JAUME FELIU | Article original a Tecnocentres. Hi ha una cosa que no em quadra gens i que és molt comú entre el professorat: la manera de calcular les qualificacions finals (de trimestre, de projecte o de curs). Suposem que programem de manera competencial. A partir d’unes competències, fixem uns objectius (de curs, de trimestre, d’unitat o de projecte). Per tal d’aconseguir aquests objectius, dissenyem activitats que els alumnes hauran de realitzar. Algunes més guiades, altres més obertes (dins dels objectius a aconseguir). A l’aula, fem accions per tal que els alumnes coneguin els objectius i se’ls facin seus. Mentre desenvolupen les activitats, fem avaluació formativa: donem criteris clars per avaluar (autoavaluar, coavaluar i heteroavaluar), donem feedback… A partir d’aquest feedback els alumnes milloren les tasques. A més, van revisant periòdicament els objectius marcats inicialment per veure si s’hi acosten i prendre decisions al respecte.
Com es veu en la imatge, no mirem el grau d’assoliment dels objectius. Acabem mirant la qualitat mitjana de les activitats que els alumnes ens han lliurat. Segur que la qualificació (numeret) no serà diferent de la qualificació per objectius que proposo, però perdem una bona oportunitat de seguir fent avaluació formativa. Si hem fet la planificació amb objectius competencials, crec que caldria fer també la qualificació a partir dels objectius.
I què vol dir qualificar per objectius? Senzillament que no qualifiquem tasques de manera global, sinó que, per cada tasca que decidim qualificar (que no han de ser pas totes les que fem amb els alumnes), mirem el nivell d’assoliment dels objectius.
Aparentment pot semblar que la Figura 2 i la Figura 3 no són molt diferents. En el fons, les dues fan una mitjana ponderada. Però la Figura 3 se centra clarament en els objectius. Som capaços d’establir un nivell d’assoliment dels objectius de manera raonada i argumentada. I, si ho comuniquem a l’estudiant, reforcem l’avaluació formativa. Quan parlo de comunicar, lògicament, no parlo només de l’assoliment (sigui amb nota numèrica o assoliment) sinó també amb el comentari corresponent.
Així que l’alumne rep els objectius que volíem aconseguir, en quin grau d’assoliment els ha aconseguit i un comentari que li explica en què es fonamenta aquest grau d’assoliment i el guia per millorar-lo.
En canvi, seguint el model clàssic de la Figura 2, a l’estudiant només li podem comunicar una qualificació per activitat, però que no acaba de dir res, ja que les activitats són complexes. Cert que el comentari ajudarà a centrar, però l’alumne no tindrà la visió de l’assoliment un objectiu concret, ja que un objectiu es treballa en més d’una activitat.
Per mi els avantatges són clars:
- El professorat ha de dissenyar molt bé les activitats perquè realment serveixin per aconseguir els objectius.
- El professorat pot avaluar molts aspectes en cada activitat, però només qualifica aquells aspectes que segur han treballat a l’aula de manera clara. Quantes vegades qualifiquem activitats tenint en compte criteris que no hem treballat a classe sinó que ja se suposa que els alumnes havien de conèixer?
- L’alumne sap en tot moment perquè està realitzant una activitat, què ha d’aprendre.
Pot semblar una fotesa i, com he dit abans, segurament no ens canviarà la qualificació global, però crec que pot ajudar, tant a alumnes com a professors, a aprofitar la qualificació també per fer explícit el que volem aconseguir i si ho estem aconseguint o no.
Deixeu-me posar un exemple habitual: una exposició oral. Si utilitzem l’avaluació per objectius, haurem de tenir molt clar a quins objectius competencials correspon aquesta activitat. Si, com semblaria lògic, respon a algun objectiu de la competència d’expressió oral, caldrà donar criteris clars als alumnes en aquest sentit. Cercar moments d’assaig, feedback de companys… També pot ser que l’activitat la proposem, a més a més, per algun objectiu de la competència digital. També caldrà donar criteris clars de com han de fer aquesta presentació digital de suport. Després d’assajos, avaluacions i feedback, algun dia farem la qualificació d’aquesta exposició oral. Si a l’alumne no li comuniquem una sola qualificació global d’activitat sinó que n’hi donem una per cada objectiu (dos en aquest exemple), l’alumne veurà en què ha de millorar. A mesura que fem altres activitats, veurà si millora en els objectius que es repeteixen.
Els qualificadors habituals dels entorns virtuals d’aprenentatge (Moodle, Classroom…) o aplicacions específiques, segueixen la lògica de la Figura 2. Un percentatge per activitat i per categoria.
Cert que es pot fer trampa. Pots definir més activitats del compte (Activitat 1 segons l’objectiu 1, Activitat 1 segons l’objectiu 2, etc.) i definir categories que siguin els objectius. Acabaràs tenint totals de categories que seran els objectius que indico en la Figura 3. Però l’article no és per criticar les aplicacions de càlculs de qualificacions. Simplement és per repensar el càlcul de qualificacions que, de ben segur és poc important davant del repte de l’avaluació formativa, però que tampoc cal seguir-la fent com sempre sense reflexionar-hi.
