tan nou encara que traduir
el terme a la nostra llengua no és trivial. Aquí ens referirem a ell
com crowdfunding sovint, però en un moment determinat deixarem de parlar
de finançament en massa (amb les connotacions que el terme suposa, quan
allò massiu sovint no és el millor ni més intel. ligent, ni efectiu a
la llarga) per referir-nos al fenomen com finançament col.lectiu, que
creiem connota allò compartit, coordinat i del que se’n té cura, cosa
que ha de tenir un paper molt important pel que a través d’aquest
finançament es pot aconseguir. Però anem pas a pas…
D’un temps ençà es pot constatar que el
crowdfunding es troba en plena expansió per la xarxa, i a dia d’avui són
molts els exemples d’aquest tipus de plataformes en funcionament, tant a
nivell internacional com des d’Espanya. Cadascuna amb la seva
idiosincràsia i peculiaritat en el plantejament, però a grans trets el
cànon de disseny funcional i conceptual és en general el mateix: (a)
quantitats econòmiques prefixades i escalades a canvi de recompenses
individuals preestablertes, (b) un objectiu de finançament que si no
s’aconsegueix en el termini previst no activa finalment cap de les
transaccions, i (c) la confiança com a motor de l’acord (segons el qual
l’impulsor del projecte durà a terme l’obra promesa, i farà arribar
també les recompenses establertes a cadascuna de les persones que han
ajudat a finançar-la).
Òbviament, el risc de saturació per
tanta competència entre plataformes de projectes, en aquesta ferotge
economia de l’atenció que és Internet, apuntaria ja cap a la
possibilitat d’una altra espècie de selecció natural diguem que a la
capa superior (la de les pròpies plataformes). Això és paral.lel a la
capacitat que moltes iniciatives poden estar adquirint actualment per
activar de manera autònoma, diguem que des dels seus propis assentaments
web, els mecanismes necessaris per recaptar fons sota el mateix
funcionament i filosofia (sense necessitat ja d’una plataforma
aglutinadora).
Té sentit en aquest escenari, per tant, proposar una nova eina de crowdfunding? Des de Platoniq
creiem que sí. Per les raons que exposem més avall i especialment per
la capacitat, no explorada encara, d’articular certes variacions sobre
la fórmula del finançament en massa que hem vingut analitzant
des que es va iniciar el fenomen. Per així utilitzar-lo, a través d’una
eina que hem anomenat Goteo, amb una finalitat i context molt concrets:
la defensa i enfortiment del procomú.
L’àmbit (amenaçat) del procomú
Fem una mirada ràpida per
contextualitzar què és això del procomú (poden saltar-se aquest paràgraf
i el següent aquells que creguin saber-ho ja). A risc de simplificar o
de perdre matisos pel camí, podem entendre per procomú qualsevol bé comú
i compartit del qual poden gaudir totes les persones que formen una
societat, sense cap tipus de restriccions d’accés, i en la cura i
protecció han de participar també el màxim possible de persones, perquè
així pugui ser llegat a futures generacions en similars condicions.
No és res nou, sinó que es remunta als
orígens de la civilització i la utilització dels recursos naturals.
També són el coneixement i la cultura generats d’una manera concreta,
que permeti el seu accés lliure i replicació. I d’un temps ençà es fa
extensiu als àmbits d’Internet i les TIC, per exemple en el cas del
programari lliure.
Parlem per tant de coses com un parc,
una obra literària o un programa informàtic determinat. I d’unes
condicions sota les quals es puguin recombinar lliurement per crear
noves coses, processos i oportunitats, innovant i ajudant de manera
oberta al progrés de la societat. Aquestes condicions poden permetre que
es citi l’autor original, que aquest obtingui recompenses pel seu
treball i fins i tot que la seva creació arribi a més persones, i per
aquest motiu suposen una garantia de regulació però també d’expansió del
procomú.
No obstant això, la progressiva
mercantilització, sobreexplotació i descuit al voltant dels béns comuns
que com a societat hem heretat o generat els posen actualment en perill,
que és quan -com explica Antonio Lafuente-
ens solem enrecordar d’ells. Per aquest motiu creiem, juntament amb
molta altra gent, que és important fomentar-lo i reforçar-lo activament,
(re) descobrint la utilitat pública en les possibilitats d’Internet i
el món digital però també en l’ús de nous llocs on volem viure i
treballar. O en el vast món de l’educació, on tant urgeix innovar. O en
noves maneres de producció i distribució d’aliments ecològics i la
preservació del medi ambient en general. O també la creació de productes
de maquinari lliure i fàcils de replicar, per citar només algunes àrees de les moltes que s’han d’explorar.
