La primera dona en circumnavegar el món, disfressada d'home i castigada, és clar, per l'atreviment. Quan les dones no podien navegar en vaixells de la Marina francesa, Jeanne Baret es va fer passar per home per a poder participar en una expedició científica arreu del món.
La Jeanne va néixer a La Comelle, un petit poble francès, l’any 1740. De petita treballava a la granja familiar. No va estudiar, però va aprendre un munt de coses sobre les propietats de les plantes, com moltes dones d’aquella època a les zones rurals.
Quan el pare de la Jeanne va morir, ella va haver de buscar feina fora de la granja. La va trobar a casa de Philibert Commerson, un naturalista amb estudis de medicina i botànica.
En 1764, Commerson va ser nomenat botànic del rei Louis XVI (1754-1793) i, com a tal, va haver d'emprendre un viatge a les Terres Australs, acompanyant a l'oficial de marina i explorador Louis-Antoine de Bougainville (1729-1811) com a metge botànic de la seva Majestat.
La parella va ordir un pla. La Jeanne es va disfressar d’home, es va presentar al moll fent veure que era un noi anomenat Jean Baré i es va oferir com a ajudant del doctor Commerson. En Philibert, que va fer veure que no coneixia aquell noi, va acceptar.
La Boudeuse, amb Bougainville al capdavant, va salpar el desembre de 1766. L’Étoile, amb en Philibert i la Jeanne, ho va fer el febrer de 1767.
La parella de botànics va recollir més de 6.000 mostres d'espècies vegetals dels llocs que van visitar: el Brasil, l'estret de Magallanes, Tahití, i les illes de Madagascar, i Maurici. Com que en Philibert tenia problemes de salut, la Jeanne feia una bona part de la feina. Entre les contribucions de Jeanne Baret es troba la primera descripció de la vinya.
L'expedició va emprar dos vaixells de guerra francesos, a el comandament de Louis Antoine de Bougainville, en què no estava permesa la presència de dones pel que va haver de disfressar d'home, durant els tres anys de travessia (1766-1769). Encara embarcada d'incògnit, finalment va ser descoberta la seva condició de dona en 1768. És abandonada a la Illa Maurici al costat de Commerson el qual moriria allí en 1773.
Després de diverses peripècies -el 13 de març de 1773 Commerson va morir a l'illa Maurici i Jeanne es va veure forçada a casar-se amb un militar francès per poder tornar a França- Baret va tornar a París en 1776, amb més de 30 caixes segellades contenint 5.000 espècies de plantes recol·lectades durant els seus viatges al voltant de l'món: 3.000 d'elles eren noves. Aquestes col·leccions es van unir a les de l'Muséum d'Histoire Naturelle, on era possible consultar els manuscrits de Commerson. El rei Lluís XVI va reconèixer els seus mèrits com a assistent del botànic, la va felicitar pel seu bon comportament, descrivint-la com "dona extraordinària" i deixant-li una renda vitalícia.
Malgrat les seves contribucions científiques, la història la va mantenir durant segles apartada de tot reconeixement per la seva tasca i només era recordada com amant de Commerson.
El biòleg Eric Tepe, de la Universitat de Utah i la Universitat de Cincinnati, ha honrat el seu record, aplicant el seu nom a una nova espècie vegetal acabada de descobrir, Solanum baretiae, de la família Solanaceae, emparentada amb la papa. La seva company d'expedició Philip Commerson ja havia donat nom a més de 70 espècies (com el gènere Commersonia o nombroses espècies amb l'epítet commersonii).
Font: wikipedia, Cavall fort, Mujeres con ciencia
