Posar en valor la figura de l’animador/a sociocultural i turístic, a través de projectes comunitaris que vinculen l’aprenentatge de l’alumnat a la necessitat real del territori. Això és el que promou el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació Sociocultural i Turística del centre de Formació Professional Bemen-3. El professorat impulsa un seguit de projectes que van més enllà del que marca curricularment cada mòdul amb l’objectiu d’oferir pràctiques reals a l’alumnat alhora que col·laborar amb la comunitat.
Héctor Alonso i Àlex Muñoz | El Diari de l'FP
- El professorat identifica i es posa en contacte amb entitats del territori. Com a equip docent vam generar una base de dades d’entitats del territori significatives i pensàvem propostes de col·laboració lligades a diferents Mòduls professionals del Cicle, sempre adequant la nostra proposta a les necessitats de les entitats col·laboradores. Per exemple, vam realitzar una Vetllada de tarda la Diada de Sant Jordi per als infants d’un centre educatiu proper a nosaltres. Aquesta activitat s’ha convertit en una col·laboració amb FEDAC Amílcar, els darrers 3 cursos. El 2019-2020 vam incloure la col·laboració també del Centre Cívic Torre Llobeta i, en aquest cas, vam obrir la proposta a les famílies dels infants i al barri. Va ser un Projecte Intergeneracional i Cultural, en el que els infants i avis i àvies, varen passar una bona estona d’oci junts.
- Les entitats del territori ens fan propostes de col·laboració. Una altra manera de treballar és que ens arribin propostes a partir de vincles i relacions què hem anat generant, durant aquests quatre anys. En aquest model de treball, cal certa flexibilitat per adequar la proposta de l’entitat al currículum del cicle i no tant pensar en un mòdul, en Un exemple clar seria la col·laboració amb el festival del DAU on, establert el contacte, nosaltres vam oferir-nos a donar suport o resposta a alguna necessitat no coberta o activitat no contemplada en el programa d’activitats del DAU. Feta la valoració, ens van oferir un espai per implementar un joc. Fa dos cursos que hi som presents, organitzant un escape room per a totes les persones que participen del DAU. Ens encarreguem del disseny, l’organització i la preparació. Aquest va ser un gran repte que va suposar adequar la nostra pràctica educativa per donar resposta a una demanda concreta.
Posant en valor la figura de l’animador/a sociocultural i turístic
La nostra experiència ens fa treure algunes conclusions de la pràctica educativa i ens permet poder veure quins beneficis aporta al desenvolupament professional del nostre alumnat i a la comunitat.
Una de les primeres conclusions que hem extret és la posada en valor de la figura del animador/a sociocultural i turístic en espais on pot estar present, però no està reconegut/a com a professional. El fet que nosaltres féssim propostes de projectes lligats al perfil professional en diferents àmbits, ha fet que les persones i entitats amb què hem col·laborat hagin posat en valor la seva funció. Això ens ha passat en l’àmbit cultural: des de Bostik Murals (Difusor) ens van demanar poder fer una acció per dinamitzar, de forma conjunta, un seguit de sessions amb infants de l’Escola 30 passos (que està al costat). El projecte consistia a treballar la figura d’un artista mural; generant espais de diàleg entre la Nau Bostik, l’escola, l’art mural i l’artista. Això ens ha passat amb diferents projectes posant en valor el paper de l’animador/a, des de la pràctica real.
Un altre element fonamental és l’experiència d’aprenentatge real que aporten aquests projectes. La tasca professional no està dividida en mòduls estancs i ha de respondre a la realitat. Quan les estudiants se senten necessàries i útils fan que els aprenentatges es consolidin i vegin el sentit del que treballem al cicle. Aquest curs estem col·laborant amb el FAACCC (Festival d’Arts Comunitàries de Catalunya) i als nois i noies se’ls ha fet un encàrrec concret: han participat en reunions on el grup organitzador prenia decisions i valorava les accions realitzades. Això ha suposat que s’hagin convertit en un agent més i actiu del procés. Aquest tipus de pràctica empodera l’alumnat en l’aprenentatge i, a vegades, nosaltres com a docents hem d’estar a disposició per donar suport allà on no hi arribin i tenir un alt grau de confiança mútua.
Propostes úniques que vinculen l’aprenentatge a les necessitats reals del moment i del territori
Alguns docents de formació professional tenim la sensació, que, a vegades, per a poder complir des d’una visió estricta i rígida el currículum construïm estructures d’aprenentatge excessivament teòriques. Generem marcs d’ensenyament on els professors estem còmodes i segurs, però també allunyats de la realitat, de l’actualitat. El fet d’haver de treballar el currículum com un punt de destinació, fix i inconnex amb la realitat actual, fa que sovint, a la formació professional, l’aprenentatge es desvinculi dels problemes reals de la contemporaneïtat. Hem de posicionar-nos de tal manera que les nostres accions repercuteixin en la solució activa dels problemes i fortaleses dels nostres temps.
És per això que, des de les propostes que dinamitzem any rere any, cada promoció té la vivència única de ser protagonista en projectes reals que mai més es repetiran. Unes propostes que capten la necessitat del moment actual, en aquest cas, de la ciutat de Barcelona, en connexió amb les entitats amb les quals treballem. Sempre des d’una mirada oberta, de 360 graus que ens fa apropar a la comunitat des de l’Animació Sociocultural, per tal d’evidenciar algun canvi social.
Tots els projectes que hem comentat tenen sentit més enllà de la tasca educativa, no busquen només generar un aprenentatge professionalitzador sinó poder donar resposta a les necessitats de les entitats amb les quals col·laborem. Per això, pensem que el treball comunitari és essencial, reportant a la societat i posant en valor tot allò que fem.
