Des de l’any 1995, 1.378 dones han sigut assassinades pel terrorisme masclista. Enguany s’han perpetrat 70 feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes: només l’estiu de 2015 han sigut assassinades 37 dones i 8 menors a mans de les parelles, pares o parelles de les mares. Dones i menors sofreixen violència patriarcal en múltiples formes. I això només és la punta de l’iceberg.
Els últims anys hem patit les retallades sistemàtiques en els recursos públics generals, en els drets sexuals i els drets reproductius, retallades en la interrupció voluntària de l’embaràs de les menors d’entre 16 i 17 anys i retallades en els recursos especialitzats contra les violències masclistes. La cultura patriarcal ens culpabiliza sense que la societat, els mitjans de masses i els poders públics s’enfronten als mites misògins i antifeministes.
El moviment feminista considera que les violències, que vivim en diferents àmbits, succeeixen en una societat que tolera la desigualtat, i resta credibilitat i autoritat a les dones. El masclisme alimenta la nostra desvaloració, la cosificació dels nostres cossos i la falta de respecte a les nostres decisions. Igualment, aquestes agressions són inseparables d’aquelles que sofreixen les persones que no responen a la masculinitat hegemònica.
Per tot això, el moviment feminista convoca la marxa contra les violències masclistes el 7-N per a:
EXIGIR:
- Que la lluita contra el terrorisme masclista siga una qüestió d’estat.
- Que es desenvolupe i implemente el Conveni d’Istanbul i el compliment de les recomanacions de la CEDAW, i es reforme la llei 1/2004 perquè estiguen reflectides totes les formes de violència contra les dones
- Que tota la societat i les seues organitzacions i institucions es comprometen en aquesta lluita.
- Que la lluita i els recursos incloguen tant la violència que exerceix la parella o l’exparella com les agressions sexuals, l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i xiquetes i totes les violències masclistes.
- Que totes les instàncies de govern es comprometen realment en la prevenció i l’eradicació de les violències masclistes, així com en l’assistència i la reparació de totes les dones en situació de violència, independentment de la situació administrativa en què es troben les dones.
- Que l’accent es pose en la protecció de les afectades, facilitant diferents sortides que impliquen una veritable recuperació vital, econòmica i social d’elles així com dels fills i filles.
- Que la prevenció siga una política prioritària, que incloga un sistema coeducatiu en tots els cicles, la formació específica per a tot el personal professional que intervé en els processos, els mitjans de comunicació, la producció cultural i la societat civil en la lluita contra les violències masclistes.
- Que els mitjans de comunicació es comprometen a fer tractament adequat de les diferents de violències masclistes, visibilitzant-les, evitant el sensacionalisme morbós en el tractament i utilitzant un llenguatge i unes imatges no sexistes.
- L’eliminació de la custòdia compartida imposada i el règim de visites als menors dels maltractadors condemnats. La retirada i no-cessió de la pàtria potestat als maltractadors.
Prenguem consciència d’una vegada que el masclisme mata i fa que siga impossible la convivència exigible en una democràcia.
Estem ací presents per fer una crida a cada persona, a cada institució, a cada partit polític, a cada govern perquè no siguen còmplices d’aquesta barbàrie.
La meitat de la humanitat ha de seguir vivint, no podem permetre ni un assassinat més.
Per això us esperem el proper 7 de novembre a Madrid, on realitzarem una marxa que eixirà del Ministeri de Sanitat al passeig del Prado, a les 12 h, a la plaça d’Espanya.
ENS VOLEM VIVES! JA N’HI HA PROU!