Anna Adrià Català | Social.cat. Per a Alba Alfageme és essencial que cada cop hi hagi més homes que es replantegen la seua forma d’estar en el món. “Necessitem que s’ho replantegin, que siguin ells mateixos qui es posen límits els uns als altres”, defensa. Per fer-ho, la psicòloga insisteix que s’ha de començar per l’educació dels més petits, en la construcció de la seua mirada crítica a les escoles. “El que més genera aprenentatge són els models. Per jo poder ser crític amb el món, primer he de ser crític amb mi mateixa”, afirma. “Cal construir formes de masculinitat dissidents i diverses amb les quals els joves heterosexuals s’hi sentin identificats i vegin com a models d’èxit”, afegeix.

La idea que les generacions més joves, especialment els nois, estan cada vegada més posicionats en l’antifeminisme i l’extrema dreta es repeteix de forma habitual als mitjans de comunicació i ha passat a formar part del debat públic. De la mateixa manera, les organitzacions feministes on predomina la participació de noies joves són cada vegada més presents. Per què existeix aquesta distància? On estem posant el focus?

Fa unes setmanes, el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) publicava una enquesta en la qual es mostrava que entre els col·lectius d’edats més avançades hi ha més percepció de desigualtat en contra de les dones que entre els més joves. També publicava que el 59% dels nois joves de 16 a 24 anys enquestats opina que algunes dones posen denúncies falses per obtenir beneficis i un 45% creu que parlar molt d’assetjament sexual pot empitjorar les relacions personals entre homes i dones. Segons una altra enquesta publicada pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 44% dels homes creu que el feminisme ha anat massa lluny.

En canvi, la mateixa enquesta també mostra que un 71% de les dones no creu que aquesta última afirmació siga veritat. A la vegada, el 62% dels homes enquestats pel CIS pensa que la crítica als acudits masclistes no és exagerada i el 86,6% aprova que un home recrimine als seus amics per tenir comportaments masclistes. El 96% dels homes enquestats pensa que la igualtat entre homes i dones contribueix a fer una societat més justa i el 81,2% de les dones i el 74,2% dels homes està d’acord o molt d’acord en l’afirmació “les dones no aconseguiran la igualtat a menys que els homes també lluiten pels drets de les dones”.

L’antifeminisme com a reacció a l’amenaça dels privilegis

El moviment feminista pren cada vegada més força, ha impregnat moltes esferes de la societat, convertint-se en un dels temes principals del debat polític i permeant també en les institucions. Marta Amigó, referent de Feminismes i Salut Sexual i Reproductiva del Consell de Joventut de Barcelona, explica que són moltes les organitzacions de persones joves que treballen pel feminisme. “Hi ha molta gent jove que està mobilitzada i treballa des d’entitats del lleure, polítiques, sindicals i d’habitatge amb perspectives feministes”, afirma. “Les noies són cada cop més feministes, per això és important mostrar que hi ha aquests espais on organitzar-se, trobar una xarxa de suport i també combatre l’antifeminisme”, afegeix.

“Els discursos antifeministes tenen molt a veure amb la confrontació amb un moviment que està canviant l’statu quo”, afirma la psicòloga Alba Alfageme

Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en violències masclistes, creu que en la mesura que el feminisme creix també ho fan els moviments reaccionaris que, davant l’amenaça de pèrdua de privilegis, intenten deslegitimar i atacar la lluita i qui la defensa. “Els discursos antifeministes que estén l’extrema dreta tenen molt a veure amb la confrontació amb un moviment que està canviant l’statu quo”, afirma.

Aquests discursos arriben a moltes persones que es veuen interpel·lades i acaben reproduint els seus missatges, també entre els més joves. Les dades de l’enquesta del CEO mostren una distància molt marcada entre els nois i les noies joves respecte a la percepció que tenen sobre la desigualtat de gènere i el feminisme. Però, què ens diuen realment les enquestes? És una realitat que una part dels nois joves es posiciona en contra del feminisme i abraça idees d’extrema dreta?

Marta Rodríguez treballa com a educadora social en prevenció i sensibilització de violències masclistes. Forma part de Dones amb Empenta, entitat amb la qual imparteix diferents tallers a instituts. En aquests, explica, sovint es troba el mateix patró: una gran majoria d’alumnes que no intervé; algunes noies que reconeixen la problemàtica i s’expressen des de la seua pròpia experiència; i un petit grup de nois, majoritàriament cisgènere i heterosexuals, que es mostren hostils i prenen protagonisme per desacreditar, contradir i negar el que es diu. Aquests, explica Rodríguez, solen comentar que estan saturats amb el tema, opinen que és una problemàtica del passat i fins i tot afirmen que la violència masclista només es dona en persones adultes.

Marta Rodríguez creu que part de l’origen d’aquest discurs ve de la vulnerabilitat i la necessitat d’identificació que caracteritza l’adolescència. “Tot just estàs començant a entendre el món, a saber qui ets i a posar en pràctica tu sol tot allò que t’han dit que ets i el que s’espera de tu. De sobte, quan creus que tens alguna cosa clara, et trobes amb una part de la societat que et diu que això que dius, això que creus i això que ets fa mal a una altra part i s’ha de replantejar”, explica Rodríguez.

