rendabasicaara.org. Garantir el dret a la vida i els mínims vitals materials. La renda bàsica universal, una assignació monetària incondicionada, és una política social imprescindible i necessària per garantir el dret a la vida material de les persones amb dignitat. Així mateix, una aposta per un replantejament radical de les polítiques dels serveis socials i socioeducatius.
Manifest per una Renda Bàsica Universal
Renda Bàsica Universal: de la utopia a la realitat
La proposta d’una Renda Bàsica Universal (RBU) no és nova i ha estat reivindicada com una política pública clau a favor de la justícia social i la redistribució de la riquesa. No es tracta d’una proposta idíl·lica, sinó que es fonamenta en una tradició política, filosòfica i econòmica que avala la seva viabilitat i sostenibilitat. El que fa temps semblava una utopia, avui en dia és una mesura imprescindible que cada vegada compta amb més partidaris. A nivell internacional, les propostes a favor de la RBU tenen més de quatre dècades d’història, i són diverses les experiències que s’han impulsat arreu. A Catalunya, els debats sorgeixen a partir dels anys 90 i 2000 i, entre d’altres, destaca el treball de la Xarxa Renda Bàsica.
En aquesta línia, durant les darreres setmanes, algunes veus del món de la cultura s’han posicionat a favor de la implantació de la RBU com un mecanisme de justícia social i, alhora, per revertir la precarietat del sector a través del manifest “Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional”. Les persones que treballem en l’àmbit social, educatiu i comunitari ens sumem a aquesta reivindicació des d’una mirada pròpia centrada en els impactes en les polítiques socials d’avui i del futur més immediat.
Així mateix, aquests darrers dies s’ha aprovat l’Ingrés Mínim Vital (IMV), una mesura que s’impulsa com a estratègia de reducció de la pobresa que suposa un pas més en les polítiques de garantia d’ingressos. Es tracta d’una nova prestació que se suma a les ja existents, tot i que permet complementar-se amb altres ingressos establint un llindar, i que és progressiva segons els membres de la unitat de convivència. Tanmateix, l’IMV afegeix una nova prestació i tramitació a un sistema de protecció social ja de per si complex i burocratitzat i, alhora, exclou persones en situació administrativa irregular i persones amb discapacitat.
No obstant això, més enllà de l’aprovació d’una nova mesura/prestació que aporta ingressos, cal anar més enllà en la concepció de polítiques que avancin de la necessitat al dret i posin el focus en la redistribució justa de la riquesa des de la universalitat i la incondicionalitat.
Renda Bàsica Universal: per a un canvi radical i estructural de la societat i els drets de ciutadania
La RBU significa garantir la vida. No és poca cosa. El sistema sanitari públic vetlla per la vida com a organisme biològic, però la vida té inequívocament una dimensió material, personal i relacional. La instauració d’una RBU té conseqüències en cadascuna d’aquestes dimensions.
Fins ara, el sistema capitalista ha configurat un model de societat basat en el mercat (de treball) i en l’adquisició d’un salari. El treball assalariat és la via a través de la qual les classes treballadores han obtingut els recursos materials per «guanyar-se» la vida. Però, en molts casos, no es tracta d’una elecció, sinó d’una coacció, ja que moltes persones renunciarien a la seva feina actual en cas de no dependre d’un salari per satisfer les necessitats bàsiques. El treball assalariat és l’eix vertebrador del conjunt de relacions socials, imaginaris, projectes de vida, sistema educatiu, valors, i també de les possibilitats reals de subsistència. Sobre la base del treball remunerat es defineix la riquesa, la pobresa, l’explotació, la precarietat, l’exclusió, etc.
En les societats actuals, la reducció efectiva del nombre de llocs de treball, la precarització i les formes contemporànies d’explotació laboral, així com els riscos de l’automatització, fan que el treball assalariat hagi deixat de ser l’eix d’inclusió per excel·lència i el sostenidor de les vides materials de les persones. Només cal veure les xifres d’atur, d’eventualitat i de treballadors i treballadores pobres. Les implicacions del context derivat de la crisi de la COVID-19 ho estan fent encara més evident. La RBU és una oportunitat per desvincular el treball com a vector fonamental per a la inclusió social.
