Les comunitats autònomes destinen gran part
de la seva ajuda al desenvolupament a l'Educació per al Desenvolupament.
En el context actual de retallades, però, sembla que aquesta es
consideri prescindible. Aquesta és una de les conclusions a què ha
arribat l'informe sobre les polítiques de cooperació de les comunitats autònomes publicat per la CONGDE.
Font: Xarxanet
La cooperació al desenvolupament que realitzen les comunitats autònomes i les entitats locals s'anomena cooperació descentralitzada. Durant els darrers anys s'ha debilitat molt, degut a les retallades que
s'hi han aplicat amb l'excusa de la crisi. D'aquesta manera, del 2010
al 2011 es van destinar a l'ajuda oficial al desenvolupament (AOD)
autonòmica 60 milions d'euros menys, és a dir, va tenir un descens del
15%.
La Coordinadora de ONG para el Desarrollo de l'Estat espanyol (CONGDE) ha volgut analitzar aquestes polítiques des de la perspectiva de les ONGD amb l'Informe sobre la Política de Cooperación al Desarrollo de las Comunidades Autónomas.
Aquest document recull dades facilitades per les coordinadores autonòmiques d'ONGD, com ara la Federació Catalana d'ONGD per al Desenvolupament (FCONGD), i revisa diferents aspectes de la cooperació descentralitzada:
Les CA intervenen sobretot en tres àmbits: Cooperació al Desenvolupament; Acció Humanitària i de Emergència; i Educació per al Desenvolupament i Sensibilització. Geogràficament es prioritza la regió llatinoamericana.
S'han realitzat grans esforços en millorar la planificació dels projectes, en canvi, l'assignatura pendent de la cooperació autonòmica segueixen sent el seguiment i l'avaluació.
L'informe assenyala que existeix un dèficit important als mecanismes de transparència i rendició de comptes. Tampoc es sotmet a un excessiu control parlamentari. 10 comunitats compten amb una Comissió Parlamentària per a la Cooperació o temes relacionats i, d'aquestes, l'única que té operativitat real, és a dir, capacitat de resposta, és la catalana.
La Coordinadora de ONG para el Desarrollo de l'Estat espanyol (CONGDE) ha volgut analitzar aquestes polítiques des de la perspectiva de les ONGD amb l'Informe sobre la Política de Cooperación al Desarrollo de las Comunidades Autónomas.
Aquest document recull dades facilitades per les coordinadores autonòmiques d'ONGD, com ara la Federació Catalana d'ONGD per al Desenvolupament (FCONGD), i revisa diferents aspectes de la cooperació descentralitzada:
- Les característiques i capacitats de les estructures polítiques i administratives que desenvolupen la política de cooperació en les comunitats autònomes i el marc jurídic en què es desenvolupen.
- El model de Cooperació i Educació per al Desenvolupament de les CA.
- La gestió de la política de Cooperació i Educació per al Desenvolupament.
Les CA intervenen sobretot en tres àmbits: Cooperació al Desenvolupament; Acció Humanitària i de Emergència; i Educació per al Desenvolupament i Sensibilització. Geogràficament es prioritza la regió llatinoamericana.
L'Educació per al Desenvolupament és un element diferencial de la cooperació autonòmica, però està patint retalladesDestinen gran part de la seva a aquest últim: El 53% de la seva AOD va a l'Educació per al Desenvolupament (EpD), que a més, suposa el 70% del total de l'AOD espanyola destinada a aquest fi. És, doncs, un element diferencial de les cooperació autonòmica. Sembla, però, que la considerin menys important o prescindible, ja que, s'estan suprimint alguns accions d'EpD. En proporció al total de la seva AOD són Cantàbria (54%), Catalunya (15%) i la Comunitat Valenciana (13%) les que més fons hi destinen.
S'han realitzat grans esforços en millorar la planificació dels projectes, en canvi, l'assignatura pendent de la cooperació autonòmica segueixen sent el seguiment i l'avaluació.
S'ofereixen poques possibilitats de participar a ONGD i a la societat civilQuant a la relació entre els governs autonòmics i les ONGD, encara que en teoria es fomenta la participació de les entitats, en la pràctica, se'ls dóna un caràcter informatiu i poques opcions de participació de qualitat. És destacable, però, que el Consell de Cooperació català és el que té un funcionament més regular i el que més pes dóna a la societat civil, mentre que en d'altres comunitats té només u caràcter informatiu.
L'informe assenyala que existeix un dèficit important als mecanismes de transparència i rendició de comptes. Tampoc es sotmet a un excessiu control parlamentari. 10 comunitats compten amb una Comissió Parlamentària per a la Cooperació o temes relacionats i, d'aquestes, l'única que té operativitat real, és a dir, capacitat de resposta, és la catalana.
