Albert Boada | Crida per Sabadell. Que el poder polític i econòmic han estat sempre estretament relacionats és una evidència. Totes les causes judicials que han sortit a llum els últims anys, cas Palau, Pretòria, Mercuri, etc, tracten sempre de la relació entre polítics corruptes i empresaris corruptors. Es tracta de comissions il·legals per finançar partits i enriquiment personal a canvi de contractes públics.
Àngel Simón, president executiu d’Agbar ha afirmat aquesta setmana que l’aigua és i seguirà sent gestionada per Aigües de Barcelona. La multinacional privada que ha generat quantiosos beneficis privats a costa d’un servei públic.
L’alcalde de Terrassa va denunciar pressions, amenaces i propostes il·legals per aturar el seu posicionament favorable a la gestió pública de l’aigua, controlada fins ara per Mina (Agbar).
Millet i Montull han confessat: tot era una trama de corrupció entre polítics i empreses concessionàries. Macià Alabedra també ho ha fet. Ha arribat a afirmar que demanava el 4% de comissió perquè era el preu normal.
El dia 11 d’abril de 2012 el regidor del govern de Sabadell, Paco Bustos, viatjava a Madrid. El seu destí era la seu central del grup Vendex, matriu de SMATSA. Allà es reuniria amb el president de la companyia, Gervasio Rolando Rodríguez, acusat de suborn, tràfic d’influència i blanqueig de capitals (posteriorment empresonat). Unes hores després de la reunió, el senyor Gervasio deia en comunicació telefònica: “Lo han atado todo de cara a la adjudicación” referint-se als Bustos. Aquesta va ser una de les múltiples trobades que els investigadors del cas Mercuri han descrit i han qualificat com a conductes utilitzades per organitzacions criminals i mafioses.
La jutgessa de Lugo del cas Pokemon, Pilar de Lara, fa constar en el seu auto d’inhibició a l’Audiència Nacional: “pudiendo considerarse a la empresa AQUAGEST (grup AGBAR) como una verdadera asociación ilícita”.
La mateixa jutgessa que farà declarar la setmana vinent al gerent de Smatsa per “supuestos pagos de dinero, entregas de regalos, colocación de enchufados y pago de viajes”. Veurem quins mitjans de comunicació es fan ressò de la notícia.
Aquest és el context de la corrupció, de l’extorsió, de l’amenaça i de la por. I tot plegat enmig de la crisi econòmica, social i política més desbocada.
Aquest tenebrós context ha fet emergir nous governs de coalicions d’esquerres amb una nova generació postransició al capdavant, com el govern de Sabadell. Aquests governs no només volem una democràcia política sinó que també aspirem a la democràcia econòmica. Un model econòmic que respongui a les necessitats reals de totes i que posi per davant la igualtat i l’erradicació de la misèria.
En aquest marc ens hem proposat recuperar el control democràtic sobre els grans serveis públics que ostenten els Ajuntaments. En molts casos, com el de Sabadell, els grans serveis públics de titularitat municipal com l’abastament d’aigua, la recollida de residus o els serveis funeraris van ser concedits a empreses privades en ple franquisme. Són el botí de guerra que les elits franquistes van transferir als poders econòmics locals. Aquesta situació ha permès que gestors privats hagin fet importantíssims beneficis a costa dels serveis públics. Les conseqüències són clares i evidents. Casos de corrupció política (vinculats a pagament de comissions il·legals), enriquiment il·lícit (defraudant el servei públic) i pèrdua de control democràtic (per manca de recursos de les institucions).
Recuperar aquests serveis públics, el que s’ha popularitzat com a “municipalització”, és un element essencial per recuperar el control democràtic i la sobirania. Actualment hi ha una opacitat extrema en la forma com es gestionen aquests serveis i com es distribueixen aquests diners públics. Un exemple en són les retribucions del personal directiu d’aquestes empreses, que se situen entorn els 200.000 euros anuals, a diferència dels 80.000 euros de salari màxim per un directiu de l’Ajuntament (amb més de 1400 treballadors directes). Aquestes retribucions que paguem entre totes pels nostres serveis públics no estan publicades enlloc.
El més greu de tota aquesta situació és que aquests mateixos directius que es lucren gestionant diners i serveis públics s’atreveixen a amenaçar els representants polítics escollits democràticament.
Des que vam arribar al govern municipal no han sigut poques les persones coneixedores d’aquests entorns empresarials que ens han advertit de la perillositat que comporta intentar posar límits al poder d’aquestes empreses. Ells representen el poder real, el que controla els polítics, el que compra els mitjans de comunicació i el que decideix el futur dels temes importants.
El més llastimós de tot és la posició dels partits polítics mesells, acostumats a viure a l’ombra del poder econòmic. Busquen la confusió per defensar els interessos econòmics del poder real que els ha mantingut tants anys. Critiquen els processos de recuperació de serveis per ordre dels seus amos. Casta política i poder econòmic fusionats com un de sol en contra dels interessos públics. Com sempre només ens queda encomanar-nos a la força de la gent que no cedirà a la corrupció, l’opacitat i a regalar els nostres serveis públics als beneficis privats. S’obre un dels moments més importants per un canvi polític real. S’obre el moment per la democràcia econòmica. Evidentment és la lluita dels humils contra el poder. És la lluita del poble contra la màfia.