Reinventar la concepció i el valor del treball, així com augmentar la capacitat negociadora de les condicions del treball assalariat, són dos canvis importants que planteja la RBU. Així mateix, altres oportunitats són afavorir el desenvolupament de formes de treball cooperatiu, d’organització comunitària, de pressió social i política, de cura col·lectiva, des de la interdependència.
Alhora, no concebem la RBU com la solució definitiva. De fet, no té sentit si no s’acompanya de polítiques públiques que reforcin el conjunt de les polítiques socials: l’educació i la sanitat públiques i universals; la garantia d’un habitatge digne (a través de la seva desmercantilització, la limitació de preus del lloguer i l’ampliació del parc públic); l’emergència climàtica i la transició ecològica, i, en definitiva, una major intervenció democràtica dels sistemes de producció i reproducció social.
Renda Bàsica Universal: una oportunitat per a uns serveis socials i comunitaris radicalment diferents
La RBU es fonamenta en la lògica del dret i la justícia social, no del mereixement. Això implica reconèixer les persones com a subjectes d’un dret universal i no pas com a subsidiàries dels recursos públics. Aquesta universalitat inclou el conjunt de la ciutadania que resideix efectivament en el territori, més enllà de consideracions administratives com l’autorització de residència exigida per a les persones migrades. La RBU dignifica i garanteix la vida per ella mateixa.
La RBU elimina la multiplicitat de subsidis condicionats, prestacions, ajuts i beques, que s’han mostrat insuficients per resoldre les necessitats de la població i que, a més, conformen un laberint burocràtic tant per a les persones ateses com per als i les professionals, que acaben exercint una funció de control dels usuaris i seguiment de procediments i tràmits burocràtics. Una política pública que estigmatitza les persones i dificulta (quan no impedeix) i menysté la tasca professional. Cal canviar la mirada de les persones ateses als serveis socials: conèixer altres aspectes de la seva vida i superar la imatge de «demandant». Tot plegat facilita una mirada integral i apreciativa.
La RBU transforma d’arrel els recursos i els serveis socials, aprimant les estructures administratives i de gestió i deixant enrere una relació estrictament basada en les necessitats materials. Tot plegat implica situar en el centre de la seva acció relacions més democràtiques i basades en la voluntarietat.
La RBU reforça que els serveis d’atenció social, socioeducatius i comunitaris es focalitzin en tasques fins ara secundàries, ja que la pressió assistencial provoca una preeminència de les intervencions burocràtiques. D’aquesta manera es potenciarien dinàmiques de treball i recursos basats en el desenvolupament de la vida, en la prevenció i promoció, en l’atenció especialitzada, en l’acció grupal i col·lectiva, en la relació amb l’entorn i en l’acció comunitària.
La RBU redueix els prejudicis entre veïns i veïnes, evitant que sorgeixin conflictes i rumors respecte als mèrits, els criteris de concessió de beques, ajuts, prestacions… Amb la RBU tothom parteix d’una renda que iguala i dignifica, de manera que genera una presa de consciència de les possibilitats individuals i una consciència col·lectiva de les possibilitats de l’acció amb la comunitat.
Alguns beneficis de la introducció de la RBU són:
- Augmenta la confiança en el propi futur i en la capacitat per transformar-lo, així com vers la resta de persones i institucions. La RBU és una oportunitat d’autodeterminació: de poder decidir sobre el propi itinerari de vida, especialment en relació amb el treball assalariat («el treball lliurement escollit»), però també en altres formes de treball no remunerat (com el voluntariat, els treballs de cures, etc.).
- Millora la percepció sobre els ingressos i el benestar econòmic de les persones, fet que dona tranquil·litat per no estar subjecte a les condicions, als requisits, a la correcta realització del tràmit, etc.
- Possibilita temps, espai mental i confiança vital per poder participar de forma proactiva d’iniciatives col·lectives d’autoorganització, de cooperació, que enforteixen les xarxes i els lligams de les persones amb la seva comunitat i contribueixen a generar canvis en el seu entorn més proper. Des de la urgència i les necessitats materials bàsiques no cobertes, és més difícil implicar-se i participar. .
En definitiva, la RBU vol dir fer una política pública per garantir el dret a la vida i els mínims vitals materials. Una política que, alhora, obre moltes possibilitats en altres dimensions de la vida on actuem els i les professionals de la intervenció social i educativa.
