El documental 'Ràbia kontra la Màkina', realitzat per Max Ira, és un díptic de quatre hores de duració sobre la història del moviment d'okupació a Barcelona entre els anys 1984 i 2001.
Impulsats per la generació punk i anomenades squatters, van innovar la protesta amb un ventall de pràctiques tan rupturistes i performatives, tan allunyades de la realitat social i política que construïren un microcosmos trencador amb els processos mobilitzadors anteriors. Farcit d'un tarannà llibertari, amb l'actitut descarada i irreverent d'aquella primera generació punk, amb una pràctica assembleària i horitzontal en l'autoorganització i en la creença en la legitimitat de l'autodefensa i l'acció directa, aquella generació va sacsejar tot l'univers de valors d'una ciutat ofegada per l'especulació. Okupar era fer política. Era construir utopies i creure en revolucions. Eren els anys '90. L'establishment polític, social i mediàtic va passar de la primera fase de simpaties a les acusacions de terrorisme de baixa intensitat. No era només la sagrada propietat privada la que estava en joc, era la por a l'organització; l'organització d'un segment de la població, jove, insurreccional i incorruptible.
De la okupació de Can Vies l'assalt a Kasa de la Muntanya, de les resistències a la criminalització. L'Assemblea d'Okupes, premsa i contrainformació, dones i okupació, infiltrats o el desallotjament de la kasa dels Gats. Anticapitalisme i antifeixisme. Final de cicle. Recorregut pels anys de màxima movilització social a la ciutat. Segon capítol de Ràbia Kontra la Màquina, el moviment d'okupació a Barcelona.