Recerca aplicada al codisseny amb usuaris
Hi ha hagut dos camins per dissenyar
l’eina de Goteo i modelar-ho segons el context social en què s’ha
d’inscriure: tractant de contrastar-la amb l’evolució del finançament en
massa a Internet, d’una banda, i per una altra amb les expectatives i
percepcions d’usuaris de la xarxa. De persones que, en definitiva,
destinaran temps i diners a aportar el seu gra de sorra perquè un
projecte que els agrada pugui passar de ser una idea a una realitat.
En primer lloc vam iniciar a finals de 2009 un projecte de recerca
del que encara era una tendència incipient, analitzant les similituds i
diferències entre les primeres plataformes i mecanismes de crowdfunding
sorgits fins llavors. També buscant les seves connexions amb altres
fenòmens digitals i offline, com ara el crowdsourcing i el peer-to-peer, els microcrèdits
de tipus benèfic i els processos de participació i sociabilització en
un sentit ampli. I duent a terme aproximacions a experiències
significatives de micropagaments com Flattr, iniciatives de suport a projectes web com Mozilla Drumbeat o l’economia distribuïda al voltant de el open hardware.
En paral.lel, arribats a un punt de suficient coneixement sobre aquest entorn, dissenyem el taller “Goteo, cultura del finançament col.lectiu” que des de desembre del 2010 hem estat reproduint en nombroses ciutats d’Espanya.
Mitjançant aquest taller tractem de
comprendre millor quines decisions adopten diferents tipus de persones i
els motius que els mouen: el pes de determinades informacions dels
projectes que busquen finançament, les recompenses que prometen o els
resultats a què aspiren. També factors relacionats amb la manera de
comunicar i el tipus de relació que es pot establir entre tots els
agents del sistema, per a què el paradigma conceptual del crowdfunding
s’aproximi també al de les xarxes socials o la les fargues del programari lliure.
Cal assenyalar que en aquesta activitat
han participat, jugant el rol de cofinançadors, des de creadors
audiovisuals i programadors informàtics fins emprenedors, en un sentit
ampli de la paraula, passant per representants d’institucions públiques
(vinculades a les arts escèniques, els museus, l’educació o el món de
l’empresa) o també persones de l’àmbit universitari, que han pogut
descobrir i compartir criteris comuns per entendre com funcionen els
mecanismes del crowdfunding, i com tractar de replantejar-ho. Per
exemple sobre el gran pes que té l’originalitat de la proposta en
comparació a altres factors com les recompenses que es prometen. O
l’incipient interès per la repercussió social que puguin assolir els
projectes un cop realitzats, així com el valor determinant a l’hora de
cofinançar una iniciativa que implica conèixer l’experiència prèvia de
la persona o l’equip que la impulsa.
Amb l’objectiu ja de crear una
plataforma de crowdfunding que incorporés altres lògiques de
col.laboració, vam establir amb ells una metodologia de treball basada
en el prototipat i testeig conceptual de processos. No tant per ajudar a
identificar característiques que havia de presentar l’eina a nivell
d’arquitectura d’informació o usabilitat, que també, sinó per contrastar
de prop i compartir les percepcions i criteris dels usuaris a l’hora de
implicar-se en un procés de finançament veritablement col.lectiu. En
aquest procés també vam començar a treballar en xarxa amb el suport
d’entitats com el Gabinet d’Iniciativa Jove, el mateix Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, encara que cal destacar la col.laboració estreta amb Amasté (Colaborabora),
com també, la d’experts solidaritzats amb Goteo i el procomú com
Arantxa Mendiharat, Cristina Riera, Jordi Planas, Antonio Recio o Jorge
Campanillas.
Els resultats d’aquesta dinàmica
experimental i presencial han derivat, al seu torn, en un tipus de
taller que permet comprendre millor els processos de finançament
col.lectiu i adoptar-los, utilitzant quantitats de diners simbòliques
que s’assignen després d’un procés d’anàlisi col.lectiu de projectes
reals. Gràcies a aquestes dinàmiques s’ha aconseguit que la plataforma i
funcionament de Goteog adoptin unes característiques pròpies que
detallem a continuació, alhora que han generat coneixement entre una
xarxa incipient de contactes al voltant d’aquest fenomen i la seva
relació amb la utilitat pública.
Recombinant les lògiques del crowdfunding
Tot això ens ha portat a plantejar-nos
com fer funcionar el crowdfunding en relació al que esmentàvem al
principi: que s’apropi més a la sensibilitat i compromís d’un
finançament col.lectiu, i no només l’esporàdica i sovint manca de
garanties d’allò massiu. Es tracta per tant de característiques pròpies
de Goteo que es combinen per obeir a aquest objectiu compartit que és
enfortir la utilitat pública, tractant d’harmonitzar fons i forma per
aconseguir-ho d’una manera coherent i eficaç.
