Institut públic en venda

SUSPENSION_DE_PAGOS.jpg


Suspensió de pagaments o fallida?
Suspensió de pagaments és la situació en la qual un comerciant o una societat mercantil es troba quan no poden pagar la totalitat dels deutes que té amb els seus creditors per falta de líquid, o diners en efectiu.

La diferència amb la fallida està que en aquest cas el deutor té suficients actius per a plantar cara als seus deutes, però els seus actius no són prou líquids. Per això també es diu que la suspensió de pagaments és una situació temporal, mentre que la fallida és definitiva.

I així estem a l'institut... no podem pagar les factures doncs el departament d'ensenyament no ens fa cap ingrés, i sabem que amb el que ens donaran no podrem acabar l'any.  (Llegir ¿Qué pasará cuando no paguemos la luz?).
 
Així, estar en suspensió de pagaments seria una bona notícia!

Tradicionalment, la suspensió de pagaments, es definia com el simple endarreriment en el pagament per una falta transitòria de liquiditat. Ara no tenim diners i no paguem. Es plantejava un greu problema de prova, ja que el fet que en el futur pugui pagar és la prova de la suspensió de pagaments present. Si en el futur no pot pagar, en el present no està en suspensió, sinó en fallida. Bàsicament, la suspensió de pagaments es produeix quan en una activitat es produeix una falta de diners líquids, per exemple, s'ha retardat en el pagament dels nostres deutors; s'ha vist obligat a realitzar una reparació extraordinària i abonar-la al comptat, etc. La diferència entre una fallida i una suspensió de pagaments resideix en la capacitat de seguir plantant cara a les obligacions d'una manera normal.

Solucions

  • Acords amb els creditors: Es denominen acords de quitació i espera, atès que el seu contingut és reduir els crèdits (quitació) o endarrerir els seus venciments (espera). Moltes vegades s'arriba a aquests acords, perquè els creditors prefereixen cobrar part o cobrar tard que no cobrar. I així ho estem fent, alguna empresa està endarrerint el pagament d'alguna factura.
     
  • Liquidació d'actius: Seria el mètode més dràstic, i normalment es busca que la societat pugui seguir funcionant, perquè tot els creditors acabin cobrant els seus crèdits. Pot ocórrer que l’empresa no pugui plantar cara a aquesta situació temporal i es vegi irremeiablement en fallida, procedint a la seva liquidació. Els actius de l’empresa poden vendre’s a altres més forts, juntament amb algunes línies de negoci amb previsions de salvació.

    És temps de retallades. De salaris, de condicions i drets laborals i d’inversió pública. D’això, alguns, en diuen responsabilitat social, sense estalviar crítiques als agents socials que gosen oposar-se a aquestes mesures, dictades i/o aplicades, la major part d’elles, pels mateixos responsables de la crisi actual.

    El sector públic, doncs, està en venda. 
    Ja fa temps, la sanitat; ara toca l’educació. Durant aquest curs ja hi ha hagut retallades–de personal, de recursos, de serveis,etc.- i més que se n’anuncien per al curs proper. Per al professorat i la comunitat educativa en general, aquestes retallades no són cap novetat.
    D’ençà de l’aprovació de la LEC a finals del curs passat i ja anteriorment amb l’avantprojecte, l’educació pública està trasbalsada. D’una banda, per la prepotent actuació de l'anterior Departament d’educació tractant d’imposar unes mesures i unes directrius –decret d’autonomia de centres o el decret de direccions- derivades de la LEC , aprovant la implantació d’un nou calendari escolar i retallant recursos humans i dotació als centres amb més necessitats, la qual cosa no fa més que crear les bases per a la privatització del sector públic educatiu. De l’altra, per una resposta ben visible i majoritària –per part del professorat, de les mares i pares, dels serveis educatius- , contrària a la política del departament, com prou s’ha demostrat en les diverses vagues i mobilitzacions que s’han portat a terme en aquests darrers dos anys.

    I per si això semblés poc, ara, amb l’argument de la crisi, hi haurà més retallades, especialment de personal, a l’educació pública. Però no per a tothom. Mentre s’ha tancat batxillerats nocturns, especialitats de FP, i grups de batxillerat a instituts de secundària, argumentant que no “sortien a compte”, s’han autoritzat renovacions i nous concerts econòmics a centres privats de batxillerat i FP. S’està, doncs, impulsant  l’oferta privada en detriment de la pública.

Comentaris