Deures d’estiu

IRENE PUIG ROCHER |  @IrenePuigRoger | La Directa. Sovint, quan s’apropa el final de curs, algú em pregunta si no penso que l’alumnat té massa vacances. Aquesta pregunta és bastant recurrent, i sovint ve acompanyada d’altres com si els horaris de les escoles no haurien d’estar adaptats als laborals, si els continguts estan molt allunyats de les necessitats laborals futures de noies i nois o si l’escola obligatòria hauria d’allargar-se fins als divuit anys. Però hi ha una pregunta més important: quina voldríem que fos la funció de l’escola? Tant si us dediqueu a la docència com si no, tant si teniu canalla com si no, feu-vos aquesta pregunta, perquè del sistema educatiu en depèn el futur de la nostra societat.



Actualment a l’Estat espanyol sembla que hi ha dues tendències oficials respecte a aquesta qüestió. Una és que el sistema educatiu ha de tenir la funció de donar la màxima formació possible a les noves generacions, una visió de l’educació molt reclamada per les empreses que s’aplica en part als Estats Units i especialment al Japó. La canalla i el jovent han de ser competitius, fruits d’una societat competitiva en canvi constant. En queda exclosa tota persona que no sigui capaç de competir, adaptar-se constantment als canvis i seguir competint, i es prea l’individu per sobre del col·lectiu.

Les vacances es converteixen en altres formes de formació: estades a l’estranger, colònies on aprenen llengües o enginyeria, o un reforç per millorar la seva capacitat acadèmica. L’horari escolar és curt, per deixar temps a activitats extraescolars que ampliïn el currículum de la persona abans de sortir al món laboral. Competició. L’escola és el tatami on s’entrenen les generacions que competiran a la vida real d’aquí a un parell de dècades.

La segona tendència, que també posa l’escola al servei de l’economia, dona a l’escola la funció de crear persones acrítiques amb un mínim de formació, centrades a consumir i treballar. També procura allargar les hores d’escola, amb extraescolars o colònies d’estiu, amb una funció: que la cura de la mainada no separi els progenitors de les seves tasques laborals.

Ambdues tenen, a més, l’objectiu de mantenir la societat sense canvis, i uns forts efectes perniciosos: insatisfacció i depressió, assetjament, suïcidi juvenil, addiccions, malalties mentals… Un seguit de símptomes que indiquen que la societat està malalta. Doneu una ullada al vostre voltant i veureu aquests símptomes.

Jo prefereixo una altra funció social per al sistema educatiu: millorar la societat que el crea formant persones amb esperit crític, humanes i amb capacitat de millora, on canviem la competitivitat pel suport mutu. L’escola no és un entorn protegit on la mainada s’entrena per a un món hostil. O pitjor, on és simplement aparcada. L’escola ha de formar part activa de la societat, de la vida del poble o el barri. Allò que aprenem a l’aula ho posem en pràctica a casa i al carrer. I a l’inrevés: l’escola reforça el paper de les famílies amb l’ajut de la resta de la societat. La seva funció és la formació de les persones, en els àmbits psicològic, social i també acadèmic.

Pensem en la societat com una escola immensa on aprenem a l’aula, a la feina, al cau, al carrer o a la botiga. I, és clar, a casa. Una escola on les persones adultes duen a terme, en major o menor mesura, la docència, implicant el cos docent, les famílies i la resta del poble o barri. Joves i xicalla aprenen a estimar la seva gent formant part de la societat i ajudant a millorar-la constantment. L’objectiu: fer una societat millor on les nostres filles i fills es puguin desenvolupar plenament com a persones, una societat cada cop més desenvolupada i humana.

I les vacances? Són necessàries per a tothom, fins i tot per a les empreses, que sempre tindran millors professionals si les persones podem gaudir d’unes setmanes de vacances amb la nostra gent, ajudant a millorar la nostra societat. Canviem la societat per millorar l’escola. I canviem l’escola per millorar la societat.

I bé, quina voldríeu que fos la funció de l’escola? Al setembre m’ho expliqueu, perquè aquesta assignatura la tenim suspesa.

Article publicat al número 480 publicación número 480 de la Directa

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més