Aquesta entrada reprodueix textualment una part de la
tesina APROXIMACIÓ
AL TEATRE DE L’OPRIMIT A CATALUNYA (2002-2009): EL CTO
PA’TOTHOM I ANÀLISI D’UNA PEÇADE TEATRE FÒRUM
obra de Verónica Martínez.
DCC, Artivisme i comunitat va néixer a finals de 2006 a partir de la unió entre l’australiana Marcela Nievas (1) i la lleidatana Txus Pedrosa, coordinadora científica de les Primeres Jornades de Desenvolupament Cultural Comunitari (DCC) de Granollers en què Nievas importa el tipus de pedagogia social DCC a la qual es pot incloure la utilització de Teatre de l’Oprimit. En un primer moment l’associació rep el nom de Arkhee i tenia per objectiu la formació, difusió i aplicació del DCC. El grup que treballava a l’Ajuntament Granollers defineix el DCC així: “Conjunt d’iniciatives portades a terme a partir de la col•laboració entre artistes i comunitats locals amb l’objectiu d’expressar, a través de l’art, identitats, preocupacions i idees, mentre es construeixen capacitats culturals i es contribueix al canvi social.” (2) Tanmateix, Txus Pedrosa que va participar a les Jornades de SCI sobre Teatre social i Educació per la Pau va opinar que aquest concepte varia perquè “el seu significat està en constant transformació i es pot mirar des de diferents punts de vista”.
El 2007, Nievas abandona aquest projecte i Pedrosa continua el camí sola. Entre els seus projectes com a Artivista destaquem el treball amb Alba Lucia Reinoso, juntament amb la qual van ser tècniques coordinadores del projecte Compartint paraules i cafè en el programa del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Granollers. El projecte es va iniciar a partir de la creació d’un grup de tertúlia de dones, bàsicament format per immigrants andaluses dels anys seixanta i setanta. El grup va evolucionar cap al teatre amateur i Nievas i Pedrosa van crear l’obra Espejito..espejito que parla de la violència domèstica. Pedrosa, a la seva web, descriu la temàtica de l’obra d’aquesta manera: “La manca de llibertat per accedir a la cultura, la manca de llibertat per escollir en que abocar llur energia creativa o la seva força laboral, la manca de llibertat per gaudir del lleure i el esbarjo… Situacions dramàtiques en que l’obediència conforma un quadre que bé pot augurar la normalitat dels maltractaments.” La segona obra és Rojo de la qual Txus diu: “Els símbols: el vermell de la vida i de la passió, les maletes i un llarg viatge, davantal o llibre, jugar o treballar, ser nena, ser dona, ser mare, ser filla.” Al 2008 la companyia va representar l’obra Cápsulas de colores, un compendi de les millors escenes de les dues obres.
Un altre projecte d’aquesta organització és el Teatre de la memòria que és un treball de memòria històrica la missió del qual, tal com Pedrosa dictamina, és “transmetre la importància de la memòria històrica i la cultura de pau per aconseguir les bases per a la construcció d’una societat justa i solidària.” Teatredelamemoria va elaborar un guió sorgit de la relació entre un grup de joves i un grup de dones que van viure la guerra civil i la postguerra. Les joves, a partir d’entrevistar les dones i a través del Teatre de l’Oprimit, van elaborat un text que es va presentar com una lectura dramatitzada a la primavera del 2008.
Dins dels seus treballs a favor d’una millor convivència en la societat destaquem el projecte de Desenvolupament Cultural Comunitari per mitjà de l’art: Obrim finestres, creem diàleg, que s’ha realitzat a Mollet del Vallès d’on sorgeix el grup TeAtreVida. Aquest grup de teatre d’homes i dones de diferents edats va representar dues obres: La Paret, que parlava sobre diferents problemàtiques socials, com la violència de gènere, la immigració i la responsabilitat ciutadana i La memòria inquietant estrenada al març del 2009, que tracta sobre la recuperació de la Memòria Democràtica.
