La Plataforma Volem la Caserna! reivindica l'edifici, abandonat des de fa 30 anys, per a ús públic. El 10 de juny va ocupar l'espai. La Caserna és nostra. Ara toca decidir com recuperem el que és nostre. Participa.
La plataforma veïnal Volem la caserna!, que va néixer ara fa un any aproximàdament a Sabadell amb l'objectiu de recuperar per al veïnat l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, situada entre la Gran Via i la plaça del Taulí. "Reivindiquem que aquest ha de ser un espai per la ciutat de Sabadell i que de forma participativa, els sabadellencs i sabadellenques, hem de decidir quins usos ha de tenir aquest espai", diuen des del col·lectiu veïnal. "Som moltes persones de la ciutat que considerem que s'ha de buscar un ús alternatiu a un edifici com aquest, que porta trenta anys abandonat", explica Vicente Palomo, un dels portaveus de la plataforma.
La plataforma veïnal Volem la caserna!, que va néixer ara fa un any aproximàdament a Sabadell amb l'objectiu de recuperar per al veïnat l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, situada entre la Gran Via i la plaça del Taulí. "Reivindiquem que aquest ha de ser un espai per la ciutat de Sabadell i que de forma participativa, els sabadellencs i sabadellenques, hem de decidir quins usos ha de tenir aquest espai", diuen des del col·lectiu veïnal. "Som moltes persones de la ciutat que considerem que s'ha de buscar un ús alternatiu a un edifici com aquest, que porta trenta anys abandonat", explica Vicente Palomo, un dels portaveus de la plataforma.
El 10 de juny es va ocupar la caserna i ja porten dues setmanes netejant i rehabilitant l'edifici i debatent que volem fer amb l'espai: com recuperem el que és nostre?
La Caserna
La Caserna de la Guàrdia Civil a Sabadell es va inaugurar el juliol de 1913 i el cos armat hi va realitzar activitats fins a l'any 1998. Aquell any, el consistori sabadellenc va arribar a un acord amb la Guàrdia Civil mitjançant el qual l'immoble passaria a mans municipals a partir del juny de 1999. Segons una clàusula del conveni, "en el moment en què l'edifici no complís la funció de la Guàrdia Civil, tornaria al patrimoni municipal de la ciutat".
L'arribada de Manel Bustos al consistori, l'any 2000, modificaria aquests plans. En els terrenys on estava l'edifici, el nou equip municipal tenia previst construir un centre d'innovació tecnològic anomenat Parc Salut. Bustos signà un nou acord amb el cos policial, mitjançant el qual s'establia una pròrroga d'ús de l'edifici per a la Guàrdia Civil fins que s'acabessin els projectes del nou equipament.
Només quatre anys després, el govern de Bustos aprovava la segregació d'un 22% dels terrenys, per valor d'onze milions d'euros, per a la construcció d'habitatges. El ministeri de l'Interior espanyol va impugnar la mesura i l'any 2006 se signava un nou tracte: l'Ajuntament de Sabadell pagaria tres milions d'euros i cediria 5.000 metres quadrats de terreny municipal a Sant Pau de Riu Sec a la Guàrdia Civil. Aquest nou acord va ser portat als tribunals per part de l'oposició municipal l'any 2007 i només un any després, el ple municipal aprovava suspendre el conveni i aturar la construcció d'habitatges. En l'actualitat, el conflicte encara està obert, ja que el ministeri segueix reclamant els terrenys promesos pel govern de Bustos.
Els orígens de la repressió
La caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell es va construir com a conseqüència dels esdeveniments de la Setmana Tràgica, l'any 1909. Durant una setmana la ciutat va estar controlada per les treballadores arran de la convocatòria d'una vaga general revolucionària. Sabadell era una ciutat amb gran quantitat d'indústria i, per tant, amb una burgesia local important, que es va adonar que necessitava una força policial preparada per fer enfrontar les obreres.
La construcció de la caserna fou pagada entre diversos agents. L'ajuntament de la ciutat es va comprometre a pagar-ne la meitat, mentre que la resta fou per "subscripció". Les quantitats més generoses les posà la burgesia de Sabadell i les seves organitzacions. Finalment la caserna fou inaugurada el juliol de 1913, envoltada d'un escàndol de corrupció que implicava dos regidors del consistori.
Des de la seva inauguració fins a l'any 1942, quan va ser convertida en acadèmia del cos armat, fou el pol de la repressió obrera a la ciutat del Vallès. Primer en la vaga revolucionària de l'any 17, que va deixar tretze morts. Posteriorment, continuaria amb el seu propòsit repressor durant l'època del pistolerisme (1920-1923) i la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
Font: La Directa i Volem la Caserna
