Cada cop són més les evidències que demostren la gran significació de
l’educació de 0 a 6 anys, i en especial els primers tres anys, per a
l’activació i desenvolupament futur de la persona.
Font: Joan Subirats a Faves comptades
Una persona de la
rellevància mundial del professor de la UPF Gosta Esping Andersen ha
publicat nombrosos estudis en què demostra les enormes conseqüències que
té per a una comunitat, per a un país, el fet que els infants gaudeixin
de l’atenció i els impulsos necessaris per assolir les bases que li
permetran ser una persona formada i capaç d’afrontar els reptes cada cop
més exigents d’una societat com aquella en què estem entrant. Els
estudis d’Esping Andersen i els informes PISA ens parlen de la gran
importància de la família en els processos formatius dels nens i nenes.
Anteriorment, l’informe Coleman, als Estats Units, havia demostrat de
manera contundent el mateix, la significació de la família i l’entorn en
l’educació, per sobre del que representava el fet d’anar a una o altra
escola. Recordo encara la frase de Bertrand Russell en la seva
autobiografia, quan deia que “als 9 anys vaig interrompre la meva
educació per anar a l’escola”. Tenir només quatre mesos de permís
maternal, no disposar d’escoles infantils de qualitat, haver de deixar
l’infant amb els avis o amb una mainadera, acaba tenint impactes molt
rellevants en les oportunitats vitals dels afectats. Recordem que
Catalunya té nivells d’educació d’adults terriblement deficients, una
assignatura encara no superada en els anys de democràcia.
Tot plegat té sentit recordar-ho quan el ministre Wert s’estrenava dient que la fase de 0 a 3 anys no era una fase pròpiament educativa sinó de conciliació, i també té a veure amb el que va declarar fa poc la consellera Rigau, en dir que “les retallades a Ensenyament afecten només els serveis no essencials, com ara les llars d’infants”. Crec que en moments com els actuals podríem dir que és normal haver d’establir prioritats, però també caldria decidir aquestes prioritats amb una mica de seny. Si entenem que l’educació obligatòria és de 6 a 16 anys, i estem reclamant fer l’esforç d’assegurar l’educació infantil, entenent-la com a imprescindible, caldria replantejar ingressos i despeses en educació, incorporant-hi també la despesa universitària.