“El feminisme s’ha institucionalitzat i anar-hi en contra es veu com una opció revolucionària”, afirma Marta Amigó, del Consell de la Joventut de Barcelona

Marta Amigó posa el focus en el fet que en l’adolescència és comú situar-se en contra d’allò que representa la norma.“El feminisme s’ha institucionalitzat, hi ha regidories de feminismes, conselleries d’igualtat i es parla d’ell a les aules. Anar en contra de tot això es veu com una opció revolucionaria, sobretot quan el que estàs veient és un feminisme molt concret que et ve des del poder”, explica.

“Si com a persona jove l’únic que tinc propi és qui soc a través de la meva primera construcció d’identitat, si em rebutgen m’aproparé a aquells que sí que m’accepten i on no he de qüestionar-me res”, puntualitza Marta Rodríguez.

Les xarxes socials, un canal d’impunitat per l’extrema dreta

Els discursos antifeministes són impulsats majoritàriament per sectors de l’extrema dreta, els quals han trobat una canal directe i accessible per difondre els seus missatges amb impunitat: les xarxes socials. Segons un estudi de l’UPF, el populisme troba en aquestes plataformes una via menys rígida per arribar a l’audiència que no tenen en els mitjans de comunicació. Per formular els seus discursos, apunta també l’informe, l’extrema dreta utilitza les dades de les xarxes socials per trobar aquelles característiques compartides per audiències massives i apel·lar-les als seus missatges. És el que es coneix com a populisme de dades.

Els joves i adolescents consumeixen constantment aquest tipus de contingut a través de TikTok, Instagram, Youtube o Twitter. En clau d’humor, amb una estructura simplista i sovint a través de figures molt influents per a les persones d’aquesta franja d’edat, el racisme, el classisme, l’homofòbia i l’antifeminisme acaben interferint en la formació de la seua opinió.

“Una determinada generació s’està informant a través de les xarxes socials i això fa que acabi sent molt més extremista amb els seus plantejaments”, explica Alba Alfageme. “En aquestes plataformes, la informació és molt més ràpida, quasi no hi ha profunditat i el contingut se centra en els titulars. Això pot generar mites que connecten directament amb idees emocionals molt bàsiques que ja tenim apreses”, afegeix.

El feminisme, recorda Alfageme, implica un replantejament de la pròpia construcció social i identitat i un desgast cognitiu i emocional que representa un esforç per a qui el fa. “El mite que promulga l’extrema dreta, en canvi, apel·la a la por, a un sentiment molt més primari al qual és molt fàcil sumar-t’hi”, explica.

“Algunes persones joves se senten més antifeministes que masclistes”, afirma Marta Rodríguez. “En aquesta escletxa ha entrat l’extrema dreta per afirmar que el model de masculinitat hegemònic no és violent ni es creu superior, amb l’argument que ells també tenen mare, germana, amiga o parella i mai farien mal a algú que estimen”, afegeix.

Revisar masculinitats i posar en valor la lluita feminista

Apropar aquest sector de la societat al feminisme passa per revisar les masculinitats. “L’única manera que tenim d’apropar-nos als nois joves és a través de la vulnerabilitat i, des d’aquí, fer una demolició del mandat d’una masculinitat hegemònica, que entenguin que també és un límit per a ells mateixos”, defensa Marta Rodríguez.

“L’única manera d’apropar-nos als nois joves és a través de la vulnerabilitat i demolint la masculinitat hegemònica”, defensa Marta Rodríguez, educadora social

Per a Alba Alfageme és essencial que cada cop hi hagi més homes que es replantegen la seua forma d’estar en el món. “Necessitem que s’ho replantegin, que siguin ells mateixos qui es posen límits els uns als altres”, defensa. Per fer-ho, la psicòloga insisteix que s’ha de començar per l’educació dels més petits, en la construcció de la seua mirada crítica a les escoles. “El que més genera aprenentatge són els models. Per jo poder ser crític amb el món, primer he de ser crític amb mi mateixa”, afirma. “Cal construir formes de masculinitat dissidents i diverses amb les quals els joves heterosexuals s’hi sentin identificats i vegin com a models d’èxit”, afegeix.

Marta Amigó explica que des del Consell de J0ventut de Barcelona reben moltes demandes de les entitats joves per tractar aquests temes. “En contraposició al discurs mediàtic, nosaltres veiem que la gent organitzada està interessada en formar-se per construir masculinitats des d’un altre lloc”, explica. “És important ser realistes, entendre el context d’extrema dreta en el qual ens trobem, però saber que hi ha espais per organitzar-se, cuidar-se i formar-se”, reivindica. “La tasca que es fa és molt difícil i molt important i no es valora gens. Sobretot perquè moltes vegades és la gent jove la que està implicada en aquests espais. Quan es parla de feminisme sempre són males notícies i la realitat no és així, la realitat és que hi ha molta gent al darrere treballant”, afegeix.