Ruben Toro Álvarez | @panderetajevi. Trap, sí, potser encara no et sona, però queda't amb això perquè ho està petant entre la gent jove. El Trap no té pinta de què vulgui marxar ràpidament, no sembla flor d'un dia, el Trap no és la Lambada, encara que comparteixen l'estigma de l'incorrecte, la sexualització, de "lo impuro"... Tot allò que des de les ments eurocentristes trobem com denigrant i ens serveix d'excusa per si ja no en teníem prou, continuar girant-li l'esquena a joves i adolescents.
Es ben evident que alguns temes tenen un contingut misogin explícit, però no en farem res si ens dediquem a prohibir o a mirar cap a una altra banda.
Aquest gènere és avui dia, un dels que més escolten la majoria d'adolescents i joves en tot l'estat i per molt que vulguin "arraconar-ho" a les perifèries de les grans ciutats (com ja van fer amb la cultura Hip Hop en els seus inicis) és un fenomen de masses. Sigui d'una manera suau o més acceptable o de la forma més bruta i directa però arriba gairebé a tot arreu.
Els mateixos temes sonen als auriculars i als altaveus portàtils dels joves de Barcelona, Jerez de la Frontera o de Benicarló.
Oi que coneixeu aquest aparells? Ni d’aquest ni dels que són mes petits he escoltat mai que sortís una cançó dels Blaumut o de Gerard Quintana... 
Però clar, al sistema no l'interessa que això corri, i en aquesta desubicació permanent amb la qual se sosté, han descobert que pot esdevenir en una eina de reivindicació que empenyi des de baix... Aleshores ja tenim muntat el pollastre, perquè ja sabem el destí de tot allò que pot arrelar i remoure consciècies.
Amb el Trap (també amb el rap o el twerking) se'ns obre una fabulosa oportunitat on molts adults veuen un problema. Si els agrada als joves, perquè no l'agafem i el desconstruïm? I si ho fem més d'ells? Més de totes? Més representatiu de les diversitats?
Des de la meva humil opinió, crec que la cosa ha d’anar per aquí, generar espais per poder abordar-ho des d’una vessant pedagògica.
Us imagineu per exemple que a través del Trap es comença a reivindicar la cultura de l'autogestió i l'associacionisme veïnal? Perquè no?... Bé potser aquí m'he vingut amunt una mica...
Bé, continuem amb com s'està tractant el tema des de la meva visió, durant l'últim any al curro i veient molts vídeos al YouTube. (però molts...)
Comença la batalla amb focalitzar-se en la causa, en allò que es veu, negant-se a treballar en el subjacent, en descobrir quins són els elements que motiven a milers de joves a compondre aquests temes i molts més a escoltar-ne aquestes creacions.
El discurs contrari és molt fàcil, les lletres no és el punt fort, algunes composicions denigren a les dones d’una forma tant explícita que poden provocar el vòmit, a sobre les bases i el ritme ens recorda a l'altra banda de l'oceà, a la comunitat afro-americana, al carib.... Aiaiai.. Sant tornem-hi amb el cacau en les nostres impol·lutes ments europees...
Vet aqui al “Sr. HotSpanish” Tot un referent pel que fa al rotllo Trap, que fa apologia de l’us de les armes i gairebé promou la cultura de la violació, i que cada cop que estrena tema aconsegueix xifres brutals en quant a reproduccions.
Hi ha educadors que treballen amb joves, personal tècnic que treballa als ajuntaments, que directament prohibeixen les cançons, d'acord, jo també ho he fet.(Cagada)
I cal remarcar que no és cap secret que tenim un greu problema de temps, precarietat, falta de formació per poder incorporar la perspectiva feminista i tal, però com he dit abans, no podem girar l'esquena a aquestes oportunitats de compartir un espai on podem tractar les lletres i els continguts visuals dels vídeos. És un luxe que cap atapeïda agenda pot justificar, ni cap plec pot no contemplar.
