Rosa Cañadell | La Jornada. Tot sistema politicoeconòmic necessita l’educació per consolidar-se, i per això el neoliberalisme està intentant —i, malauradament, aconseguint— imposar aquests valors en el nostre sistema educatiu. Es tracta, com diu Christian Laval, d’«una remodelació de la subjectivitat que obliga cada persona a viure en un univers de competició generalitzada, organitzar les relacions socials segons el model del mercat i fins i tot transformar-se ella mateixa, que d’ara en endavant és cridada a concebre’s com una empresa, un emprenedor de si mateix».
Competitivitat, individualisme, desigualtat, privatització, consumisme, precarietat i submissió són els principals valors que el sistema actual necessita inculcar per poder consolidar-se i perpetuar-se. Cal desemmascarar aquells elements que, conscientment o inconscientment, estem transmetent als nostres infants i joves.
Són molts els mecanismes que estan permetent que aquesta ideologia i aquests valors vagin quallant. Voldria assenyalar els que em semblen més importants.
1. Els currículums. D’un temps ençà, i cada cop més, veiem com van desapareixent totes aquelles matèries que ajudaven a estimular el pensament crític, la creativitat i la possibilitat de tenir una formació cultural, artística i humanística global. Així, cada cop hi ha menys hores de filosofia, d’humanitats, de literatura, d’educació per a la ciutadania, de música, de plàstica, etc. I, per contra, hem vist com es consolidaven la religió, l’educació financera i l’emprenedoria, amb continguts promocionats per bancs i multinacionals que pretenen inculcar directament les seves tesis al nostre alumnat.
2. La segregació escolar. El fet de tenir als centres educatius una gran concentració d’alumnat de la mateixa classe social o origen cultural està donant lloc al que s’anomena segregació escolar. Recordem que Catalunya és el territori on n’hi ha més de l’Estat.
La segregació dins del nostre sistema educatiu ve donada per tres elements: els concerts educatius, que, com tothom sap, són centres privats que funcionen amb diner públic però cobren quotes i que, per tant, fan una selecció en funció del poder adquisitiu de les famílies; el fals «dret a elegir centre», que, en una societat tan desigual, només vol dir que qui té més pot elegir millor, i l’última moda de «singularitzar» pedagògicament els centres públics, a partir de «projectes diferenciats» o «innovadors» que el que fan és introduir més diferències entre els centres públics i concentrar en uns centres un tipus de famílies i deixant la resta per a les famílies amb menys recursos.
Aquesta segregació, a més de ser injusta (amb els diners de tots es paguen els privilegis d’uns quants), és pedagògicament negativa, ja que l’heterogeneïtat d’alumnat a les aules ajuda a millorar els resultats escolars de tots els estudiants. Però també té una funció ideològica: promoure la competitivitat entre els centres, estendre la idea que allò privat és millor, estimular l’individualisme («Jo vull la millor escola per al meu fill o filla, i el que passi als altres és el seu problema!») i naturalitzar i consolidar les desigualtats. Així, els infants i els joves, des de ben petits tenen clar quin és «el seu lloc» i quins són els seus privilegis. Els que han nascut en famílies més acomodades aprenen que «tenen el dret» dels seus privilegis i els que han nascut en famílies socioeconòmiques més baixes, també aprenen a «acceptar» la seva manca de privilegis. D’altra banda, la no socialització amb infants i joves de diferents estatus no afavoreix l’empatia amb la diversitat, i això obre la porta al classisme i al racisme. I es va avançant a interioritzar els valors de la competitivitat, l’individualisme i l’acceptació de la desigualtat.
3. La gestió no democràtica. Amb la LEC a Catalunya i la LOMCE a l’Estat, la gestió dels centres públics s’ha intentat igualar a la dels centres privats, i està acabant per ser un model empresarial que no té res a veure amb l’educació. Però sí que és coherent amb els valors neoliberals. Es tracta que les direccions decideixin i escullin el professorat. D’aquesta manera s’eliminen possibles rebel·lies del personal docent i s’aturen reivindicacions laborals. Si el teu lloc de treball depèn de la voluntat de la direcció, seràs molt més obedient i menys crític, tant en qüestions pedagògiques com en qüestions laborals. I així es va avançant en menys democràcia, més participació i més submissió.
En definitiva, cal aturar i revertir la deriva neoliberal que s’està imposant en el nostre sistema educatiu.
