Arriba un altre primer de maig. Aquest any serà diferent. És un 1r de maig estrany, com tot el que estem vivint.
Davant la pandèmia de la precarització... Un punt d'inflexió. Consciència de classe. Autogestió. Solidaritat. Suport mutu. És el punt de partida per a que tot canviï. I ha de ser, ja.
[Extracte del comunicat de la CGT Catalunya] L’estat d’alarma i el confinament obligatori ha canviat la manera en què podrem recordar aquest dia, un dia que és de lluita de la classe treballadora a tot el món. És una peça més d’aquest episodi que, diuen, ho canviarà tot per sempre. Que hem de ser optimistes, confiar en científics i polítics, quedar-nos a casa i seguir les instruccions. Que estem tots i totes en el mateix vaixell i que ens en sortirem.
La veritat és que els polítics i els mitjans de comunicació que els hi fan el joc ens tornen a prendre el pèl. No estem totes ni tots en el mateix vaixell. Enmig de la pandèmia els de sempre hem d’anar a treballar. Alguns/es de nosaltres hem tornat a les fàbriques i a les oficines, o seguim conduint un metro o bus, o una bici repartint compres on-line. D’altres hem de fer jornades maratonianes i sense horaris de teletreball, sempre a disposició del jefe. Totes i tots, moltes vegades, en pisos minúsculs pels quals paguem un lloguer astronòmic, que molt sovint compartim per poder pagar. I on els nostres fills/es ja no saben què fer per aguantar tanta clausura. A totes i tots ens fan posar la nostra vida al seu servei.
A l’altre costat, hi ha els que no van dins del nostre vaixell. Tenen segones residències o cases amb jardí. Fa setmanes que no els veiem als centres de treball, encara que ells siguin els que es queden amb els beneficis de les empreses. Dicten decrets per a que tornem a la feina o fer que siguem nosaltres qui en el fons paguem la crisi, perquè saben que quan acabin el seu pas per la política cobraran una jubilació daurada a una gran empresa. A una elèctrica, d’aquestes que ens tallen la llum, o a un d’aquests bancs que ens desnona i especula amb les pensions.
Aquest primer de maig defensarem el nostre dret a construir el futur, de forma autònoma i col·lectiva. Treballem per viure i fem funcionar el món. I no volem morir treballant per produir beneficis pel capital.
Cridem a construir la resistència. A enfortir-nos col·lectivament.
