Avui hem fet un taller d'Ultimate a Animació Sociocultural i Turística Ribot i Serra amb Esperit Vallès. Hem fet esport, hem jugat totes, ens hem divertit, hem gestionat de manera positiva els conflictes, hem cooperat, ... i ens hem deixat contagiar pel seu esperit.
L'Ultimate Frisbee és un esport o joc enquadrat dins de la família de les pràctiques físiques realitzades amb frisbee o disc volador. Per les seves particulars normatives i característiques (absència d'àrbitre, equips mixtes, potenciació efectiva del fair play, caràcter recreatiu, etc.), constitueix una alternativa de gran valor socioeducatiu enfront d'altres propostes tradicionals.
L'Ultimate va ser creat inicialment per un grup d'estudiants del col·legi de Columbia High School a New Jersey, EUA. I el primer joc va ser realitzat en 1968 entre equips del mateix col·legi, és aquí on l'Ultimate comença a agafar furor entre la joventut i es comencen a fer diferents tipus de campionats no només a les escoles, sinó també en universitats; el primer partit interuniversitari va ser realitzat entre Princeton i Rutgers a 1969.
Descripció de l'esport
L'Ultimate Frisbee és un esport d'equip, el principal element de joc és un disc volador o frisbee. Es juga en un camp de gespa, i en els seus extrems, es troben les zones de gol (endzone). Cada equip alinea set jugadors en el terreny de joc. L'objectiu és desplaçar el frisbee mitjançant passades (no està permès córrer amb el disc a la mà), a la zona de gol contrària, sense que caigui a terra, evitant la intercepció de la passada per l'equip contrari. Aquesta acció és cridada punt o tant. L'equip que més punts marqui la fi del partit, resulta guanyador.
El terreny de joc es desenvolupa en una superfície plana de gespa (o gespa artificial), de 100 metres de llarg per 37 d'ample. També pot practicar-se sobre sorra o paviments artificials (Ultimate Indoor, per exemple, en pistes esportives, però és menys comú). En aquesta superfície hi ha línies pintades per delimitar el rectangle de joc, a més de vuit cons col·locats en les cantonades de cadascuna de les dues zones d'anotació.
Per jugar a Ultimate es requereix uns materials senzills i barats. La roba ha de ser còmoda i apta per a la pràctica esportiva (amb el mateix color de samarreta per als components d'un mateix equip) i el calçat variarà segons la superfície de joc (botes amb tacs, esportives, descalços, etc.). El disc volador o frisbee, és un altre element barat i fàcil d'aconseguir, hi ha un model per a partits oficials, però com a proposta lúdica i recreativa l'Ultimate pot ser jugat amb qualsevol disc volador que tingui un mínim de qualitat.
Valor pedagògic i educatiu del ultimate des de l'Animació Sociocultural i Turística
Malgrat el que molts opinen, l'esport no és un bé natural inofensiu i beneficiós per si mateix, des de l'Animació Sociocultural i Turística cal ser crític amb ell, perqué no deixa de ser una construcció social i per tant aquesta sotmès a nombroses influències i pressions, no sempre positives. Cal trencar l'hegemonia del model esportiu d'alt rendiment que predomina en molts dels nostres àmbits, que sovint només se centra en el resultat, la qual cosa deixa fora de la pràctica esportiva a moltes persones.
No és habitual que en un esport prevalgui més ho formatiu, recreatiu, social, etc. que el competitiu.
El Ultimate i els seus practicants advoquen per l'esport com a forma de relació, recreació, oci i socialització, igualitari i participatiu.
El que més pot cridar l'atenció als nous descobridors d'aquest esport, i que justifiquen el seu potencial educatiu és que es tracta d'un esport mixt, on no existeix la figura de l'àrbitre o jutge i que predomina la idea de joc net i esportivitat per sobre de tot. Amb això és fàcil veure els Temes Transversals i valors que es poden treballar amb aquest esport.
Auto-arbitratge, treball cooperatiu, coeducatiu, relacions interpersonals, respecte, responsabilitat, comunicació positiva, autonomia, integració social, autoavaluació, ...
L'esperit del joc (que es contagia)
Ja hem dit que una característica única de l'Ultimate és que l'arbitratge ho fan els jugadors. Tenen la responsabilitat de xiular i negociar les faltes que cometen. Si no s'arriba a un acord amb la falta, es repeteix la jugada.
A més, no està permès el contacte físic, el que minimitza el risc de lesions. Els "picks" i els bloquejos també estan prohibits. Si hi ha contacte ha de xiular-se la falta. Si la falta provoca un canvi de possessió, el joc segueix com si no hi hagués hagut aquest canvi. Si el jugador que comet la falta no està d'acord es repeteix la jugada.
L'Ultimate és un esport de no contacte i autoarbitrat, de manera que tots els jugadors són responsables de conèixer i complir les regles. Una conseqüència, i alhora causa, és que l'Ultimate fa especial èmfasi en l'esportivitat i en el joc net.
L'Ultimate estimula la competició i la millora però no a costa del respecte entre els jugadors, el seguiment de les regles o el gaudir del joc.
Això es reflecteix en el concepte d'Esperit de Joc (Spirit of the Game). En finalitzar cada partit, se li lliura a cada capità un full d'avaluació, en la qual es puntuen diferents aspectes de l'equip contrari. En acabar el torneig, es comptabilitzen tots els vots que ha rebut cada equip, i el que major puntuació obté, es fa amb el premi de l'Esperit del Joc. Amb aquesta filosofia es busca que la responsabilitat del joc net i just, recaigui sobre cada jugador, partint del principi que cap jugador va a violar les regles intencionadament.
El Ultimate pot ser un mitjà apropiat per aconseguir fins educatius i metes socialment desitjables, com ara la cooperació, la igualtat, la gestió alternativa de conflictes, etc.
UP!
Animació Sociocultural i Turística Ribot i Serra
