Ana Belén Fernández
Viciana
Sóc professora del
cicle formatiu de grau superior d’Animació Sociocultural. Cada any plantejo una
activitat a l’aula en relació amb el 8 de Març. És una de les moltes activitats
i reflexions que fem durant l’any, relacionades amb la coeducació, la
perspectiva de gènere, la visibilització de les dones o el que poden fer com a
futurs animadors i animadores socioculturals en el món del lleure.
Una de les activitats
per mi més boniques i interessants pels resultats que dóna és quan els demano
que facin un escrit sobre tres dones que admiren i que formen part de la seva quotidianitat,
del seu dia a dia. Val a dir que molt sovint no veiem la grandesa de moltes de
les dones amb les quals compartim la nostra vida diària precisament perquè són
tan properes que no hi pensem.
A partir d’aquesta premissa
demano l’alumnat que abans del 8 de Març faci una reflexió sobre quines dones
admiren i per què. Un cop a classe fem una lectura dels escrits i us asseguro
que surten reflexions precioses.
Una de les coses
que provoca l’exercici és que el fet de posar per escrit un pensament fa que
siguis més conscient del valor que té per a tu aquella persona, i que potser
mai no li has verbalitzat. La figura clau que surt en els textos són les mares,
després les àvies i segueixen amigues o tietes.
També els proposo
que a banda de fer l’escrit tinguin l’oportunitat de llegir el text a les dones
escollides i és aquí on l’activitat traspassa la frontera de l’aula. Moltes
mares i àvies s’emocionen en escoltar unes paraules que no sempre estan
acostumades a sentir. I això és per mi el més important: que l’alumnat
descobreixi que hi ha dones anònimes que ens envolten, que són lluitadores, amb
coratge, que s’han sobreposat després d’alguna desgràcia, que sempre hi són
quan les necessitem, que ens cuiden i ens estimen. I sempre, sempre tenen un
consell, un somriure o una carícia per donar.
Al final fem una
reflexió a l’aula de com ha anat l’experiència, posem en relleu i fem visible
el saber fer d’aquestes dones que a voltes ens passa desapercebut.
Ana Belén Fernández
Viciana
Professora de cicles
formatius
