Sigui quin sigui el final aquest tres mesos han servit per posar el règim del 78 a Catalunya (Mas i CiU) a la picota. Les crítiques a la corrupció i les retallades han sortit a tots els mitjans, han estat en boca de tots. La CUP, amb el seu mètode ho ha fet possible.
Acaba el 2015 amb una assemblea de
3.240 persones en un poliesportiu construït per l’exalacalde de Sabadell Manuel Bustos,
decidint coses. A més la votació acaba en empat. Alguna cosa havíem de copiar i remezclar a l'#inèditViable.
Aquest text és una remezcla de CUP al quadrat: un empat, dues victòries? (Àlex Romaguera a La Directa), Apunts (no hiperventilats) sobre l’empat de l’assemblea de la CUP (Roger Palà a Crític) Condorcet, la democràcia i el càlcul de probabilitats (dos texts del Joan Tafalla al seu Facebook), l'opinió de l'Albert Díez al seu Facebook; Què vol dir investir Mas? (Oscar Simón a En Lluita) i La CUP felicita el conjunt de militants i simpatitzants per l'Assemblea Nacional Extraordinària (CUP Nacional).* (Veure aclaració al final del text).
Ha estat l'assemblea més gran celebrada en tota la història de la CUP i el seu desenvolupament va ser impecable a nivell d'organització, garanties i participació del conjunt de la militància i simpatitzants (Documentació de l'Assemblea Nacional Extraordinària).
Unes 300 persones van formar part de l'organització de l'assemblea, entre voluntaris, alliberats, membres del Secretariat Nacional i diputats i ex-diputats. Aquest equip de persones va garantir el muntatge i desmuntatge de l'assemblea, les inscripcions, el dinar, el control d'accessos, la seguretat, el dret a vot i l'escrutini, així com, en general, l'excel·lent funcionament de la jornada.
Inèdit: el futur polític del president de la Generalitat, en mans d’una assemblea anticapitalista
El procés ens ha dut a escenaris mai vistos. Sigui quin sigui el final aquest tres mesos han servit per posar el règim del 78 a Catalunya (Mas i CiU) a la picota. Les crítiques a la corrupció i les retallades han sortit a tots els mitjans, han estat en boca de tots. La CUP ha aconseguit centrar l'atenció dels mitjans de comunicació del sistema.
Els procediments empleats poden tenir defectes, però aquests procediments superen en democràcia i de llarg, a tots els mètodes que he vist emprar en els meus 45 anys de militància. Haurà agradat més o menys, però el procés de presa de decisions de la CUP ha impactat molt, no solament a Catalunya, sinó a la resta de l’Estat. Una forma de fer política inèdita, que molts mitjans i opinadors no han entès encara, i que demostra fins a quin punt el 15-M ha penetrat amb força en la cultura política del país.
Els mecanismes de decisió política aristocràtics, burocràtics o elitistes han rebut un cop ben dur. Les coses, en aquest àmbit ja no podran ser del mateix estil.
L'aparent complicació de la votació no és tan. Simplement, tenir en compte totes les propostes significa dedicar molt de temps. Hi havia quatre propostes i les quatre han pogut ser debatudes i votades.
En Mas haurà d’esperar al 2016 per saber si serà investit o no. Les decisions sobre la representació política de la burgesia catalana han baixat dels despatxos i dels llocs de reunions de les 400 famílies al carrer, a la societat.
Un empat? Improbable, sí; impossible, no
En una situació pròpia del realisme màgic, l’assemblea nacional extraordinària en què la CUP havia de decidir si avalava o no la investidura d’Artur Mas va acabar en taules: 1.515 vots a favor d’investir i 1.515 vots en contra. Hi podia passar de tot, i realment hi ha passat el més difícil. Realisme màgic, assemblearisme màgic.
Fou el proto-liberal Condorcet qui intentà barrejar les matemàtiques amb les decisions democràtiques per tal de mirar d'evitar que les elits perdessin el control de les masses. Ara per a demostrar que la decisió de la CUP s’ha de prendre en els despatxos i no en les assemblees, es llencen a tot tipus d’especulacions matemàtiques barroeres usant el càlcul de probabilitats.
Massistes desesperats i representants de les burocràcies sindicals i polítiques de la vella i de la nova esquerra, tots patètics imitadors de Condorcet, obliden que les assemblees no són com les boles de la loteria dins del bombo o com les monedes llençades a l’aire. Ni el cara o creu serveix, a la CUP, per resoldre el desideràtum.
Ja ho deia el professor Carles Lledó (membre d'un grup d'estudi que s'anomena "la cultura matemàtica de les persones" al seu alumnat, "allà fora faran servir les matemàtiques contra vosaltres". Després de la segona ronda de votacions només es van assignar a les dues opcions 36 vots més que havien votat l'opció eliminada, en blanc o nul, ja que els qui vam votar opció 1 o 2, és més que probable que no canviéssim d'opinió. En aquesta situació els 36 vots poden repartir-se de 37 formes diferents (si no m'equivoco) i una propiciava l'empat. La seva probabilitat de produir-se 1/37, un 2,7%.
(La CUP ha fet públiques les instruccions i reglament que van regir la tasca desenvolupada per les més de 200 persones voluntàries, escollides per sorteig d'entre les inscripcions a la jornada, i que van garantir el dret a vot a l'assemblea. També s'ha fet públic l'escrutini, avalat pels reposables de les meses, per tots els membres dels Secretariat Nacional, l'actual grup parlamentari i els tres ex-diputats.)
Una CUP partida en dos: cap solució serà òptima?
La CUP es troba en aquests moments fracturada. I aquest és un escenari letal per a l’esquerra rupturista catalana i per als moviments socials. De l’assemblea del 27D va sortir amb el compromís col·lectiu de treballar, a les assemblees locals i territorials de la CUP CC, durant aquesta setmana per trobar el desllorigador de l’actual situació. Per fer-ho cal aprofundir en els escenaris que es plantegen.
Si guanya el no, el camí de la unitat de l'esquerra catalana estaria més a prop. Si guanyés el si a Mas aquest seria investit però el seu govern serà feble i estarà molt condicionat. Tot i que la convergència de les esquerres estarà més lluny. I els arguments a favor d’investir Mas per desencallar la situació poden ser raonables, però suposen una contradicció important.
En les condicions actuals, la CUP potser acabarà investint Mas, però segurament això derivarà en un Govern feble i una legislatura tempestuosa. Caldrà veure si, amb l’empat, la CUP no resistirà l’embat de realpolitik que li exigeixen la resta d’actors; o, per contra, si l’empat es transforma en un valor intrínsec que permet eixamplar la idea que, “sense independència, no hi ha justícia social i, sense justícia social, no hi ha independència” i fa moure la resta de les de forces que participen del procés.
De moment, per diabòlic que pugui semblar, potser no ha perdut ningú i tothom podria haver guanyat.
* No he fet servir cap paraula que no aparegui en els texts anteriors. M'he limitat a remezclar, encaixar i ajustar frases senceres. Tot just he afegit comes i punts i l'estil majúscula per a la 'i' en l'inici d'alguna frase. He adaptat les formes verbals si calia. Utilitzo el gènere femení. Tot a l'estil de la guerrilla F5. F5 és la tecla que activa l'actualització de la pantalla en molts sistemes i programes informàtics.
