Sandra Ezquerra|Públic [1]
Els veïns de Santa Caterina, a Barcelona, estem avesats a una gran
presència policial al nostre barri. Els nostres carrers són freqüents
escenaris d’identificacions i detencions de joves dominicans o
magrebins, entre d’altres. Els indignats de l’assemblea del barri, que
ens reunim cada setmana al Forat de la Vergonya, ens hem
adreçat més d’un cop als i les agents de la Guàrdia Urbana i Mossos
d’Esquadra per expressar el nostre malestar per l’excessiva presència de
les forces policials a la zona i pel que considerem accions
exclusivament dirigides a veïns d’origen immigrant. Fa unes setmanes un
mosso d’esquadra va justificar els seus hàbits amb l’asserció que “en el
nostre país la majoria de delictes són comesos per immigrants”.
L’afirmació de l’agent arribava poc després que es fessin públiques les
declaracions del conseller d’Interior en les quals assegurava que “la
meitat dels presos de les instal·lacions penitenciàries a Catalunya no
són de nacionalitat espanyola”.
No és cap secret que en l’imaginari
col·lectiu sovint es relaciona immigració amb inseguretat ciutadana i
delinqüència. Una investigació del CIS de l’any 2009 sobre actituds vers
la immigració indicava que més d’un 30% de la ciutadania atribueix els
dos fenòmens a la població estrangera. Nombrosos estudis, tanmateix,
desmenteixen l’existència de cap correlació entre aquestes variables.
Segons dades dels Ministeris d’Interior i de Treball, malgrat que entre
el 2002 i el 2010 es va triplicar la població immigrada a l’Estat
espanyol, la taxa de criminalitat no va deixar de disminuir. A més, en
clar contrast amb les afirmacions del conseller Puig i l’agent dels
Mossos d’Esquadra esmentat, la població reclusa estrangera a l’Estat
espanyol també s’ha reduït en la darrera dècada i l’any 2010 constituïa
només un 35,6% del total front el 64,4% de presos autòctons. Segons
dades d’Unitat contra el Feixisme, la majoria de detencions de persones
d’origen immigrant són fruit d’una situació administrativa irregular i
no pas d’una activitat delictiva, i dades de l’Observatori del Sistema
Penal i dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona indiquen que a
les persones d’origen immigrant se’ls aplica presó preventiva amb més
freqüència que als autòctons. D’altra banda, el seu compliment de penes
és més dur al no poder pagar la responsabilitat civil del delicte.
Si bé és profundament preocupant que,
ignorant l’existència de dades que apunten el contrari, la ciutadania
tendeixi a identificar les persones immigrades amb delinqüència i
inseguretat, la propagació i perpetuació d’aquesta visió per part de la
classe política i les anomenades forces de seguretat resulta
absolutament inadmissible. Aquests darrers no només falten a la veritat
quan atribueixen les suposadament altes taxes de criminalitat a la
presència d’estrangers a casa nostra sinó que a més reprodueixen
l’estereotip racista de l’altre en tant que amenaça i perill.
Les seves esbiaixades opinions, disfressades de dades objectives, no
difereixen gaire de la voluntat de PxC de solucionar els problemes
d’inseguretat mitjançant expulsions massives o la flamant xenofòbia de
Garcia Albiol a l’afirmar que certs col·lectius d’estrangers vénen a
Catalunya a delinquir.
El recurs del conseller Puig al ja
esgotat estereotip de la immigració inherentment delictiva, tanmateix,
encaixa perfectament en la lògica de les polítiques del Govern. El mite
de l’alteritat amenaçadora s’erigeix com a cortina de fum i
justificació de les greus retallades en gairebé totes les partides
pressupostàries excepte la dels Mossos d’Esquadra o, entre d’altres
mesures, l’enduriment de l’accés de la població estrangera a nombroses
prestacions socials.
Fins i tot en el cas que el percentatge
de delinqüència entre els col·lectius d’immigrants superés el de la seva
presència a Catalunya, ¿no tindria això quelcom a veure amb la
severitat amb què els colpeja la crisi, amb la discriminació
sociolaboral que pateixen cada dia i amb la vulnerabilitat vital
resultant d’una llei d’estrangeria cada dia més repressiva? Així, si la
conflictivitat social a Catalunya realment està augmentant, la solució
no rau en un increment de les forces policials en els nostres barris i
les nostres ciutats sinó en una defensa i millora de la Renda d’Inserció
Mínima, els serveis socials i altres mesures contra la pobresa, la
marginació i l’exclusió social. Les desigualtats socials no s’han resolt
mai amb policia i la immigració, massa sovint boc expiatori d’aquesta
crisi, no n’és una excepció.
