Es hora de organizarnos para defender los colegios. La llibertat és inajornable.

Si volem, aquest 1 d'octubre, votem.

Però, no és anar a fer cua i deixar que entrin i precintin. Alguna minoria processista et vol fent performances. És cul a terra i q marxin. (Pau Llonch, al twitter).

Assemblea del Comitè de Defensa del Referèndum. Foto d'Àlex Hinojo

Doncs sembla que la independència no era anar de la mà de la dreta catalana, sinó que està esdevenint una eina per a trencar cadenes i caminar cap a un nou escenari amb més llibertats. I tampoc sembla que sigui cert que tot continuarà igual, perquè hi ha un punt de no retorn, cap a més o menys repressió, ja l'autodeterminació ha estat el desafiament més gran amb que s'ha trobat el model del 78. Tampoc era veritat que la gent mobilitzada durant el procés no era valenta i que tan sols obeirien als dictats dels partits, ja que resulta que una grandíssima quantitat de gent està duent a terme una desobediència massiva i està plantant cara a la repressió. I quan el poble perd la por i es reconeix capaç de determinar el seu futur, el poder popular és imparable. Amb totes les debilitats i contradiccions, sortim al carrer perquè així comença la nostra independència. (Elena Idoate, al facebook).