@Robenfawkes | El dit a la nafra
El pensament positiu forma part de la capacitat de Resiliència,
perquè té un important efecte reparador en la salut de les persones,
molta gent es pregunta, però ben bé,com es fa? Doncs amb un entrenament
diari i constant es pot aconseguir. Positiu no significa acrític, ni
conformista, significa de quina manera puc canviar la percepció d’allò
que passa al meu voltant per intentar tenir una actitud de lluita, de
supervivència, per canviar-ho, perquè no em faci defallir…ja que la
sensació que tinc capacitat de fer alguna cosa, ens dóna més força per
seguir endavant i gaudir al màxim.
Segons
Rojas Marcos, el que distingeix la disposició pessimista de la
optimista: els ingredients són: la nostra memòria passada, la
interpretació del present i la nostra visió del futur. L’optimisme
saludable, ens ajuda a utilitzar els recursos propis i de l’entorn, i a
lluitar sense desmoralitzar-nos contra les adversitats.
El
sentiment terapèutic de l’esperança, és un requisit per la
supervivencia humana, també el coratge constitueix un autèntic antídot
contra el derrotisme: el pessimisme protesta i no es defensa,
L’optimista en canvi li mou les il·lusions ( a mi concretament un món
més just i igualitari), per això lluitem i no es rendim mai!!
La sensació de control sobre la pròpia vida,
sobre les circumstàncies que ens envolten, ajuden a contrarrestar la
indefensió apresa, i ens enfrontem als problemes de forma més saludable,
disminueixen l’ansietat i gestionen millor les emocions negatives. La
sensació que un/a governa la seva vida, que dissenya el seu propi
programa, és una peça clau en l’equilibri mental.
Perseguir
noves metes amb entusiasme, amb motivació, beneficia la pressió
arterial, el sistema inmunològic i redueix la tensió nerviosa.
La
principal funció dels mecanismes de defensa o adaptació és mantenir-nos
esperançats i saludables i tranquils. Una certa dosis d’amnèsia selectiva és saludable en la nostra supervivència, preserva la nostra autoestima,integritat emocional i el perfil social.
Un
fet curiós és la Dissonància mental o cognitiva (L.Festinger,1957): les
persones a l’hora d’explicar o justificar les coses, seleccionem
aquells arguments que millor recolzen les nostres creences i conductes ,
amb la finalitat d’evitar els sentiments discordants i desagradables
que ens produeixen les contradiccions. Elaborar un raonament que eviti
la dissonància, però l’habilitat d’adaptar-nos, transformar-nos, i
canviar la percepció, transformar la realitat per protegir-nos també pot
jugar-nos un bloqueig , en situacions on hauríem de fugir ens fa
permanèixer en aquella situació.
 |
| Sigues tú mateixa! |
L’optimisme
no està renyit amb l’acceptació dels problemes reals, els aspectes
negatius d’una situació desafortunada, l’acceptació i trobar elements de
comprensió pot mobilitzar els teus recursos personals per trencar amb
la mateixa.
Reprenem el timó del vaixell de la nostra vida, perquè ara està en mans de polítics i banquers, ja és hora!
Continuarà…
Ruben Sanchez Ruiz
