YOLANDA RICO | Públic. L'edifici havia estat un concessionari i un prostíbul. Després d'anys en desús, una plataforma ciutadana el va ocupar el 2015 davant la falta d'espais autogestiondos per joves i entitats. Acull nombroses iniciatives socials i solidàries, algunes de les quals han sobreviscut a la inactivitat de la pandèmia
Davant la falta de locals autogestionats per entitats i grups de joves, la plataforma Recuperem l'Espai Comú va decidir fa gairebé sis anys ocupar un local de 2.000 metres quadrats que es trobava buit, en avançat estat de degradació i sense cap projecte de futur. Així va néixer L'Obrera, un centre social sobre el qual penja l'amenaça del desallotjament i que s'ha convertit en un punt de trobada d'entitats i voluntaris, que a més d'atendre col·lectius vulnerables fomenten la convivència entre els veïns.
Sota el lema "Recuperem l'espai comú", una plataforma integrada per diferents col·lectius va ocupar l'1 de maig de 2015 el local situat en l'avinguda Barberà de Sabadell, que feia vuit anys que estava en desús. Després de la manifestació del Primer de Maig, part dels participants es van dirigir a l'immoble, van accedir a l'interior i van penjar de la façana una pancarta en la qual ja es podia llegir "L'Obrera". Així es va batejar l'espai, en homenatge a la seu de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), creada a finals del segle XIX al carrer Estrella i adherida a l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). La FOS va arribar a liderar importants vagues, i durant la de 1917 els trets de la Guàrdia Civil van acabar danyant l'edifici.
"L'ocupació es va dur a terme després d'un ampli debat sobre la falta d'espais que funcionessin sense ànim de lucre a la ciutat", recorda Cristina García, membre de L'Obrera. L'edifici, de dues plantes, havia albergat abans un concessionari de cotxes i un prostíbul. "Estava molt deteriorat, hi havia moltes rates i brutícia, i els col·lectius que el van ocupar el van netejar i el van habilitar per fer-hi activitats", explica García. Ara els vehicles han estat substituïts per taules i cadires, com en qualsevol altre centre social, i la planta superior s'ha convertit en una biblioteca.
Darrere del projecte hi ha una trentena de persones compromeses. Originàriament els seus membres estaven implicats en moviments feministes, de l'esquerra independentista, com Corrent Roig, però amb els anys "això s'ha anat difuminant i a L'Obrera s'ha sumat gent que, simplement, coneixia el centre i es volia implicar. El perfil cada vegada ha estat menys el d'un militant clàssic", reconeix García.
Un formiguer de propostes
"Cada dues setmanes es fan assemblees per organitzar l'espai; tothom té alguna responsabilitat", agrega l'activista. I és que, si bé la pandèmia del coronavirus ha paralitzat totes les iniciatives de L'Obrera, fins fa un any el centre era un formiguer de propostes culturals i socials. Xerrades, reunions, sopars a preus populars per finançar el projecte o vetllades de temàtiques variades eren algunes de les activitats que donaven vida al lloc, on també tenen cabuda projectes socials. Un exemple és La Madrasseta, una escola gratuïta en la qual s'imparteixen classes d'idiomes i de repàs escolar dirigides a persones sense recursos econòmics per acudir a un centre privat.
"Volem donar calor humana i acompanyar a aquestes persones al voltant d'una taula"
Cada divendres a la tarda es posa en marxa l'Operació Brou. Una iniciativa de l'entitat sabadellenca Ningú Sense Sostre, que reparteix sopars a persones en situació de vulnerabilitat que acudeixen a L'Obrera. Acabat el repartiment, els seus membres recorren els carrers per oferir menjar a persones sense sostre. Al centre també es facilita roba d'abric a qui la necessiti. L'objectiu "no és només donar menjar", mantenen: "Volem donar calor humana i acompanyar a aquestes persones al voltant d'una taula. Encara que ara, amb la Covid-19, només podem donar-los un tupper amb el menjar, fruita i un cafè amb llet", lamenta Jorge Ruiz, responsable d'Operació Brou.
"Era un espai sense cap ús; l'han obert al barri i han donat cabuda en ell a gent que és al carrer"
L'activista explica per què van decidir prestar aquest servei en L'Obrera: "Quan treballes amb gent que no té un sostre, el més important és fer visible aquesta realitat. Preteníem que aquestes persones tinguessin l'oportunitat de compartir un espai amb els qui no es troben en la seva situació". "Abans de la Covid, venien a sopar i a vegades teníem música en directe per dignificar la seva vida", recorda, i defensa així el projecte de L'Obrera: "Era un espai sense cap ús; l'han obert al barri i han donat cabuda en ell a gent que és al carrer. Al capdavant del centre hi ha gent molt jove, compromesa amb la societat". En aquest sentit, recalca que L'Obrera "ensenya que hi ha una societat diferent, que no es mou només per diners".
El centre s'ha convertit, així mateix, en la seu d'algunes entitats que no poden accedir a un local. És el cas de Fridays for Future. Roger Miralles, membre del col·lectiu, justifica l'ocupació de L'Obrera: "Si ets un moviment que no està registrat com a tal, és complicat tenir un espai, ja que manquem d'ingressos i no podem pagar un lloguer". Al principi, es reunien a les biblioteques. "Però no era viable i busquem alternatives. A L'Obrera ens van oferir un espai i acabem venint aquí", explica. Allí també conreen un hort urbà.
Fins al local es traslladen també persones que volen practicar esports de contacte. Les dimensions de l'immoble han facilitat la posada en marxa del gimnàs popular Rukeli, que pren el nom d'un boxador alemany d'origen gitano i víctima del règim nazi. "Aquí, per sobre del contacte físic, promovem la cura de l'altre", subratlla García, que és també monitora d'aquest esport.
Atacs feixistes
Els primers anys d'ocupació, el centre va ser objecte d'atacs per part de col·lectius feixistes, davant els quals els seus membres van haver de defensar-se: "L’Obrera és un espai lliure d'odi, en el qual participen companys migrants i musulmans; un espai vinculat a les lluites de la ciutat contra els autèntics voltors que arruïnen les vides de les classes populars", va expressar llavors L’Obrera en un comunicat.
El local que ocupa L’Obrera era propietat del Grup Cajamar fins a finals de l'any passat, segons ha informat l'entitat bancària. El seu departament de comunicació ha assegurat desconèixer a qui correspon la propietat en aquests moments. "La venda la realitzem amb la intermediació de la immobiliària Hagi Real State [propietat de Cerberus], mantenen. Segons García, l'edifici es va posar a la venda per dos milions d'euros i està abocat a l'especulació immobiliària". Els membres de L’Obrera es troben des de fa dos anys enmig d'un procediment judicial arran de l'ocupació. El col·lectiu i Cajamar van intentar negociar per evitar el judici, però els contactes van fracassar. Segons l'entitat financera, els van oferir un altre local: "Però van rebutjar la proposta".
Una de les condicions que reclamava L’Obrera era la retirada de la demanda contra les 17 persones autoinculpades per l'ocupació. Finalment, una sentència judicial va ordenar el desallotjament del local. Els seus membres estan a l'espera de la resolució del recurs que van presentar, però no són optimistes: "No esperem que la justícia ens doni la raó, encara que no renunciem a que hi hagi alguna sorpresa. Mentrestant, mantenim la lluita en tots els fronts possibles i aprofitem per continuar difonent el nostre projecte", defensa García, qui lamenta que, després del desallotjament de L’Obrera, es pugui perdre "la comunitat de relacions que s'han establert" i assegura que se senten secundats pel barri i les seves entitats.
