El proper dia 15 de juny està previst debatre al Parlament de Catalunya els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2011 i 2012. La seva aprovació significaria l’implantació de les retallades socials. Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes. Serà una acció absolutament pacífica, no violenta, massiva, i determinada.
La llei que obligava Rosa Parks a cedir el seu seient a un blanc
havia estat aprovada per un parlament. Gandhi va desobeir a un parlament
en iniciar la marxa de la sal. L’Apartheid a Sud-àfrica va ser aprovat
per un parlament. Igual que a Atenes, a Reykjavík, a Madrid, a València…
Reivindiquem la legitimitat de la desobediència civil per a oposar-nos a l’aprovació de lleis injustes.
Amb l’agreujament de la crisi econòmica, la classe política havia de
triar entre retallar els drets socials de la ciutadania i seguir donant
suport al benefici empresarial i de la banca, o escoltar al poble. Un
cop més s’han desentès de les nostres vides i han optat per mantenir els
privilegis de la minoria. Ens volen retallar els drets socials en forma
de llistes d’espera a la sanitat, reduint les convocatòries a
professorat, reduint els ajuts socials, les prestacions i les beques,
provocant una major privatització dels serveis públics, acomiadant
massivament a personal públic… Per això hem cridat i seguirem cridant: “això no és una crisi, és un robatori!”.
En el sector sanitari, usuàries i professionals porten mesos patint
l’empitjorament del servei i les condicions de treball. Aquesta situació
té responsables amb nom i cognoms. El Sr Boi Ruiz Garcia considera que
la salut és per a qui se la pot pagar i continua treballant per a la
sanitat privada: abans des de la presidència de la seva patronal, ara
des del Govern.
En l’ensenyament, estem farts d’escoltar que els nostres joves són
els més ben preparats de la història. Després de la implantació del Pla
de Bolonya i les successives retallades, els intents de privatitzar-la i
d’adequar-la a les necessitats del mercat, han donat com a resultat una
generació de joves molt precaritzada.
Als barris, 10 famílies són desnonades cada dia de casa seva, per execucions hipotecaries, per no poder pagar el lloguer o per altres raons.
Per tot això, l’Acampada de Barcelona i la Trobada
d’Assembleas i Acampades de Barris i Pobles de Catalunya fan una crida a
tota la ciutadania per a concentrar-nos davant el Parlament els dies 14
i 15 de juny per mostrar la nostra disconformitat amb les decisions
pressupostàries que es volen dur a terme, a més de proposar alternatives
als pressupostos i sortides solidàries i vertaderament democràtiques a
la situació econòmica actual.
