Antonio Alcántara | educaciótransformadora
Des del temps que estic portant a terme aquest bloc m’he portat la
bona sorpresa de conèixer diferents persones que es dediquen al món de
l’educació, de l‘art o de la cultura, entre altres. A més he pogut
col·laborar amb elles. Aquest és el cas de la Mercè Aranda de Matraka Associació que m’ha fet arribar unes reflexions ben interessants al voltant de la creativitat i l’educació que reprodueixo a continuació.
Parlar de creativitat crec que és
perillós donada l’amplitud del terme, així com la seva “dificultat”
epistemològica. Hi ha qui diu que la creativitat és més fàcil viure-la
que definir-la. Jo hi estic totalment d’acord, però també crec que és
necessari transmetre a aquelles persones més teòriques i/o racionals què
volem dir quan parlem de creativitat i per què és important dins la
nostra tasca socioeducativa.
En ocasions la burocràcia, l’atenció
directa…el dia a dia…no ens permet veure més enllà de les tasques
establertes i pensar en alternatives d’actuació o fer-nos un lloc a la
nostra programació per a alguna activitat vinculada al món de la
creativitat. Tots i totes creiem saber de què parlem quan emprem el
terme creativitat, però no sempre coincidim en la seva definició. Tenim també la idea errònia de considerar que o sóc una persona creativa o no ho sóc!.
Quan a una persona se li dóna bé
escriure, dibuixar, actuar, ballar, tocar algun instrument, etc pensem
que són habilitats innates afegides a una motivació personal i podem
pensar: “ se li dóna bé! Però jo no podria”, en moltes ocasions m’he
trobat amb col·legues de professió que els hi han agradat les meves
propostes i accions però alhora m’han dit que ells/es no són
creatius/ves, i que per tant, ells/es no ho podrien fer.
Al centre de menors on treballava sempre
em “tocava” a mi desenvolupar activitats relacionades amb llenguatges
expressius dins la programació, ja que es considerava que era a mi a qui
“se li donaven aquestes pràctiques” …. intento reflexionar amb moltes
persones que em diuen que no són creatives vers la idea de ser o no ser
una persona creativa, així com entrar en certs aclariments del terme,
molt més senzill del què pensem: creativitat és crear i crear és una habilitat innata en totes les persones.
“Todo ser humano es teatro, aunque no todos hacen teatro”
La creativitat es treballa, s’entrena i
s’estimula. És més, si ens donem el permís de fer-ho (sota qualsevol
dels llenguatges expressius) ens emportem una bona sorpresa amb
nosaltres mateixos/es observant el resultat. La creativitat no és més que una manera de flexibilitzar i donar obertura als nostres pensaments, és joc i llibertat, és atrevir-nos a posar sobre la taula habilitats que existeixen però que, en ocasions tenim amagades i/o adormides.
Podem dir que està dormida abraçada al
nostre nen/a interior (concepte molt treballat en plàstica i clown) i és
la seva descoberta la que ens permet adonar-nos de que, malgrat siguem
persones adultes, aquest nen/a continua formant part de nosaltres i de
la nostra personalitat. Despertar-lo, re-descobrir-lo, acceptar-lo i
agafar-li la mà és una de les tasques més complicades que tenim com
adults/es, però alhora és un acte conciliador essencial quan parlem de
creativitat.
Carme Aymerich ens apropa així al terme creativitat: “L’actitud
creativa consisteix en considerar que tot allò que hom creu fermament
no és mai definitiu sinó susceptible d’ésser modificat, transformat o bé
perfeccionat en funció de noves idees. Imaginar és deixar parlar una
força interior que ens condueix a modificar els nostres principis per
crear-ne d’altres que permetin la construcció de noves estructures. És
la condemna total de l’immobilisme; és creure en allò que encara no
existeix; és començar una nova aventura. Desenvolupar la creativitat és
desenvolupar el gust per tota cosa nova, transformar-nos i explorar-nos
del que és imaginari. Una de les finalitats de la creativitat és
acceptar el somni oblidant, en alguns moments, el pensament lògic.
Avesar-se al goig del risc i al desig de passar de la idea a l’acció.”
Com podem aplicar la creativitat a les nostres pràctiques socioeducatives?:
els llenguatges expressius esdevenen els canals i/o les eines que ens
permeten desenvolupar les nostres habilitats creatives. El teatre, la
plàstica, la música, l’expressió corporal, l’escriptura…esdevenen alguns
d’ells, els quals, podem observar sota dos punts de vista: la formació
“formal” i/o com a recurs pedagògic dins les nostres pràctiques
socioeducatives.
