Guiomar | Relats en català. "Et fa pensar a través dels materials", "fomenta la creativitat", "fa protagonistes als participants", "obre la porta a la gestió del fracàs", "sense límits", "t'atrapa!". En diuen ARTINKERING.
Un edifici gran, molt gran per només un petit grup d'alumnes i de professors treballant amb molta il·lusió amb noves formes d'ensenyar i d'aprendre. Manipulen, experimenten i creen, s'equivoquen i tornen a començar. Materials reciclats, llibres i mobles que d'altres han deixat abandonats formen part del seu nou món. Habiten un espai que res té a veure amb el de les classes a què estaven acostumats. No hi ha taules en línia, ni cadires ben posades, ni una pissarra negra, ni un professor o professora que presideix i ordena. Diuen que pensen amb les mans i que l'aprenentatge es transmet no només del mestre a l'alumne, es crea a partir dels nous coneixements mentre fabriquen un artefacte qualsevol.
Arriben entusiasmats amb uns marcs que han trobat al carrer, són preciosos i els adopten ràpidament. Hi eren al costat d'uns contenidors, ben apilats esperant ser reutilitzats. Ja saben que en faran, treballaran per netejar-los, deixar-los com nous i poder aprofitar-los. La classe es converteix en un taller improvisat. Guants, productes de neteja, estris de fusteria. Les taules apilades convertides en un banc de treball i les cadires a sobre d'altres taules per fer espai. S'han convertit en restauradors improvisats, els coneixements els van adquirint a mesura que surten els problemes. De cop apareixen uns visitants improvisats, els corcs. Coneixements interdisciplinaris amb les aportacions de tothom qui vulgui col·laborar. Uns pares compromesos ens ajudaran i de pas ens portaran el remei que es feia servir als pobles. Allò que ha passat de generació a generació, que ens ha servit sempre per aprendre i que ara té un nom nou, una disciplina nova? No, l'art de tota la vida, la memòria apresa, la memòria transmesa, la memòria viscuda.
Mira més.
Mira més.