"Émbolos, rotores y bujías, soy el misterio de la economía. Manejo cifras y datos, y engaño a los humanoides giliwatios. Hergios, watios y turbinas, produzco crisis y ruinas. Ponen mucho esmero los banqueros, y los pobres sufren muchos quebraderos". (La bruja Avería.)
Assortit de princeses davant guerrers ninja i superherois. Val, no tots. En els catàlegs de joguets també hi ha classes. Però com més barates són les joguines, més brutalment sexistes són els catàlegs. Feu la prova.
Montse Santolino | La Directa
La periodista Montse Santolino reflexiona en aquest article d'opinió sobre les joguines sexistes dins del mercat capitalista i les contradiccions que suposa educar la canalla.
"Émbolos, rotores y bujías, soy el misterio de la economía. Manejo cifras y datos, y engaño a los humanoides giliwatios. Hergios, watios y turbinas, produzco crisis y ruinas. Ponen mucho esmero los banqueros, y los pobres sufren muchos quebraderos". (La bruja Avería.)
No cal parir per ser molt mami, ni per caure de morros en el festival de contradiccions que és l'educació de la canalla. On hi ha nens, hi ha miralls. Hi ha batalla. Interna i externa. I com a tietamontse -així, tot seguit- estic en guerra permanent contra el "això és de nen-això és de nena". I no sempre guanyo. Com a tieta feminista i conscient, he comprat contes de noies pirates a les meves nebodes i cotxets amb bebès als meus nebots, però com a tieta enganxada als seus somriures (droga dura), també he comprat vestits horrorosos de princesa i samarretes horroroses del barça. I tot i així, ells no s'equivoquen. "Tietamontse quina princesa (de Disney) t'agrada més?" (conversa real davant una pila de princesetes en formació militar) "La Jasmine, amor, que és àrab i preciosa". "No tietamontse. A tu t'agrada més la Mérida. Que dispara fletxes". Em fonc. Moro d'amor :)
Ara el CAC analitza els anuncis de joguines de les campanyes de nadal. Fa dos anys, va "descobrir" que el 40% contenien algun estereotip de gènere, encara que sempre, i més, les joguines per a les nenes: un 61,8% representava estereotips de gènere femení i un 38,2%, de gènere masculí. El 61,8% és aquell rosa fastigós, angoixant i enganxifós que inunda qualsevol espai infantil. I no és que el CAC no faci bé de fer aquesta feina, però vaja, no cal el CAC. La majoria de catàlegs de joguines encara són del paleolític, en relació a la igualtat de gènere. Assortit de princeses davant guerrers ninja i superherois. Val, no tots. En els catàlegs de joguines també hi ha classes. Com més barates són les joguines, més brutalment sexistes són els catàlegs. Feu la prova.
Les joguines sense història a protagonitzar només són trossos de plàstic "made in Xina". Calen nous guions
A la trinxera, per desgràcia, encara pocs homes. Som les dones que veiem les minidones de plàstic i ens esgarrifem. Som les dones que demanem i inventem nines arqueòlogues i astrònomes. "Nancy talons. Aventures pel món. Nancy viatja a les ciutats de moda. Amb diari secret de viatge i portamascotes. Recomanada a partir de 3 anys". Fuges de la Barbie i ensopegues amb una Nancy vestida de Victoria Beckham. Sexisme extreme és passar de Peppa Pig al saló de bellesa: si saps parlar i caminar ja estàs preparada evolutivament per ser sexy i guapa. I no només és el color o els complements. Són les veus en off dels anuncis. Joguines per a nenes, veus femenines i to dolç i "domèstic". Joguines per a nens, veus masculines i to de comentarista de partit de futbol. Amb pujar milions de nenes arquèologues i astrònomes no n'hi ha prou. Necessitem acabar amb els advanced training per a machitos alfa. Quan joguines i catàlegs per a nens del segle XXI? Com, si no, homes per al segle XXI?
No són les joguines, és el joc, i el joc es diu capitalisme. Les joguines són sexistes perquè el sexisme és un bon negoci. Segmentar el mercat ha estat sempre la feina dels publicistes. Gender marketing es diu la cosa. Només per a nois. Només per a noies. Amb el rosa i el blau creen minimercats i eduquen consumidors per al futur. I sí, creuen que evolucionen. Ja tenim legos per aixecar castells roses, i capses de treballs manuals amb polseres per a ells. "Ètniques i tribals". Animals.
No són les joguines, és el joc. I quasi pitjor que el rosa fastigós, angoixant i enganxifós és el blau Frozen. Queeeeè dius? Si les princeses de Disney ara són feministes. Yes. Ara canten coses que podria tatuar-se la Lisbeth Salander de Millennium - sóc lliure, forta i freda-, ara els prínceps són idiotes prescindibles i els petons que salven són els de les germanes. Trampa mortal. "Viva el mal, viva el capital", que deia la Bruja Avería. Orgasmaria. The Walt Disney Company ha tingut aquest any els majors beneficis de la seva història, 7.709 milions d'euros. El negoci del cinema els ha baixat (els hi havia baixat abans de ressuscitar Star Wars), però el merchandising omnipresent de Frozen ha rebentat tots els rècords. Matem els prínceps blaus. Les princeses blaves fan pujar les accions a la borsa.
Estimats reis i reines magues: no són les joguines sinó el joc, i el joc es pot canviar. Les joguines no es juguen soles. Les joguines sense història a protagonitzar només són trossos de plàstic "made in Xina". Calen nous guions. Hi ha altres històries per a jugar on els superherois passen por i els agrada fer pastissos de xocolata, i on les princeses es casen amb princeses i viatgen en naus espacials que elles construeixen. Val, a mi m'agrada la Mérida que dispara fletxes però... i si a aquesta nina li posem un mocador com el que porta la Malala? I qui és la Malala tietamontse? Una princesa pakistanesa. Una princesa supervalenta.
