Boris Mir | @LaMirada | ElPeriodico. ¿Com és possible que una escola que planteja aquestes finalitats tingui una estructura curricular, un sistema d'avaluació, una organització escolar, unes praxis d'aula, uns equipaments i espais d'aprenentatge... que no portin a assolir aquests objectius? L'ensenyament obligatori que tenim és divers i ric, però, amb tota franquesa, queda molt lluny, en termes generals, del que apunten els decrets educatius.
Ens cal ser valents i fer de la innovació educativa una eina de transformació amb l'objectiu de ser coherents amb les finalitats que dictamina el nostre propi sistema educatiu. Si els temps no són fàcils, no ens hi resignem: haurem de ser més creatius, més agosarats.
L'educació primària ha de preparar els alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant. Els nens han d'aprendre a pensar i actuar de manera integrada, considerant les interconnexions i interrelacions entre els aprenentatges. S'ha de promoure, de manera transversal, l'adquisició d'hàbits i valors per resoldre problemes i situacions des de qualsevol de les àrees curriculars, s'ha de fomentar la iniciativa, la creativitat, l'esperit crític i el gust per aprendre, i s'ha de desenvolupar la capacitat de l'esforç i la cultura del treball.
El paràgraf que acabeu de llegir està copiat literalment del decret que ordena els ensenyaments de l'educació primària a Catalunya. Podríem rastrejar aquest propòsit, en formulacions semblants, en tots els decrets elaborats pel govern català. Us emplaço a relacionar l'experiència educativa dels vostres fills a l'escola amb les finalitats que aquí s'apunten. Molt probablement pensareu que la distància entre el propòsit i les pràctiques que es duen a terme en moltes escoles catalanes és molt i molt gran.
¿Com és possible que una escola que planteja aquestes finalitats tingui una estructura curricular, un sistema d'avaluació, una organització escolar, unes praxis d'aula, uns equipaments i espais d'aprenentatge... que no portin a assolir aquests objectius? L'ensenyament obligatori que tenim és divers i ric, però, amb tota franquesa, queda molt lluny, en termes generals, del que apunten els decrets educatius.
La innovació que necessitem ha de promoure unes pràctiques educatives avançades que produeixin realment els resultats que volem. No es tracta simplement d'introduir noves metodologies o de digitalitzar l'escola, ni tampoc de contraposar continguts i competències. Es tracta de bastir una escola que formi realment per a la vida i que desenvolupi capacitats i competències com les que s'apunten. Que abandoni, definitivament, una visió academicista o basada en la instrucció per assumir un concepte diferent d'èxit escolar. Que la qualitat, l'equitat o l'excel·lència que perseguim es mesurin en relació amb aquestes finalitats educatives i no a partir de mitjanes numèriques dels resultats de proves estandarditzades de competències, per exemple.
Perquè això sigui possible, caldrà fer canvis en el rol i en les pràctiques de docents i d'alumnes, en el desplegament del currículum, en les formes d'avaluació, en la governança i organització dels centres i en els equipaments i els espais. Parlo de canvis profunds, i no de cap altra innovació superficial.
Naturalment, aquesta responsabilitat de transformació és compartida, en diferent grau, per famílies, docents, administració i societat. Ben segur que caldrà un conjunt d'accions fermes i sistemàtiques a diferents nivells. Per descomptat que serà necessari anar més enllà de mestres agosarats o d'escoles valentes que ja estan apostant fort per aquestes transformacions imprescindibles. Indubtablement caldrà augmentar la inversió educativa, repensar la formació inicial i permanent, reformular el sistema d'accés de mestres i professors, dotar de recursos l'autonomia de centre, afavorir els centres d'alta complexitat, reduir la segregació escolar o revisar el rol de la inspecció educativa, per posar-ne exemples concrets. Fer-ho sense bons ni dolents, menys corporativament, més col·laborativament.
Tinguem present que l'immobilisme consolida l'statu quo del sistema educatiu català. Paralitza el canvi i és l'aliat passiu d'un sistema que no dóna resposta a les necessitats formatives i educatives dels nostres infants i joves, que no ofereix experiències educatives de qualitat en totes i cadascuna de les escoles del país.
Així doncs, ens cal ser valents i fer de la innovació educativa una eina de transformació amb l'objectiu de ser coherents amb les finalitats que dictamina el nostre propi sistema educatiu. Si els temps no són fàcils, no ens hi resignem: haurem de ser més creatius, més agosarats.
No tinc cap dubte que l'educació catalana ha de canviar en profunditat. Penso que ja ho està començant a fer i que hi ha, en tots els estaments i col·lectius, agents del canvi que cal apoderar. En puc donar testimoni arreu on vaig, en escoles que visito, en jornades a què assisteixo, en converses amb famílies... Trobem, doncs, un consens per al llarg termini i adoptem accions valentes per acordar discurs i praxis, per assolir conjuntament, en tota escola i institut, la qualitat, l'equitat i l'excel·lència educativa que ja proclamem en els nostres decrets educatius. Que sigui en aquesta generació o en la propera depèn força de tots nosaltres: que transformar l'educació sigui una tasca col·lectiva, il·lusionant i possible a la qual tots tinguem el privilegi i el deure de contribuir.
