No ens creiem aquesta crisi. Aquesta crisi és una operació política, un nou reajustament econòmic o, millor dit, un nou "repartiment" dels diners. La crisi és un artefacte desactivador que propicia l 'oportunitat d'accelerar projectes gestionats des d'interessos particulars. Diguem-ho clar: aquesta crisi és un nou negoci, un atracament perfecte perpetrat des de les altes esferes. Diguem-ho clar: ens han estafat i no hem fet res. Avui més que mai els nostres polítics semblen disposats a enfonsar-nos en la misèria. I ens preguntem: Ho aconseguiran? Aconseguiran també acabar amb l'educació?
Ens hem cansat. Ens hem cansat de tot això. No confiem en el món, ni en els polítics, ni en els "experts". No confiem en les vostres solucions, per això ens hem constituït en Assemblea
MANIFEST
1
L'escola no educa, l'escola fracassa, l'escola no s'adapta...
Els "experts" presenten informes del desastre. Els economistes mediàtics assenyalen el desajustament amb el mercat. Els polítics pressionen amb les seves contínues reformes. I els altaveus, premsa i televisió, amplifiquen la por i ens preparen per la següent retallada. El "debat" està servit. L'escenari de confusió/crispació està creat. L´"opinió pública" ja té el seu veredicte; el Departament d'Ensenyament la seva coartada. I els sindicats ja es disposen a negociar.
Benvinguts al desert del real. A la Ciutat-empresa. Al Món-empresa. Benvinguts al mercat lliure. Gaudeix del parc temàtic que t'oferim: un programa de mobilitat laboral per figurants de l'educació. No t'ho prenguis malament, només es tracta de sobreviure. De vegades hauràs de fer de tècnic, mediador, monitor, segurata, psicoanalista, assistent social... Pren-t'ho amb calma, profe, és el que hi ha. Gaudeix de la muntanya russa de l'economia, del parc aquàtic de l'administració, del talk show a la sala de reunions. Diverteix-te i pren-t'ho amb humor. Seu al sofà i contempla aquest gran espectacle de despropòsits. Un apocalipsi confortable. Ja has comprat crispetes?
Sigues amable amb els turistes, confia en els nostres polítics, escolta els nostres "experts" filantrops que ens instrueixen sobre els mercats. No siguis esgarriacries. Accepta les retallades i les reformes contínues, defensa la teva feina i la teva vida low cost. Què més dóna l'educació? Total, educar per a què?
2
La nostra època és l'època del Cinisme, de l´Aïllament, de la Separació. Fugim del drama per reviure´l davant les pantalles. Però aquesta vegada algú ens ha tret les crispetes, algú ens ha tret el seient i en un parell de minuts algú et treurà de la sala a puntades. Benvingut al desert del real. A la teva tranquil·litat li queden dos telenotícies.
La situació actual ve marcada per les retallades socials, educació i sanitat entre d'altres. Retallades que tenen com a objectiu sufragar el salvament del sector bancari, un dels principals responsables de la crisi econòmica. Tanmateix, les retallades al sector educatiu s'han d'emmarcar en un procés de privatització general que es ve desenvolupant a les últimes dècades. Aquest procés de desmantellament del sector públic segueix l'esquema de, primer, malmetre el Servei Públic per justificar la seva ineficàcia i, segon, justificar la privatització. A aquest atac se li afegeix també un procés de precarització del professorat, una autèntica campanya política de destrucció de tot residu d'antagonisme social.
Davant d'aquesta situació, callem, baixem el cap, esperem el proper cop.
Fa temps que hi ha soroll, molt soroll. Que el soroll ens separa, ens aïlla. Com travessar aquest soroll?
Hem estat molt de temps callats. Massa temps. Fa molt que la sang -paralitzada per la por- no corre per les nostres venes. Que les paraules i els gestos estan cada vegada més lluny. Les paraules són avui anuncis publicitaris, màrqueting empresarial, propaganda i gestió política. Els gestos, pura mímica en un teatre buit. No hi ha espai públic, només publicitat. La neolengua parla i parla amb estadístiques, informes, notes de premsa... però en un món on el cel és espai aeri, l'economia mercat laboral, les persones capital humà... no hi ha possible diàleg.
Com anem a educar els nens i adolescents en el soroll infernal d'aquest món en ruïnes? Educar, per a què?
3
Per començar, no ens creiem aquesta crisi. Aquesta crisi és una operació política, un nou reajustament econòmic o, millor dit, un nou "repartiment" dels diners. La crisi és un artefacte desactivador que propicia l 'oportunitat d'accelerar projectes gestionats des d'interessos particulars. Diguem-ho clar: aquesta crisi és un nou negoci, un atracament perfecte perpetrat des de les altes esferes. Diguem-ho clar: ens han estafat i no hem fet res. I el pitjor de tot: no han fet més que començar i no sembla que anem a moure un pèl. La política, avui, és gestió il·limitada del desastre. Avui més que mai els nostres polítics semblen disposats a enfonsar-nos en la misèria. I ens preguntem: Ho aconseguiran? Aconseguiran també acabar amb l'educació?
Ens hem cansat. Ens hem cansat de tot això. No confiem en el món, no confiem en les vostres solucions, per això ens hem constituït en Assemblea. L'Assemblea de treballadors de l'educació vol ser un espai de debat i acció obert i horitzontal adreçat a col·laborar en la lluita per millorar l'educació pública. L 'Assemblea de treballadors de l'educació vol obrir un espai per donar veu als més directament implicats - mestres, professors/es, pares/mares, alumnes- per reprendre junts un camí de reflexió per donar veu a aquest malestar quotidià.
Ens hem cansat. Ens hem cansat de tot això. No confiem en el món, ni en els polítics, ni en els "experts". No confiem en les vostres solucions, per això ens hem constituït en Assemblea
