Valoració de la I Trobada de coeducació: “Coeduquem el present per canviar el futur – Afectivitat i sexualitat”
Molt camí per fer! Rosa Raja
Fa poc temps una amiga meva em va comentar
una anècdota que va viure el seu fill Marc en una classe de 2n de batxillerat.
És l’únic noi de la classe i la professora es dirigia a l’alumnat en femení: “Totes
juntes farem el treball”, en Marc va aixecar la mà i, visiblement contrariat,
va preguntar: “Jo també?”. Aquest cas és una anècdota. A la vida quotidiana i a
les aules s’acostuma a parlar en masculí, no donem importància al llenguatge;
per tant, les dones i les nenes no existim. Si el Marc fos la Maria, segurament
ella no hauria aixecat la mà en una classe plena de nois.
El passat 21 de gener vaig assistir a la I Trobada de coeducació “Coeduquem el present per
canviar el futur – Afectivitat i sexualitat”, a l’ICE de Barcelona. En aquesta
jornada la professora Rosa Sanchis ens va fer reflexionar d’una manera dinàmica
i participativa sobre l’educació sexual a l’escola. És cert que els homes són
més sexuals que les dones? Sentir una mica de gelosia és senyal que la teva
parella t’importa? Aquestes van ser algunes qüestions plantejades, i vam
descobrir que les respostes les tenim nosaltres però també els i les nostres
alumnes; cal fer-se preguntes. Nosaltres som persones que eduquem però també
podem aprendre molt del nostre alumnat, esbrinar quins són els seus interessos,
els seus mites sexuals, crear espais de reflexió i crítica. Cal parlar de la
sexualitat a les aules i fer ús de les noves tecnologies, el llenguatge
audiovisual, les xarxes són una manera de compartir el coneixement i crear
consciència en temes de desigualtats de gènere i sexualitat al nostre jovent.
D’altra banda, la Marina Subirats, en la seva
conferència “Com eduquem les masculinitats dels primers anys de vida”, ens
ofereix una reflexió sobre els trets masculins i els femenins que s’aprenen des
de la infantesa. Em va cridar l’atenció el fet que és habitual “exigir” als
nens que siguin valents, que no plorin i que no actuïn com una nena, i que
l’aprenentatge d’aquests valors o comportaments siguin un veritable esforç per a
ells. També vaig adonar-me que hi ha valors femenins i valors masculins. Als
nois els “tallem” la capacitat d’empatia o de compassió, no poden demostrar que
tenen por; en canvi, les noies han de ser generoses, no cal que siguin
valentes.
L’escola ha de ser un mitjà per fer canvis,
cal fer més accions i incloure la coeducació com un projecte de centre. S’ha de
vetllar per la igualtat d’oportunitats, fer un ús no discriminatori dels
espais, reconèixer el saber de les dones al llarg de la història, proporcionar
materials igualitaris, vigilar el llenguatge, evitar els estereotips
sexistes...
Hagués estat un gest de generositat que el
Marc no hagués dit res aquell dia a la professora, en una aula plena de noies.
Encara queda molt camí per fer.
Rosa Maria Raja
Professora del Departament
de Serveis Socioculturals i a la Comunitat
Institut Ribot i
Serra, de Sabadell
