Manifest CGT contra la violència masclista. 25 de novembre 2015: Dia Internacional contra les violències masclistes
Com cada any, el dia 25 de novembre recordem que estem fent un recompte macabre: cada mes, o cada setmana, una dona és assassinada amb la complicitat de l’estat masclista. Cada 25 de novembre recordem que no només es tracta d’assassinats, que no perdem la vida, que ens maten pel fet de ser dones, pel fet de ser potencials possessions, potencials víctimes, potencials éssers a controlar i agredir.
Cada 25 de novembre provem de destacar que no es tracta només de parlar de les dones malauradament mortes, es tracta de pensar que això és només la punta de l’iceberg. Podríem comptabilitzar les dones vexades, insultades, humiliades, maltractades, agredides de manera quotidiana? Podem, doncs, de mesurar fins a quin punt ens veiem abocades a viure, en les nostres relacions, espais i temps, en una constant agressió individual i col·lectiva?
Cada 25 de novembre hem de recordar i recordar-nos que les violències masclistes no són una qüestió casual i anecdòtica, són una qüestió sistèmica i política perquè estem parlant de molt més que abusos, estem parlant de l’intent sistemàtic de sotmetre les dones a relacions verticals i de poder, sotmetre’ns a l’autoritat patriarcal, a la vida patrilineal i obligadament heterosexual i matrimonial. El degoteig constant de dones assassinades no hauria de ser una normalitat, però malauradament està naturalitzada aquesta situació com si fos un mal quasi inevitable. I aquesta és una manera superficial de tractar la situació que la buida de tot contingut polític i que ens condemna a les dones a no donar una bona definició a allò que ens és tant necessari dir pel seu nom.
Com cada 25 de novembre, hem de destacar que la mirada patriarcal segueix inundant els discursos públics en tots i cada un dels assassinats. Així, els mitjans de comunicació segueixen parlant de dones que moren a mans de les seves parelles o ex parelles, i d’aquesta manera passen de puntetes per sobre de la realitat. I és que no morim, ens maten. Descafeïnar aquest fet és, encara que sigui per omissió, amagar que el que passa és que el patriarcat domina i assassina.
Seguim explicant cada 25 de novembre que les administracions i el circuit i els recursos institucionals encarats a la prevenció i al tractament de la violència masclista són escassos i retallables, perquè segurament no resulten importants. Són insuficients. I el que és pitjor és que no s’informa a les dones dels drets que tenen en tots els punts del circuit d’intervenció, no està fet des del punt de vista d’una dona maltractada i, a més a més, no està pensat per a ser empàtic i entendre quin és el procés psicològic pel que passa una dona maltractada o violada. No n’hi ha prou amb dir “has de denunciar”. Així, els pocs pedaços que es fan es fan mal fets, doncs la violència comença ja des d’abans de néixer, perquè, com dèiem i no deixarem de repetir, això és una qüestió política i sistèmica.
Només traçant un suport mutu entre les dones i fent els circuits i protocols des d’un punt de vista feminista ens podrem donar l’empoderament necessari a totes aquelles que ens trobem en situacions d’agressió i de violència. Precisament som les dones les que hem d’actuar com a necessaris agents de lluita contra la violència de gènere, definint els paràmetres de la prevenció i de les eines i respostes que s’hagin d’utilitzar i de donar.
A les nostres mans tenim un ampli ventall. Des de la millora local dels circuits de prevenció i intervenció en casos de violència de gènere, des de la lluita per la remunicipalització dels serveis que ara estan en mans privades, des dels acompanyaments a les dones vexades i maltractades, des dels grups locals i barrials de promoció i sensibilització feminista contra la violència de gènere, des de totes aquestes eines, tant les formals i les informals, a les eines de l’autodefensa i el foment de noves maneres de relacionar-nos. Una autodefensa més enllà d’allò físic, centrada en les dones com a col·lectiu que es pot empoderar, però també que es pot organitzar per a respondre a les agressions i per a proposar noves maneres de fer i de tractar els casos de violència de gènere. Una autodefensa basada en la reflexió i l’explicació però també en l’acció, aquesta capacitat d’acció que ens han usurpat i que forma part de l’actuació política de qui pateix situacions d’opressió.
Aquest 25 de novembre, triem on posem la mirada, on posem el focus, en les coses que el patriarcat no fa per a nosaltres, en les coses que el patriarcat fa per a que seguim en el nostre lloc políticament correcte, o ens enfoquem a nosaltres mateixes i a tot el que podem fer, les eines que podem utilitzar. Tenim a les mans totes les eines possibles, tenim a l’abast la capacitat d’organitzar-nos més enllà dels paràmetres que ens marquen, i tenim la capacitat d’autogestionar tot allò que ens han pres. Així doncs, aquest 25 de novembre no podem fer una altra cosa que deixar ben clara quina és la nostra resposta a la violència masclista: organitzar-nos, empoderar-nos, autogestionar-nos, explicar i sobretot actuar. Perquè no ens maten, ens assassinen: contra el patriarcat acció directa feminista!
