Albert Díez | Pensar l'aula que pensa. El primer dia potser és una mica forçat, però en aquests següents podeu fer entrar les matemàtiques a les vostres aules, com no, de la ma de la realitat. Les matemàtiques ens donen eines per interpretar la realitat que ens envolta, entendre-la, formar-nos una opinió crítica i potser tractar d’incidir per canviar-la.
En aquests dies la celebració de la Diada us en dona peu.
Si llegim a classe alguns articles apareguts el 12 de setembre a la premsa i intentem posar-nos d’acord en la xifra de participants, tindrem un problema. Quantes persones hi van participar segons els organitzadors? I segons la Guàrdia Urbana? Què hi diu aquest diari? I aquell? Què diries tu? Amb quins arguments? Pot ser molt interessant que els alumnes s’agrupin en funció d’idees semblants per intentar resoldre el problema per ells mateixos. Alguns poden proposar contemplar totes les xifres i trobar un punt intermig, potser sense saber de mitjanes ni medianes. Alguns poden proposar comptar-ho amb ajut d’alguna foto aèria, per superfície total i densitat, comptant alguns fragments i multiplicant per extrapolar, o per franges o… Altres poden tenir la idea de buscar més informació afegida a la que els hem facilitat. Un cop fet aquest treball podem valorar els resultats, però sobretot els procediments emprats per trobar inconvenients i avantatges.
També potser, podem arribar a parlar de les solucions que donen les persones que des del món de les matemàtiques hi ha pensat. Aquest vídeo de la sèrie Àlia també us pot servir, a més d’altres opcions que teniu a l’apartat materials.
Independentment del càlcul més o menys exacte de les persones presents en un acte així, com es valora si són moltes o poques? Quins són els referents? Quines són les quantitats socialment acceptades i per què? Són iguals a tot el món?
Evidentment aquest problema plantejat a l’aula ens pot portar a terrenys potser complicats i no asèpticament matemàtics, però cal afrontar-los i no tenir por d’escoltar opinions diverses i aprendre a confrontar-les. Són els que realment interessen. O no?
Com és que hi ha tanta diferència entre unes dades i les altres? (Només hi pot haver una dada exacta i desconeguda a la que haurien d’apropar-se totes les aproximacions) Quins motius poden haver per a que algú doni dades que sap que són superiors o inferiors a la participació real? En els diaris, en els organismes oficials,… Algú pot dir que menteixen, algú que hi ha diferents punts de vista i enfocament.
Penseu-hi (però no molt!) i si us decidiu a portar el tema a la vostra aula de primària o secundària, m’agradaria que em diguéssiu com us ha anat, què us ha sorprès, on heu anat a parar i, si és possible que em feu arribar alguna conversa de les vostres alumnes.
El que passi el dia 1 d’octubre potser també ofereix qüestions matemàtiques (i no. Les macedònies, perdó realitats, són així) a comentar i treballar (majories, participació, legitimitats, percentatges,…), però aquest és un altre tema…
