En la situació actual generada per la COVID-19, les entitats firmants d’aquest manifest reivindiquem el paper crucial que tindrà l’acció socioeducativa, sociocultural i comunitària d’ara endavant. Perquè per pal·liar aquesta crisi no només caldran mesures econòmiques i atencions directes, sinó que caldrà, també, reforçar, ampliar i crear accions i projectes que facilitin la presa de consciència i el compromís col·lectiu per tal de seguir posant en pràctica, ara més que mai, la solidaritat, les xarxes de suport emocional, així com la cohesió i la convivència per tal de dibuixar un nou marc de relacions més justes i significatives entre tot allò públic i comú.
Davant dels efectes socials, culturals i econòmics d’aquesta pandèmia, reclamem a les administracions una aposta clara i la inversió corresponent en accions socioeducatives, socioculturals i comunitàries a la nostra societat, que revertiran en millores per a tota la ciutadania. Aquestes accions s’esdevenen i s’esdevindran en espais i serveis d’arreu del país, tan diversos com els relacionats amb el lleure, les polítiques de joventut, els plans comunitaris, els centres cívics i culturals de proximitat, així com en propostes i projectes participatius, en l’espai públic, en l’art i la cultura popular i, en definitiva, en tots aquells llocs on es desenvolupa el pensament crític vers un creixement i un empoderament personal i comunitari per a un present i un futur més digne.
Són aquestes accions, les realitzades per la societat civil o pels diferents professionals amb la societat civil, les que garanteixen qualitat en la vida relacional de tota la ciutadania, els donen veu i, a més, generen sentiment de pertinença a un poble, a un barri o a una comunitat. Són aquelles que partint de les necessitats donen espai als interessos, motivacions i capacitats de cada persona. Són aquelles que generen espais democràtics, de llibertat, de qualitat humana i accessibles per a tothom. I són aquelles que, davant de la situació actual de crisi, i més enllà de les ajudes -necessàries, però puntuals i efímeres- ajudaran a la convivència i a cohesionar comunitats davant de possibles posicionaments xenòfobs, violència de gènere i vulneració de drets a nivell general.
Així mateix, els agents que formem part de l'acció socioeducativa, sociocultural i comunitària hem de tenir present que haurem de ser frontissa d’una nova realitat, haurem de generar, adaptar i educar sobre nous espais i formes de relació social, i lluitar per eliminar la bretxa digital. No podem oblidar que l’educació i la cultura es poden produir en qualsevol espai i, per tant, cal que ens impliquem en projectes col·lectius que parteixin del suport mutu i que facin pressió per un sistema més just. És precís superar els discursos complaents i concretar-los en compromisos concrets -també econòmics- que no es contradiguin amb el fet d’haver de donar resposta a les prestacions necessàries. Cal fer xarxa, generar i reforçar vincles per teixir comunitats fortes davant les dificultats que se’ls presentin, ara i endavant.
Aquest manifest ha estat fet gràcies a la col·laboració de les i els professionals següents: Antonio Alcántara, Josep Maria Aragay, Fátima Cevallos, Manolo Cortés, Georgina Dezcallar, Xavi Franch, Natalia García, Joan Gener Barbany, Vicky Laguía, Marina de la Maza Escobedo, Àngel Mestres, Miriam Solé, Carles Vila Mumbrú, Celia Premat, ...
