Qualsevol acció comunitària posa en relació a les persones, activitats, entorns, projectes
i recursos. És, per tant, una acció que vincula, connecta, canalitza…, i això depèn de la
comunicació que s’estableixi. La comunicació és el fonament i el medi a través del qual
es construeixen les accions comunitàries.
Per comunicar-nos de manera efectiva no és suficient amb l'actitud, hem de planificar, practicar i disposar d'aquestes habilitats i capacitats comunicativas. I per comunicar-se cal escoltar, però es pot escoltar de diferents maneres.
Gestió estratègica i actitud oberta. El diàleg no s’improvitza
El diàleg (igualitari) és la eina comunicativa bàsica a través de la qual
podem desenvolupar accions comunitàries i possibilitar escenaris als
que les persones participants puguin empoderarse.
● Han de participar totes les persones afectades per les decisions
o les accions sobre les que s’està tractant.
● Actitud d’escolta activa per part de tots els interlocutors.
● Ningú té la veritat absoluta. No es tracta de convèncer sino de
compartir.
● Totes les posicions s’argumenten i poden canviar.
● Actitud d’entesa, per descobrir el que tenim en comú (o construir alguna cosa nova).
● El resultat ha de respondre a interessos comunitaris.
● El resultat pot estar equivocar. Espai per equivocarse…
Per dialogar no es suficient amb l’actitud, resulta necessari disposar de les habilitats i capacitats
comunicatives que permetin argumentar i contraargumentar.
Per comunicar-nos hem d'escoltar, i es pot escoltar de moltes maneres. L'escolta pot ser una eina metodològica i instrumental a les nostres intervencions, i és pot aprendre, és pot practicar.
Nivells d'escolta
Nivell 1: Escolta interna
Quan algú escolta al nivell 1, està escoltant en realitat el so de la seva pròpia veu interior.
Aquí és on es centra la seva atenció. Pot ser que estigui sentint les paraules de l'altra persona, però aquesta persona és principalment conscient de les seves pròpies opinions, històries, judicis, dels seus propis sentiments, necessitats i manies. Pot ser que estigui assentint i dient-"hmmm!",
Però per dins està dient coses com aquestes:
- "Vaig tenir exactament la mateixa experiència"
- "Això comença a avorrir-me"
- "Tinc ganes d'arribar a casa i veure la tele"
- "Tinc gana; ¿Quant de temps fa que no he menjat? "
- "Em aterra la idea de dir alguna cosa equivocat i quedar com un idiota"
Hi ha moltes ocasions en què això és perfectament normal: de fet, és important que parem atenció a les nostres pròpies necessitats i opinions, és essencial que escoltem en el nivell 1. Per exemple, si un constructor et pregunta com vols reformar la cuina, es tracta completament del que tu vols, les teves opinions, els teus judicis, els teus desitjos.
Nivell 2: Escolta enfocada
Al nivell 2 la precisió de l'enfocament més gran, com si fos un làser, que parteix del coach cap al client. Tota l'atenció va en una mateixa direcció. Imagina una mare amb un nen malalt; tota la seva atenció se centra en el nen. Encara que hi hagi molt caos al seu voltant, la mare segueix concentrada en el nen i en les seves necessitats. Imagina una parella jove i enamorada asseguda en un banc d'un parc; poden oblidar-se del món que els envolta; tots dos es troben en el nivell 2, escoltant amb atenció cada paraula i cada matís de la seva conversa.
Per comunicar-se de manera efectiva, hem de ser capaços de situar-nos conscientment en el nivell 2. I a més hem d'afegir l'habilitat d'escoltar al nivell 3.
Nivell 3: Escolta global
Aquesta és l'escolta subtil que marca la diferència. En el nivell 3, ets conscient de l'energia que es produeix entre tu i els altres, i ets també conscient de com canvia aquesta energia: detectes tristesa, alegria, canvis d'actitud. Ets conscient de l'entorn i de tot el que passa en aquest entorn. D'alguna manera ets conscient de l'humor subjacent, o del to, o l'efecte de la conversa: cap a on us està portant a tu ia la persona amb la qual estàs parlant. Els humoristes tenen un sentit molt desenvolupat de l'escolta en el nivell 3. Saben quan estan arribant els acudits i quan no. Tots els artistes en general tenen una antena molt desenvolupada, sintonitzada en el nivell 3 d'una sala; és una percepció de com s'està rebent l'actuació, de si s'està creant energia o si, per contra, aquesta s'està esvaint. També el nivell en què la teva intuïció estarà més present per a tu, així com les metàfores i les imatges.
Les animadores socioculturals aprenen a escoltar d'aquesta manera subtil en el nivell 3 per a ser capaços de recollir tota la informació possible sobre l'impacte subjacent en cada moment i poder reaccionar en conseqüència.
Comunicar-se en el nivell 2 i 3
La comunicació més eficaç es produeix quan la professional es troba en els nivells 2 i 3. Hi haurà ocasions en què ens fiquem en el nostre propi nivell 1; és a dir, caurem en judicis i opinions sobre el que està passant en el diàleg, i, de fet, ens "desconnectarem".
Potser analitzem el que està succeint, com "Vaja pregunta més tonta!", o com "Tant de bo estigués gravant aquesta sessió; això està sortint estupendament!". En el nivell 1, pot ser que tractem d'imposar la nostra pròpia agenda, sovint, amb la millor intenció.
Com animadora, la clau està en saber quan estàs en el nivell 1 i trobar el camí de tornada "a allà". Moltes vegades, només cal fer una pregunta provocadora o curiosa.