M’explico: puc decidir formar-me en art
dramàtic i ser actriu i posteriorment aplicar els meus coneixements com
actriu a la meva tasca educativa. Actualment i és la meva opinió, no és
necessari tenir la llicenciatura d’art dramàtic per aplicar dinàmiques i
jocs teatrals dins el meu àmbit laboral, és més, formar-se en art
dramàtic amb l’objectiu de ser actriu no és sinònim de ser un bon
pedagog/a del teatre.
És més, en funció de la orientació
teòrica teatral que ens ensenyin, potser no té cabuda o no és aplicable
amb determinats àmbits i col·lectius: quan parlo d’expressió no parlo de
tècnica, sí de disciplina, ja que conté un alt grau de transmissió de
normes, hàbits i valors, però a efectes pràctics no és
l’objectiu transmetre la tècnica, sinó a partir de la forma oferir eines
per que cadascú l’ompli del color que més li agradi. En el
terme expressió, tal i com l’entenc, desapareix la dicotomia entre allò
correcte i/o incorrecte i és molt més important el procés que allà on
vull arribar.
Actualment ja podem trobar moltes formacions/mirades que ens aborden i vinculen els llenguatges expressius a la pràctica educativa,
oferint un treball i continguts des de una visió més pedagògica i que
ens ajuden a vivenciar i alhora reflexionar vers l’aplicabilitat de
dites propostes a diferents àmbits i contextos. En una societat com la
nostra on creix perillosament l’agressivitat, la intolerància, el
menyspreu, el fanatisme…etc és essencial obrir la nostra mirada i
potenciar valors sota nous canals de comunicació.
Els llenguatges expressius
esdevenen aquests sistemes de comunicació, expressió i relació que ens
permeten generar vincles més enllà de la paraula i de la raó. En l’àmbit
de la educació social ens trobem moltes vegades amb
persones que tenen dificultats comunicatives importants, o bé per que no
dominen la llengua o bé per que no han estat estimulats/des per poder
expressar tot allò que els hi passa a través de la comunicació verbal.
Són les tutories un element clau també en la nostra tasca educativa i no
us heu trobat mai davant d’una persona de poques paraules que saps que
està pensant, sentint…però no es sap expressar de tu a tu de forma
coherent i clara? En aquest cas emprar eines que van més enllà
de la comunicació verbal i de la raó ens ajuda a conèixer a la persona, a
entendre-la i sobretot a que aquesta alliberi els seus pensaments,
sensacions, idees i experiències a través d’un dibuix, d’una escena o
d’un moviment. No és menys vàlida la resposta quan no és a través de la paraula, al contrari és més rica.
Mireia Bassols ens planteja “
Creemos con un total convencimiento que hay que promover una educación
que reconozca la importancia de los lenguajes artísticos en el
desarrollo personal, así como en la expresión y la comunicación de los
pensamientos, experiencias, ideas, sentimientos y sensaciones. Las
propuestas expresivas se consideran fundamentales para el desarrollo de
la capacidad creadora de los alumnos y de los procesos de socialización.
Actividades que no son exclusivas del área de educación artística, sino
que todas las áreas educativas han de promover el desarrollo de
procesos autónomos, de exploración activa, de expresión personal, de
búsqueda de estrategias propias de resolución de problemas y de
sensibilidad estética. El desarrollo de los diferentes lenguajes
posibilita la comunicación. Las situaciones que se producen sitúan al
sujeto frente a un proceso de movimiento, de cambio, de transformación.”
Entenem tota acció creativa com un camí cap a la descoberta de nous mitjans de comunicació, relació i expressió, els quals ens ajuden a identificar-nos.
Mercè Aranda de Matrakassociació
Per a més informació:
La
Educación a través del arte en la Educación Social. Los espacios
laborales y la investigación en educación a través del arte. Mónica Pérez Muñoz. Diciembre 2002. Pedagogía social. Revista Interuniversitaria.
La ceatividad como valor del educador social. África Martínez. Març 2012. Blog personal.
Per a més formació:
A Matraka Associació (www.matrakassociacio.org)
s’ofereix la formació trimestral “processos creatius i educació” per
tal de poder apropar els llenguatges expressius com a recurs educatiu a
persones vinculades i/o motivades pel món de la educació. Donada la bona
rebuda i resultats, en col.laboració amb RAI estem organitzant les
Primeres Jornades Articula’t, a les quals us animo a participar www.jornadesarticulat.wordpress.com.
També a l’AEC podreu trobar el Curs de Postgrau d’extensió universitària “Expressió-Comunicació, llenguatges i interculturalitat a la pràctica socioeducativa. Creació de projectes”.
més informació: http://www.aecassociacio.org/cat/comunicacio.php
