Em van dir
que no existies.
Però tu vas insistir.
Llavors em van dir
que eres massa salvatge,
un perill
per a mi i pels altres.
Els altres.
Però tu vas veure el món
amarat de danys reparables
i vas insistir.
La injustícia és, al capdavall,
el teu farratge.
A la infància van venir a posar-te tanques
que no tancaven prou.
Llavors em van dir que graduar-se
en categoria femenina
implicava comprar-te una gàbia-estable.
Molt estable.
Vaig confiar que em protegiria
seguir el dictat dels qui no em protegien
i
bona nena,
bona nena,
mai s’enfada,
bona nena,
bona nena,
tot ho aguanta,
bona nena,
bona nena,
i, ja amb vint-i-quatre
la meva primera classe
de 1er d’ESO, al Bon Pastor, un divendres a la tarda
desbocada com vint-i-nou
cavalls salvatges
mentre la primera fila, astorada,
se m’encarava:
“Pero, profe, ¡enfádate!
¡enfádate…!”.
Jo,
paralitzada
preguntant-me
per primer cop
si m’havien venut clau pel teu estable.
Va ser el mateix any
que, parlant amb ma germana,
vam entendre que el substantiu abús
i l’adjectiu sexual
sí descrivien
la nostra infància.
Si no t’haguessin tancat,
euga de la ràbia,
les teves ferradures haurien estat muralla
del castell de la innocència intacta.
I és que el poder farà curses contra els nostres peus descalços
i ens culparà per haver-les perdut
perquè saben
com n’és de ràpida, l’euga de la ràbia.
Que s’obrin tots
els estables.
Germana, enfada’t, puja, puja
a l’euga de la ràbia.
De la vall de la víctima
les supervivents en fem muntanya.
Germana, conqueriràs la vida
que la por va arrabassar-te,
ja no serem la llàgrima
sense el crit,
els nostres cossos deixaran
d’estar sempre encongits,
ocuparem molt més espai,
deixarem de ser replec per omplir l’ànima,
passejarem la por tan lluny
que ja no sabrà com tornar a casa,
l’amor acaronarà
els nostres cossos segurs,
riurem fort amb els mateixos músculs
que havíem tensat.
Germanes:
pugem, pugem a l’euga de la ràbia,
que la injustícia deixi de ser gàbia
per tornar a ser farratge;
pugem, pugem, lliures, intactes,
les bones nenes van al cel perquè moren,
les dones lliures
cavalquen.
Comentaris