O sigui que ens hem de posar mans a l'obra o del contrari, patim el poc recomanable risc de representar el rol de "l'educarca" allunyat de la realitat i del dia a dia de les joves. Així que a investigar i a formar-se! Que ja hi ha gent que està en aquesta onda i fent un curro espectacular.
Ara us volia explicar l'altre tema que a alguns els hi grinyola bastant fort. Les dones que han pres part d'aquest joc, les que fan o han fet Trap com la BadGyal, La Zowi o la malaurada rapera i poetessa Gata Cattana, que va fer servir aquest gènere (només algun cop) per qüestionar la deriva misògina que està prenent la cosa. Ella mateixa va dir en un article el següent:
- El Trap está arrasando¡ Y es volver atrás en muchas temáticas. ¿Qué haces con eso, sino hacer otra cosa que mole más?
(Milions de gràcies a la Gata per deixar-nos, entre la teva meravellosa obra, aquesta pregunta que representa tot un repte per a les que treballem amb joves.)
 |
| @lazowi |
Aquestes són només algunes de les moltes dones que fan o han fet incursions al Trap i diuen coses tals com: Mi pussy mana, que per si ja no és prou clar, ho tradueixo: el meu cony mana... Ja està, liada parda, un cony manant en un món de titoles... I de nou la paraula cony o vagina sembla que fa vergonya pel sol fet de pronunciar-la. Al cap i a la fi tot si val per tal de no es vegin amenaçats els privilegis que el sistema heteropatriarcal ens té reservat en exclusiva als homes.
 |
| @akabadgyal |
O un altre que en la que la Gata Cattana ens regala aquest meravellós començament de la cançó "Lisístrata"
Yo no camelo perfumes de Nina Ricci,
soy más de libros de la Silvia Federicci,
será mejor que trates mejor a esas bitches,
no sea que de repente me escuchen y se compinchen.
Os lo tengo dicho,
os lo dejo hecho,
al punto, la teoría King Kong no apunta.
soy más de libros de la Silvia Federicci,
será mejor que trates mejor a esas bitches,
no sea que de repente me escuchen y se compinchen.
Os lo tengo dicho,
os lo dejo hecho,
al punto, la teoría King Kong no apunta.
(Com podeu veure com en menys de deu segons tenim referents de sobres per poder treballar amb joves.)
Ara per anar finalitzant i per les que us heu sentit encuriosides pel títol de l'article, intentaré explicar-ho a veure si me'n surto (que no serà fàcil)
Si comparem els milions de reproduccions que tenen els vídeos de Trap al YouTube o al Spotify, alguns amb noms que no hem escoltat mai, amb els que tenen grups com Manel, Els amics de les arts o Mishima, entre molts més, flipareu en colors. El trap arrasa amb una diferència abismal sent els que més reproduccions tenen. Però quan realment quedarem al·lucinades és si comparem el bombardeig publicitari en festivals, anuncis de l'agenda cultural a la TV i ràdio pública de Catalunya, així com aparicions en programes de ràdio i TV per promocionar els nous treballs o sonant com a sintonia de capçalera en programes o de mil formes més... Ens quedarà ben clar que no hi ha color, guanyen per golejada (afavorida per l'àrbitre) grups del rotllo com els esmentats abans.. O sigui, una altra forma de girar l'esquena a una realitat que és ben present entre els joves, i que la majoria no es veuen representades en aquest model.
(Us animo a buscar joves i adolescents que ens cantin un parell de cançons de qualsevol dels tres grups esmentats.)
Que quedi ben present que no tinc res en contra dels grups anomenats en la comparativa,que sóc amant del Rap i el Trap no m’acaba de fer gràcia... Però com ja he dit abans, aquesta reflexió prové de moltes hores amb diversos grups de joves, de contextos i realitats diferents, però que entre els quals existeix un fil conductor el qual engloba Trap,Rap i de vegades el Twerking.
Qui vulgui jugar tenim la partida començada i estem en ple aprenentatge de tota aquesta moguda, però cal i s'admet més personal.
Us animeu?
Gràcies per la lectura!!