DCC, Artivisme i comunitat va néixer a finals de 2006 a partir de la unió entre l’australiana Marcela Nievas (1) i la lleidatana Txus Pedrosa, coordinadora científica de les Primeres Jornades de Desenvolupament Cultural Comunitari (DCC) de Granollers en què Nievas importa el tipus de pedagogia social DCC a la qual es pot incloure la utilització de Teatre de l’Oprimit. En un primer moment l’associació rep el nom de Arkhee i tenia per objectiu la formació, difusió i aplicació del DCC. El grup que treballava a l’Ajuntament Granollers defineix el DCC així: “Conjunt d’iniciatives portades a terme a partir de la col•laboració entre artistes i comunitats locals amb l’objectiu d’expressar, a través de l’art, identitats, preocupacions i idees, mentre es construeixen capacitats culturals i es contribueix al canvi social.” (2) Tanmateix, Txus Pedrosa que va participar a les Jornades de SCI sobre Teatre social i Educació per la Pau va opinar que aquest concepte varia perquè “el seu significat està en constant transformació i es pot mirar des de diferents punts de vista”.
El 2007, Nievas abandona aquest projecte i Pedrosa continua el camí sola. Entre els seus projectes com a Artivista destaquem el treball amb Alba Lucia Reinoso, juntament amb la qual van ser tècniques coordinadores del projecte Compartint paraules i cafè en el programa del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Granollers. El projecte es va iniciar a partir de la creació d’un grup de tertúlia de dones, bàsicament format per immigrants andaluses dels anys seixanta i setanta. El grup va evolucionar cap al teatre amateur i Nievas i Pedrosa van crear l’obra Espejito..espejito que parla de la violència domèstica. Pedrosa, a la seva web, descriu la temàtica de l’obra d’aquesta manera: “La manca de llibertat per accedir a la cultura, la manca de llibertat per escollir en que abocar llur energia creativa o la seva força laboral, la manca de llibertat per gaudir del lleure i el esbarjo… Situacions dramàtiques en que l’obediència conforma un quadre que bé pot augurar la normalitat dels maltractaments.” La segona obra és Rojo de la qual Txus diu: “Els símbols: el vermell de la vida i de la passió, les maletes i un llarg viatge, davantal o llibre, jugar o treballar, ser nena, ser dona, ser mare, ser filla.” Al 2008 la companyia va representar l’obra Cápsulas de colores, un compendi de les millors escenes de les dues obres.
Un altre projecte d’aquesta organització és el Teatre de la memòria que és un treball de memòria històrica la missió del qual, tal com Pedrosa dictamina, és “transmetre la importància de la memòria històrica i la cultura de pau per aconseguir les bases per a la construcció d’una societat justa i solidària.” Teatredelamemoria va elaborar un guió sorgit de la relació entre un grup de joves i un grup de dones que van viure la guerra civil i la postguerra. Les joves, a partir d’entrevistar les dones i a través del Teatre de l’Oprimit, van elaborat un text que es va presentar com una lectura dramatitzada a la primavera del 2008.
Dins dels seus treballs a favor d’una millor convivència en la societat destaquem el projecte de Desenvolupament Cultural Comunitari per mitjà de l’art: Obrim finestres, creem diàleg, que s’ha realitzat a Mollet del Vallès d’on sorgeix el grup TeAtreVida. Aquest grup de teatre d’homes i dones de diferents edats va representar dues obres: La Paret, que parlava sobre diferents problemàtiques socials, com la violència de gènere, la immigració i la responsabilitat ciutadana i La memòria inquietant estrenada al març del 2009, que tracta sobre la recuperació de la Memòria Democràtica.
DCC Artivisme i comunitat va revolucionar el panorama del Teatre de l’Oprimit a Barcelona, organitzant accions de Teatre Invisible contra l'especulació immobiliària a la Barceloneta dins del projecte la Bèstia Urbana que tenia com objectiu “Comprender las estrategias y dinámicas de poder a escala de un barrio a partir de su propia experiencia en distintos escenarios donde se efectúan actualmente los planes urbanísticos en sus distintas fases. Barrios como Barceloneta, Lesseps y Poble Nou” Txus Pedrosa, en col•laboració amb el Centro de Arte Hangar i Vahida Ramujkic, artista fiscultora, van convocar artistes a través d’Internet perquè participessin en aquest laboratori experimental.
NOTAS:
(1) Marcela Nievas és experta en teatre social i fotografia aplicada a processos comunitaris. Importadora de la tècnica DCC a Catalunya.
(2) Informació extreta de una memoria de les Jornades des de la web de l’Ajuntament de Barcelona.
