Adaptació/traducció lliure del capítol 5 de Pedagogías Invisibles de Maria Acaso.
Un mètode és, simplement, una llista ordenada de passos per aconseguir un fi. Però aquest mètode no pretén dirigir ni ni guiar ningú. Pretén oferir un ventall de recursos i eines per convidar crear el teu propi mapa. Una llista ordenada de passos a seguir per realitzar la teva pròpia cartografia de l'acte educatiu que podràs modificar i reconstruir quan et vingui de gust, ja que tu és qui millor coneix el context en què treballes i on vols arribar.
Detectar
Analitzar
1. Detectar
El primer pas que es proposa consisteix a realitzar una descripció del teu propi acte pedagògic per mirar amb "nous ulls" allò que, de tant fer, has deixat de veure. Es tracta de DETECTAR tots els elements que intervenen en el procés d'ensenyament aprenentatge i reflexionar sobre aquells en què no hi havia reparat ningú. Quan estàs acostumada a un entorn, les capes de l'anodí i la repetició et fan percebre el que t'envolta com a normal, això impedeix que et plantegis qui va decidir que la teva aula fos així i per què.
Per realitzar aquesta descripció, podem començar pel macro context en què ens trobem i acabar amb els elements més petits que formen part de la nostra institució educativa, com per exemple, la porta o la gerra d'aigua. Partim des de la ciutat o el barri en el qual es troba el nostre centre, la seva arquitectura, la distribució de les diferents zones que configuren el seu interior, per arribar a l'espai concret de l'aula, amb tots els seus elements: mobiliari, il·luminació, materials i, com no, la pròpia professora.
2. Analitzar
Després de redescobrir l'espai i les nostres pròpies dinàmiques, relacionades bàsicament amb la prohibició, començarem amb l'anàlisi del significat dels elements que configuren el nostre discurs. Maria Acaso proposa, per això, tenir en compte cinc conceptes: la violència simbòlica, el currículum opac, el lapsus psicològic, la direccionalitat i la performativitat.
Violència Simbòlica
Inconscientment no ens hem plantejat canviar la disposició del mobiliari que, de forma reproductura i res reflexionada, continua subratllant la jerarquia professor/alumnat, centrant la mirada en la docent i anul·lant la comunicació entre l'alumnat. És clar, les taules i les cadires sempre han estat així. La repetició constant d'un tipus d'aulari a través del temps i de l'espai ha produït que ens sembli lògic que l'alumnat hagi d'estar assegut durant hores, sense poder obrir la boca i concentrat en obeir.
No deixar a l'alumnat anar al bany o negar-los menjar o beure també són narrativa que estableixen jerarquies de poder, són microdiscursos que estan traspassant la barrera del llenguatge per arribar al cos i fer-li mal.
Currículum opac
No es pot mirar per la finestra per què el que passa a l'exterior és una distracció. Microdiscurs: anul·lar qualsevol contacte amb la realitat fora de l'aula, generant una contínua sensació d'aïllament. El currículum opac també opera a les parets i a les portes..., res ajuda a crear un ambient agradable i acollidor necessari perquè es produeixi un aprenentatge significatiu.
Lapsus
Es pot establir com un lapsus l'absència de les noves tecnologies: rebutgem la cultura natural de l'alumnat, sobretot quan ridiculitzem l'ús de les xarxes socials (quan les desconeixem) o del Pokémon Go, a la nostra classe. Aquest tipus de barrera invisible és una de les principals causes de la poca participació; l'alumnat se sent, no només allunyat de la seva professora, sinó menyspreat per ella.
Direccionalitat
Per analitzar la direccionalitat, val la pena centrar-se en la metodologia. En un exercici d'empatia que denota interès per motivar el nostre alumnat, vam dissenyar activitats pensant en nosaltres mateixes com a estudiants ideals de la nostra assignatura. Però que percentatge d'alumnat s'assembla a aquest perfil? Quines accions pedagògiques dissenyem pensant en l'alumnat que no li agrada ser-hi allà?
La direccionalitat es construeix visualment en multitud d'microdiscursos: la nostra aparença (manera de vestir, edat, fisonomia), el nostre tracte amb l'alumnat (tant conscient com inconscient), el nostre llenguatge no verbal, etc. La construcció d'aquests signes és, normalment, fruit d'una actitud reproductora, no d'una actitud reflexiva, és fruit del deixar-se portar ... I pot ser que tots aquests elements estiguin en contradicció amb la nostra bones intencions.
Nivell performatiu
Com afecta tot això al comportament de l'alumnat? De diverses maneres, d'entre les que sobresurt una: l'alumnat no vol participar, no li interessa els continguts de l'assignatura, no se sent motivat pels formats i, a sobre, no veu com algú totalment aliena als seus interessos i la seva biografia.
3. Transformar
Detectar i analitzar no té sentit si no sorgeix un pla d'actuació. Exemple.
1. Mobiliari. Canviar la posició del mobiliari per fomentar la comunicació horitzontal. Asseure com en una reunió o en una festa. I una alumna proposa, -i una mica de música amb el mòbil? -Podem Fer fotos? Passem de la quadrícula al rizoma flexible, orgànic i en contínua mutació. I si fem servir tot aquest moviment per explicar temes relacionats amb la programació?
2. Parets. Un cop començada la revolució, què tal si decorem les parets amb coses que interessen a l'alumnat? De seguida sorgeix la polèmica, ja que no totes estan d'acord en l'elecció. -I Si posem les nostres fotos de tuenti?
3. Normes. Aquest canvi té a veure amb la tendència que tenim a respectar i reproduir les normes de l'institut sense qüestionar-nos si són o no les adequades. Amb ajuda de l'alumnat podem repensar tot allò que es pot o no es pot fer a l'aula, ja que elles saben millor que ningú el que està prohibit, generant un debat sobre l'existència de normes, regles i lleis. I si vam aprofitar per relacionar-lo amb el temari i la programació de l'assignatura? Per anar al bany n'hi ha prou amb aixecar-se i sortir de l'aula.
4. Menjar. I si per agrair tot el seu esforç els portem un pa de pessic. -Doncs Jo es fer brownies, si algú m'ajuda aquesta tarda, demà porto un. D'aquesta manera casual, l'alumnat comença a portar l'esmorzar o berenar a classe, habitant l'aula, aquesta vegada a través del menjar casolà.
5. Xarxes socials. Com s'ha fet fotos, el procés ha quedat registrat visualment. Busquem una finalitat a aquests arxius digitals? Ens vam obrir un compte a tuenti? Pànic. En una setmana ja tens 29 amigues, que aprofiten al xat per saber quins exercicis han de fer o consultar dubtes abans de l'examen. Fins a les que semblaven més tímides no dubten a xatejar amb tu. En el proper claustre pots proposar al professorat un taller aprendre a utilitzar aquesta nova eina. Encara que potser sigui millor començar per portar un pa de pessic casolà a la sala d'profes.
#HackeaelAula
Per acabar, insistir que si només portem a terme una tasca d'analisis, podem caure en el victimisme de la pedagogia crítica: protestar sense proposar solucions. Una fase de visualització servirà per generar un debat en el qual tota la comunitat educativa proposi solucions. Però hem de ser conscients del complicat que pot resultar aconseguir que aquest procés de transformació afecti tota la institució. Per això és essencial passar a l'acció transformadora, ni que sigui a la nostra aula, portant a terme petites accions que podem anomenar micro-revolucions de la quotidianitat.
I una vegada has començat ja no pots parar...
I una vegada has començat ja no pots parar...
