VICENT BELLVER | El Fibló, La Directa. Primavera 2025. Per evitar caure en processos de revisió ‘feminista’ dissenyats per a l’autoreferencialitat i l'autocomplaença d’homes ‘en revisió’, cal reforçar una dimensió educativa centralitzada en els malestars que genera el patriarcat
A les formacions sobre masculinitats que faig conte sempre la següent anècdota. Ja fa anys, Léo Vidal-Thiers, malaguanyat militant anarquista i investigador sobre masculinitats, deia que, després d’uns tallers no mixtes a una acampada antipatriarcal que tingué lloc a l’Arieja, veia eixir els participants satisfets: contents d’haver parlat sobre la seua sexualitat o d’haver compartit les seues emocions amb altres homes.
La resposta d’elles, en canvi, era seriosa.
No debades venien de compartir malestars o violències sexuals per la seua condició de dones. És una imatge que jo també he viscut en jornades paregudes i que diu molt de com les diferents posicions (home/dona) que se’ns assigna a l’estructura patriarcal travessen les nostres vivències. Fins i tot a l’hora d’apropar-nos a aspectes relacionats amb el qüestionament i la “desconstrucció” dels rols de gènere i la nostra sexualitat.
Durant darrers anys hem viscut xerrades, cursos i escrits als quals es parlava, i molt, de què els homes havíem d’aprendre a mostrar els sentiments –més aviat el sentiment de vulnerabilitat, perquè d’altres, com el de la ràbia, ja sabíem mostrar-lo–, a adoptar altres estètiques, a ser més conscients dels nostres cossos i a viure una sexualitat no tan egoista ni tan genitalitzada, entre altres aspectes. En definitiva, hem assistit a un discurs moltes voltes autoreferencial i que no sempre ha tingut en compte les aportacions dels feminismes.
Així i tot, cal aprendre i continuar endavant. I ara necessitem explorar i aprofundir en una “educació dels sexes” que siga relacional, que ens parle d’unes i altres. I quan dic açò no estic pensant ni en el reforçament del binari home/dona ni en continuar nodrint una subjacent matriu heterosexual. Per això el plural. I, sobretot, que es prenguen seriosament els feminismes.
NECESSITEM EXPLORAR UNA “EDUCACIÓ DELS SEXES” QUE SIGA RELACIONAL, QUE ENS PARLE D’UNES I ALTRES, PERÒ NO PENSANT EN EL REFORÇAMENT BINARI HOME/DONA
Ens cal, doncs, una educació que ens parle dels perills de la sexualitat per a les persones socialitzades com a dones, però també dels seus gaudis. A nosaltres, socialitzats com homes, ens haurà de parlar dels malestars que el patriarcat ens genera, però també haurà d’ensenyar-nos, i molt, tot allò que s’ha pensat i criticat des dels feminismes. Sobre (l’encara) desigual repartiment del treball de cures, la importància d’atendre l’esfera emocional a les nostres vides, els diversos discursos sobre l’amor i com ens influeixen de manera diferenciada la interseccionalitat de les identitats, les complexitats d’un mot com “consentiment”, com podem conviure i que no és el mateix conflicte que abús... Hem d’aprendre, reflexionar i també incomodar-nos.
Deia Rosa Luxemburg, històrica militant marxista, que “qui no es mou, no sent les cadenes”. Les cadenes que patim, és clar, però també aquelles de les quals formem part i amb les quals, moltes vegades, ens emboliquem.