Com créixer en un ecosistema de tanta
competència en l’atenció global, tantes plataformes de crowdfunding
aspirant a captar fons dels usuaris? Especialitzant-se en un objectiu
concret: Goteo permet finançar exclusivament projectes que ofereixin
algun tipus de retorn col.lectiu. Que estiguin regits totalment o
parcialment per llicències copyleft, com les de Creative Commons
o similars, i per tant que es pugui aprendre sobre com han estat fets i
també reorganitzar-los, incorporar-los a un procés o producte diferent.
Com garantir que l’impulsor d’un
projecte el porta a terme finalment, i que la seva relació amb els
cofinançadors pugui ser més estreta? Estructurant en dues fases el
procés: Goteo implica una primera ronda de finançament, similar a les
que s’estableixen normalment, però només per aconseguir el capital mínim
necessari per iniciar el projecte. Un cop rebut, si s’ha arribat a
aquest objectiu inicial, el creador disposa d’un altre termini en què
posar-se a treballar informant dels seus avenços per aconseguir més
finançament.
Com es pot anar més enllà de l’econòmic
per ajudar a un projecte? Ampliant el tipus de suports que pot rebre:
Goteo ofereix la possibilitat de demanar en paral.lel a quantitats
prefixades de finançament les habilitats concretes que un projecte
necessita de tercers (traductors, testers, prescriptors). També préstecs
de recursos materials (transport, equips) o infraestructura (espais,
instal.lacions). Una iniciativa que permeti establir relacions més
estretes que les d’una transacció econòmica puntual.
Com combinar les aportacions petites amb
altres grans, a càrrec d’entitats que també vetllin pel procomú? Creant
una borsa d’inversió social: Goteo gestiona un fons obert a aportacions
d’entitats públiques i privades, a través del qual aquestes poden
potenciar el cofinançament de projectes coordinats amb la comunitat i la
societat civil, aconseguint així un efecte multiplicador.
Com ajudar, des del mateix procés
d’inscripció, als creadors que aspiren a contribuir al procomú?
Acompanyant i assessorant des de l’eina i la seva comunitat: Goteo
disposa d’un assistent contextual que guia tot el procés d’alta de
projectes, explicant la importància de les decisions que ha de prendre
el seu impulsor per aconseguir els seus objectius. També activa
l’assessorament, quan és necessari, d’una comunitat d’experts i
apassionats al voltant de temàtiques concretes.
Com aconseguir que la utilitat pública
s’estengui de manera efectiva i es reforci globalment, més enllà d’allò
digital? Generant nodes autònoms d’atracció i gestió: Goteo persegueix
que s’instaurin grups d’interès locals al voltant de projectes del
procomú, perquè gestionin l’eina de manera independent però coordinada
amb la resta, generant així comunitats de proximitat que puguin tenir
impacte en el seu context .
Com aplicar els principis que defensa
l’eina a la seva pròpia essència? Apostant per la transparència i la
distribució oberta: Goteo és, a més d’una plataforma, una fundació sense
ànim de lucre i independent, legalment establerta per vetllar per uns
objectius comuns amb les majors garanties possibles. A més és programari
lliure amb totes les de la llei: qualsevol que en comptes d’establir
com a node de Goteo vulgui utilitzar el codi font pot fer-ho (a partir
de 2012) sota la llicència AGPL. D’aquesta manera esperem que en futur
proper es sumin més programadors i nous desenvolupaments que també
repercuteixin, millorin o ampliïn el codi de Goteo i per tant la seva
aposta per la utilitat pública.
Es busquen procomuns viables
Arribats a aquest punt, en que l’eina es
troba ja en una fase beta (encara d’accés restringit, mentre s’ultimen
detalls de disseny i continguts abans d’obrir-finalment a mitjans de
setembre) aprofitem aquest post per fer una crida a més idees de
projectes impulsats per persones que vulguin treballar des de i per la
utilitat pública, per formar part de la primera fase de finançaments
col.lectius que proposarà Goteo.
Busquem projectes
digitals (o no) que incideixin en la sostenibilitat i / o l’ecologia,
l’educació i l’aprenentatge, la recerca acadèmica, l’espai públic, els
nous mitjans, l’art i el programari, i també que destaquin per barrejar
aquests àmbits (o millor encara, si ens sorprenen perquè són d’altres
ben diferents) També persones i entitats interessades en donar-los
suport econòmica o humanament quan s’obrin des de la plataforma, per
així anar conformant els pilars d’aquesta comunitat de Goteo que faci
créixer tot allò explicat abans.
Perquè tot això va, per si encara no
havia quedat clar, de que partint del finançament col.lectiu es pugui
arribar més enllà del crowdfunding, contribuint a fer créixer la
utilitat pública. Com un troià que instal.lat en les lògiques d’aquest sistema econòmic imperfecte que ens envolta pugui contribuir a canviar-lo des de dins.
Platoniq (promotor de Goteo) i Enric Senabre Hidalgo (membre de l’equip dinamitzador de Goteo)