Barcelona, a 10 de novembre de 2015
Secretariat permanent deL Comitè Confederal de CGT Catalunya
Dones llibertàries de la CGT
Com cada any, el dia 25 de novembre recordem que estem fent un recompte macabre: cada mes, o cada setmana, una dona és assassinada amb la complicitat de l’estat masclista. Cada 25 de novembre recordem que no només es tracta d’assassinats, que no perdem la vida, que ens maten pel fet de ser dones, pel fet de ser potencials possessions, potencials víctimes, potencials éssers a controlar i agredir.
Cada 25 de novembre provem de destacar que no es tracta només de parlar de les dones malauradament mortes, es tracta de pensar que això és només la punta de l’iceberg. Podríem comptabilitzar les dones vexades, insultades, humiliades, maltractades, agredides de manera quotidiana? Podem, doncs, de mesurar fins a quin punt ens veiem abocades a viure, en les nostres relacions, espais i temps, en una constant agressió individual i col·lectiva?
Cada 25 de novembre hem de recordar i recordar-nos que les violències masclistes no són una qüestió casual i anecdòtica, són una qüestió sistèmica i política perquè estem parlant de molt més que abusos, estem parlant de l’intent sistemàtic de sotmetre les dones a relacions verticals i de poder, sotmetre’ns a l’autoritat patriarcal, a la vida patrilineal i obligadament heterosexual i matrimonial. El degoteig constant de dones assassinades no hauria de ser una normalitat, però malauradament està naturalitzada aquesta situació com si fos un mal quasi inevitable. I aquesta és una manera superficial de tractar la situació que la buida de tot contingut polític i que ens condemna a les dones a no donar una bona definició a allò que ens és tant necessari dir pel seu nom.
Com cada 25 de novembre, hem de destacar que la mirada patriarcal segueix inundant els discursos públics en tots i cada un dels assassinats. Així, els mitjans de comunicació segueixen parlant de dones que moren a mans de les seves parelles o ex parelles, i d’aquesta manera passen de puntetes per sobre de la realitat. I és que no morim, ens maten. Descafeïnar aquest fet és, encara que sigui per omissió, amagar que el que passa és que el patriarcat domina i assassina.
Seguim explicant cada 25 de novembre que les administracions i el circuit i els recursos institucionals encarats a la prevenció i al tractament de la violència masclista són escassos i retallables, perquè segurament no resulten importants. Són insuficients. I el que és pitjor és que no s’informa a les dones dels drets que tenen en tots els punts del circuit d’intervenció, no està fet des del punt de vista d’una dona maltractada i, a més a més, no està pensat per a ser empàtic i entendre quin és el procés psicològic pel que passa una dona maltractada o violada. No n’hi ha prou amb dir “has de denunciar”. Així, els pocs pedaços que es fan es fan mal fets, doncs la violència comença ja des d’abans de néixer, perquè, com dèiem i no deixarem de repetir, això és una qüestió política i sistèmica.
Només traçant un suport mutu entre les dones i fent els circuits i protocols des d’un punt de vista feminista ens podrem donar l’empoderament necessari a totes aquelles que ens trobem en situacions d’agressió i de violència. Precisament som les dones les que hem d’actuar com a necessaris agents de lluita contra la violència de gènere, definint els paràmetres de la prevenció i de les eines i respostes que s’hagin d’utilitzar i de donar.
A les nostres mans tenim un ampli ventall. Des de la millora local dels circuits de prevenció i intervenció en casos de violència de gènere, des de la lluita per la remunicipalització dels serveis que ara estan en mans privades, des dels acompanyaments a les dones vexades i maltractades, des dels grups locals i barrials de promoció i sensibilització feminista contra la violència de gènere, des de totes aquestes eines, tant les formals i les informals, a les eines de l’autodefensa i el foment de noves maneres de relacionar-nos. Una autodefensa més enllà d’allò físic, centrada en les dones com a col·lectiu que es pot empoderar, però també que es pot organitzar per a respondre a les agressions i per a proposar noves maneres de fer i de tractar els casos de violència de gènere. Una autodefensa basada en la reflexió i l’explicació però també en l’acció, aquesta capacitat d’acció que ens han usurpat i que forma part de l’actuació política de qui pateix situacions d’opressió.
Aquest 25 de novembre, triem on posem la mirada, on posem el focus, en les coses que el patriarcat no fa per a nosaltres, en les coses que el patriarcat fa per a que seguim en el nostre lloc políticament correcte, o ens enfoquem a nosaltres mateixes i a tot el que podem fer, les eines que podem utilitzar. Tenim a les mans totes les eines possibles, tenim a l’abast la capacitat d’organitzar-nos més enllà dels paràmetres que ens marquen, i tenim la capacitat d’autogestionar tot allò que ens han pres. Així doncs, aquest 25 de novembre no podem fer una altra cosa que deixar ben clara quina és la nostra resposta a la violència masclista: organitzar-nos, empoderar-nos, autogestionar-nos, explicar i sobretot actuar. Perquè no ens maten, ens assassinen: contra el patriarcat acció directa feminista!
Barcelona, a 10 de novembre de 2015
Secretariat permanent deL Comitè Confederal de CGT Catalunya
Dones llibertàries de la CGT
