L’Oumaina Chadi feia gairebé tres anys que esperava que els serveis socials de Manresa trobessin un espai de reforç escolar per als seus dos germans petits.
Així com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) local va trobar-li un sostre quan el seu dret a l’habitatge perillava –estava a punt de ser desnonada amb un nadó a càrrec–, aquest col·lectiu ha habilitat ara els baixos d’un dels seus edificis ocupats a la capital del Bages, propietat de la SAREB, per cobrir el dret a l’educació soscavat de molts infants que, com els germans de l’Oumaina, no tenen al seu abast l’acompanyament o el material necessari per fer deures i repàs.
“Benvinguts a l’escola popular de la PAH”, hi ha escrit a la pissarra que adorna l’espai, on a partir de les 17 h les famílies com la de l’Oumaina Chadi –que en el seu cas viu al mateix edifici– s’hi acosten de la mà dels petits a l’espera que els educadors els vinguin a rebre a la porta. Avui la Jéssica Jiménez, estudiant de psicologia i educadora voluntària, n’ajuda un d’ells, el que fa Tercer de Primària, a repassar els deures de matemàtiques. “Sovint porta moltes fitxes a casa, però els meus pares no sempre li saben donar un cop de mà”, explica sobre els deures dels seus germans aquesta manresana d’origen magribí que també és activista a l’Obra Social de la PAH.
“Una de les nostres fixacions és donar una funció social als edificis que ocupem, i l’escola popular respon a una de les necessitats d’un barri amb molt atur, pobresa i immigració”, expressa Bernat Sorinas, portaveu de l’Obra Social de la PAH. Potser no són considerades carències greus, però no tenir una habitació en silenci a casa per estudiar o ningú a qui preguntar-li els dubtes descoratgen poca a poc els infants. La pobresa pesa dins la motxilla escolar i els deures ho poden empitjorar.
Tant és així que en una assemblea el mes de juny passat la PAH va decidir posar en marxa aquest espai de reforç. Van obrir un termini per reunir la implicació de voluntaris, i logopedes, educadors i estudiants de la ciutat van respondre amb escreix. A l’Escola Popular compten cada dia amb quatre educadors voluntaris que atenen vuit infants, en una ràtio de dos alumnes per adult que els permet “establir un vincle més personal”, en paraules de Jéssica Jiménez, del que els pot oferir l’escola. També alternen els deures amb espais de joc, tot això en els escassos metres quadrats d’uns baixos que van haver de condicionar a corre-cuita.
El que no va ser gens fàcil va ser respondre a l’àmplia demanda per part de les famílies de la zona. L’escola, autogestionada per mitjà d’una assemblea, va optar per limitar el reforç escolar almenys aquest curs a alumnes d’entre Tercer i Sisè de Primària. Compten doncs amb una quarantena de nens i nenes al cap de la setmana, vuit diferents cada dia. N’hi ha que se n’han quedat fora, però de moment l’espai no dóna per a més.
Neix una escola, creix una comunitat
L’escola popular, asseguren els seus impulsors, no és tan sols un reforç de deures per als nens que no s’ho poden pagar. “El primer que intentem fer és establir un vincle amb la família, interessar-nos per com els va i que, a la vegada, ells s’interessin més per com evoluciona el seu fill amb els estudis”, exposa la Jéssica. El que intenten també és mantenir un contacte assidu amb les escoles on van aquests nens, per coordinar-se amb els seus mestres i saber en què han de treballar més.
Des de l’assemblea estan treballant també en el model educatiu i els possibles materials didàctics que podrien generar. En aquest debat es troben immersos ara; encara és d’hora per fer balanç.
Altres idees que s’entreveuen a l’horitzó serien les d’obrir un espai de formació per als pares i sobretot les mares, conscients que els nivells d’alfabetització de les protegitores sol ser un dels factors més determinants per a la futura formació dels fills. “Es tracta de generar espais comunitaris, de suport mutu”, conclou Sorinas, convençut que la tasca de la PAH en la lluita pel dret a l’habitatge evidencia “només la punta de l’iceberg d’una estructura completament desmuntada”.
